En la mitologia escandinava, l'Ígdrasil[1] (en norrèYggdrasill) és un immens freixe[2]perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d'avui. Ja que Yggr[3] és un dels noms del déu Odin, n'hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a "el cavall (drasill) de l'Odin", obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un * Yggjardrasill o un * Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis i ja que en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l'existència d'un arbre mític semblant que és designat com a roure.[4] En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr‘teix’. El constituent, segons això, fóra la continuació del mot germànic īxʷaz (masc.), īxʷō (fem.) “teix”, a partir d'un doblet amb canvi gramatical *ĭɣʷja-. Segons en Schröder, doncs, l'arbre hauria estat originàriament un teix.[5] En tot cas, la seva condició "d'arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica.
Imatge de l'arbre del món Ígdrasil i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del s. XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'Islàndia.
Els nou mons s'anomenen de la següent manera:
Asgard (Regne dels ansos, els déus i deesses guerrers),
Vanaheim (Regne dels vanis, déus i deesses de la natura),
Beck, Wolfgang: "Der Weltenbaum". Dins: Ulrich Müller und Werner Wunderlich (curadors): Mittelalter-Mythen in fünf Bänden. Band 5: Burgen, Länder, Orte. Konstanz: UVK, 2008. Pp. 965–979
Hasenfratz, Hans-Peter: Die religiöse Welt der Germanen. Ritual, Magie, Kult, Mythus. Freiburg i. Breisgau: Herder, 1992 (Herder-Spektrum. Band Nr.). Pp. 120ss.
Heizmann, Wilhelm: "Eibe – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Volum 6. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1986. PP. 526–529.
Heizmann, Wilhelm: "Esche – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i iHeiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Volum. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1989. Pp. 562–564.
Schjødt, Jens Peter: "Weltenbaum". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): "Reallexikon der germanischen Altertumskunde". Volum 23. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 2006. Pp. 451–453.
Schröder, Franz Rolf: Ingunar-Freyr. Tübingen: Verlag von J.C.B. Mohr (Paul Siebeck), 1941 (Schröder: Untersuchungen zur germanischen und vergleichenden Religionsgeschichte. Bd. Nr. 1.) Esp. pp. 1-15.
Schröder, Franz Rolf: "Die Weltsäule - Völuspá". Dins: Altgermanische Kulturprobleme. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1929 (Trübners Philologische Bibliothek. Band Nr. 11.). Pp. 97-106.
Simek, Rudolf: Lexikon der germanischen Mythologie. Stuttgart: Kröner Verlag, 2006³.
Per exemple, el celebèrrim roure del déu Thonar o robur Iouis (amb interpretatio romana del nom del déu) de Geismar en el nord de Hessen que sant Bonifaci va tallar o va fer tallar el 723, segons relata la Vita Sancti Bonifatii del clergue Willibald de Magúncia.
Es podria postular la hipòtesi que hagués existit un germànic * uu̯wja- → ygg-‘món, cosmos; vida’, de manera que Yggdrasill significaria el sostenidor del cosmos o potser el sostenidor de la vida. Tanmateix, aquest hipotètic * uu̯wja- no hauria tingut, que sapiguem, descendents a les llengües germàniques històriques.
