Édouard Bouciez (Niort, 29 de gener de 1854 - Bordeus, 6 d'octubre de 1946) fou un lingüista francès.[1] Era un dels especialistes més prestigiosos en lingüística del francès antic i de les llengües romàniques.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Édouard Eugéne Joseph Bourciez  29 gener 1854 Niort (França) |
| Mort | 6 octubre 1946 (92 anys) Bordeus (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura romànica, llengües romàniques i gascó |
| Ocupació | professor d'universitat (1893–1927), lingüista, romanista |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Jean Bourciez |
Biografia
Nasqué al si d'una família d'ensenyants (el seu pare era professor d'història). A partir del 1873 estudià a l'École Normale Supérieure. Obtingué la seva llicència el 1874 i més tard l'agregació (1876) i ensenyà al liceu (institut) de Bar-le-Duc a partir de 1876 i després als liceus d'Orleans, Niça i Nancy. El 1883 esdevingué Mestre de Conferències de llengua i literatura franceses a la Facultat de Lletres de Bordeus després del prestigiós Achille Luchaire. Feu una tesi principal de doctorat que sostingué a la Sorbona el 9 de juny de 1886: Les moeurs polies et la littérature de cour sous Henri II i alhora una tesi complementària en llatí, com se solia fer aleshores, que l'havia de portar a dedicar-se més densament a la lingüística de l'occità gascó. Es creà la càtedra el 1893 a la Facultat de Lletres de Bordeus. Va fer una gran enquesta dialectal (el 1894) a tota l'àrea gascona i basca i gran part del material recollit ha romàs inèdit fins avui (4.444 versions de la paràbola del fill pròdig). És l'autor d'un sistema de transcripció dit transcripció dels romanistes (o alfabet dels romanistes i també alfabet de Bourciez).
Fou el professor de Georges Millardet, un altre gran especialista de l'occità gascó. Va participar activament al moviment felibrenc gascó. Fou un membre de l'Escolo Gastou Febus i intervingué a la fixació de normes gràfiques (cap al 1900) per als escrits d'aquesta entitat. El seu fill, Jean Bourciez, també lingüista, revisà i complementà la seva obra mestra, els seus Éléments de linguistique romane.
Bibliografia
- Précis historique de phonétique française (1889)
- Éléments de linguistique romane (1910) [[[premi Volney]]]
- Petit Atlas linguistique d'une région des Landes : contribution à la dialectologie gasconne (1910)
- Études de dialectologie landaise : le développement des phonèmes additionnels (1910)
- Recueil de textes des anciens dialectes landais, avec une introduction grammaticale, des traductions en dialectes modernes, un glossaire et une table des noms de lieux et de personnes (1910)
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
