Fricativa dental sonora

La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe [ð] a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Fricativa dental sonora

ð
Número AFI	131
Codificació
Entitat (decimal)	ð
Unicode (hex)	U+00F0
X-SAMPA	D
Kirshenbaum	D
Braille
Imatge
So
noicon font · ajuda

Aproximant dental sonora

ð̞
ɹ̪

Està present a moltes llengües del món, si bé no en totes té el caràcter de fonema. Entre les llengües que tenen aquest so (encara que no sigui com a fonema) hi ha el català, el castellà, el grec modern, l'àrab, i l'anglès.

Característiques

1. És una consonant fricativa perquè la columna d'aire pateix una turbulència per l'acció de les dents.
2. És un so oral.
3. És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.

En català

El català té aquest so però no és un fonema sinó un al·lòfon o variant de l'oclusiva alveolar sonora. Apareix en diversos contextos, sobretot quan es troba entre vocals o entre una vocal i una líquida l, r, s (per exemple, acudit /əkuðít/). Estrictament es representa amb un diacrític que indica una obertura més gran [ð̞].

Enllaços externs

• Informació acústica Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine., del projecte "Els sons del català".