From Wikipedia, the free encyclopedia
Ángeles Cruz (Heroica Ciudad de Tlaxiaco, 1969) és una actriu, guionista i directora de cinema mexicana.[1][2] En els seus treballs cinematogràfics com a directora i guionista trasllada la denúncia social com a dona, indígena i lesbiana.[3] Ha estat reconeguda amb el Premi Ariel i La Palmita EFM del XVI Tour de Cinema Francès.[4][5]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1969 (54/55 anys) Villa Guadalupe Victoria (Parota Guadalupe) (Mèxic) (en) |
Formació | Instituto Nacional de Bellas Artes y Literatura |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de cinema, actriu de cinema, actriu de televisió, guionista |
Activitat | 1994 - |
Obra | |
Obres destacables
| |
|
És originària de la comunitat Villa Guadalupe Victoria,[6] a San Miguel el Grande, una comunitat majoritàriament indígena en l'alta muntanya d'Oaxaca.[7] La seva llengua materna és l'espanyol i la seva llengua paterna el mixtec.[6] En la seva comunitat no hi havia llum elèctrica, aigua, no hi havia cinema. Durant setze anys va veure una sola pel·lícula, El joven Juárez que la tenia el seu pare en 16 mm i de la qual es coneixia tots els plans. "Quan vaig veure per primera vegada la pel·lícula en un cinema, em va transformar, em va moure tot el tapet" explica.[6]
Volia ser enginyera agrònoma i dedicar-se al camp, però la seva família va haver d'emigrar primer a Tlaxiaco i més tard a Oaxaca on va canviar la seva perspectiva gràcies al mestre Sergio Santamaría.[6][7]
Va estudiar al Centre d'Educació Artística Miguel Cabrera, a Oaxaca i posteriorment va realitzar la llicenciatura en Actuació a l'Escuela de Arte Teatral de l'INBA a Ciutat de Mèxic on va començar estudiant teatre i fent treballs de cinema com a actriu.[8]
En 1994 comença amb els seus primers papers al cinema. La seva primera pel·lícula com a actriu va ser la pel·lícula suec-danesa La hija del puma sobre les massacres ocorregudes a Guatemala sobre els indígenes. Va estar nominada per aquesta primera pel·lícula per l'Acadèmia Sueca com a millor actriu.
En 2011 va començar a escriure les seves pròpies històries i va començar a dirigir quan va tenir una història que contar. Va ser Ruben Luengas qui li va animar a fer-ho. Primer li va demanar ajuda a la seva amiga María Renée Prudencio qui la va secundar en el guió La tiricia o cómo curar la tristeza on va començar a dirigir. Va ser produït per l'Instituto Mexicano de Cinematografía i va obtenir l'Ariel a Millor Curtmetratge ei 2013, així com la Palmita que atorga el Tour de Cinema Francès, La Diosa de Plata, el Premi Gènere a Lambayaque el Perú, esments especials a Huelva, etc.[9]
A partir d'aquí va continuar amb els seus curts La carta, Arcángel fins que va arribar el seu primer llargmetratge com a directora: Nudo mixteco en el que hi treballen Miriam Bravo, Sonia Couoh i Noé Hernández que ja havien en els seus tres curts, un llargmetratge que va ser preparat en cinc anys.[7] Les actrius van haver de viatjar en diverses ocasions per a conèixer millor sobre el terreny.
Com a directora, ha treballat temes relacionats amb la sexualitat femenina i la violència de gènere.[10] Va ser en conèixer un cas pròxim de violència el que la va motivar a escriure i dirigir el seu primer curt, La tiricia o de cómo curar la tristeza (2012) sobre l'abús infantil.[11] "Per a mi el cinema s'ha convertit en un llenguatge que em porta a exposar el que em pregunto, la qual cosa m'incomoda, la qual cosa no puc respondre i comparteixo per respondre amb el públic també, per trobar una possible resposta. És una manera de curar-te l'ànima" explica.[6][12]
A Nudo mixteco (2021) el germen del guió van ser tres monòlegs de les històries de les dones que estan en la pel·lícula. Va realitzar un taller d'escriptura amb Laura Santullo i d'allí va sortir amb un primer tractament d'un guió. Tres dones sense espai per poder decidir sobre les seves vides, un problema generalitzat a tot Mèxic. "Ser dona a Mèxic és difícil, ser dona a les comunitats és més complicat i el que jo narro és trobar aquest petit espai per a aquestes dones que puguin decidir sobre el seu propi destí"[6] Nudo Mixteco és el nom que rep també a un conjunt de muntanyes que s'estan entrellaçant. Per poder filmar en la seva comunitat, Villa Guadalupe Victoria, va haver d'aprovar-se la realització de la seva pel·lícula.[6]
Sobre les escenes explícites de l'amor entre dues dones, a Nudo mixteco Cruz considera que cal nomenar les coses i dir-les atès que s'han ocultat massa coses en aquest món. En la meva comunitat sembla que sempre es treballa en murmuris (...) l'homosexualitat ha estat assenyalada en el món per ignorància, per aquest entossudiment que existeix i per a la meva era important nomenar-ho i mostrar-ho de manera contundent, no deixar-ho a la imaginació, no censurar-me i deixar-ho que quedi en la línia de la imaginació i que l'espectador la completi. Sento que és una manifestació bellíssima l'amor i sento també que les dones lesbianes en les comunitats han romàs en la foscor, marginades. Es nomena l'homosexualitat masculina, tot des de la mirada masculina, a mi em semblava important nomenar-ho"[6]
Nominada a Millor Guió juntament amb María Renée Prudencio pel Festival Pantalla de Cristall.
Millor curtmetratge de ficció Festival de cinema Kino-Ich, Tabasco. Millor curtmetratge de ficció FICH. 2015 Nominació a l'Ariel a Millor Curtmetratge de Ficció. Premi del Públic a Millor Curt de Drama del Outfest Los Angeles, els EUA. Esment especial Festival de Sant Lluís Potosí. 2016 Premi del Públic, al Millor Curtmetratge a Cologne LGBT film festival.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.