Àtica
regió de Grècia From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia. Comprén l'àrea metropolitana d'Atenes, el centre de la qual és la ciutat homònima, capital nacional i municipi més populós del país. La regió és coextensiva amb l'antiga prefectura d'Àtica de Grècia Central i comprèn una àrea geogràfica més gran que la de l'Àtica històrica.
 |
Per a altres significats, vegeu «Àtica (desambiguació)». |
Περιφέρεια Αττικής (el)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Agència governamental | Administració descentralitzada d'Àtica | ||||
| Capital | Atenes | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.814.064 (2021) (1.001,57 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3.808,1 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
Cronologia | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | GR-I | ||||
| Codi NUTS | EL30 | ||||
| Lloc web | patt.gov.gr | ||||
   
| |||||
Localitzada al límit sud-oest de la Grècia Central, la regió de l'Àtica ocupa vora els 3.804 quilòmetres quadrats. A més d'Atenes, també incorpora dins dels seus límits els municipis de Eleusis, Mègara, Lavreotikí, Marató, així com una petita part de la península del Peloponès i també les illes de Salamina, Egina, Anguistri, Poros, Hidra, Spetses, Citera i Anticitera. A data de 2021, més de 3.800.000 persones viuen a l'Àtica, dels quals més del 95% són habitants de l'àrea metropolitana d'Atenes. L'any 2019 la regió tenia un IDH del 0,912, el més alt del país.
L'Àtica és una península de forma triangular i llarga, de 50 quilòmetres (km) a la seua banda nord-oest, que forma la seua base terrestre a les prolongacions de la Grècia Central i avança per la mar Egea fins al cap Súnion 60 km endins. A la part oriental limita amb la llarga illa d'Eubea, a la perifèria de Grècia Central.
Les muntanyes, prolongació de les serralades de la Grècia Central, divideixen la península de l'Àtica en les planes de Pedión, Mesogea i Thriasia. Aquestes terres, que ocupen una àrea de més de 1.000 km², no són molt elevades ni molt contínues i no dificulten el trànsit entre les diferents planes. El riu més llarg de la regió és el Kifissos, i el punt més alt és el mont Parnes, amb 1.413 metres d'altitud.
Unitats perifèriques
| Unitats perifèriques d'Àtica[1] (2021) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Clima
És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, amb estius càlids i secs en general i amb baixes precipitacions, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida a Europa, amb 48 °C el 1977.[2] Les precipitacions anuals varien des dels 370 mil·límetres (mm) fins a més de 1.000 mm. Els hiverns són frescs i, en general, suaus a les zones baixes pròximes a la mar, però més forts a les muntanyes. Sovint hi han nevades inconvenients a algunes zones de la regió, com les darreres de gener de 2002, febrer de 2004 i gener de 2006, però no solen afectar l'àrea d'Atenes. La temperatura mínima absoluta de la regió és de 10,4 graus centígrads (°C) sota zero i fou registrada al barri atenenc de Votanikós, mentre que la temperatura més alta es registrà a l'aeroport de Tatoi amb uns 48 °C.[3] Els incendis forestals i aiguats sobtats també són freqüents a la regió.
En l'antiga Grècia, la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament, part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic.
Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.
El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.
L'actual regió fou instituïda l'any 1987 després d'una reforma administrativa i, fins al 2010, comprenia les 4 prefectures d'Atenes, Àtica Oriental, el Pireu i l'Àtica Occidental. Amb el programa Cal·lícrates de 2010, els poders i l'autoritat de les regions o perifèries foren completament redefinits i estesos. Des de l'1 de gener de 2011, les perifèries són la divisió administrativa de segon nivell de Grècia. Tot i ser controlada per l'Administració Descentralitzada de l'Àtica, la perifèria és ara un ens d'autogovern amb unes competències i presuposts comparables amb les antigues prefectures. Des d'aleshores, la perifèria es divideix en vuit unitats perifèriques.
Governadors
| Governador | Inici | Fi | Partit | |
| Thánasis Tsimpúkis | 1987 | 1989 | n/a | |
| N. Nikolarákos | 1989 | 1990 | n/a | |
| Geórgios Vourdoumpas | 1990 | 1991 | ND | |
| Giánnis Sgourós | 2011 | 2014 | MSP | |
| Réna Dúru | 2014 | 2019 | CER | |
| Giórgios Patúlis | 2019 | 2023 | ND | |
| Níkos Khardaliás | 2023 | ND | ||
Assemblea
| Candidatura | 2010 | 2014 | 2019 | 2023 | |||||||||
| MSP/MpC | 61 | 12 | 17 | 10 | |||||||||
| ND | 12 | 7 | 38 | 51 | |||||||||
| QCP-GI | 8 | 4 | |||||||||||
| PCG | 8 | 5 | 8 | 10 | |||||||||
| CER | 4 | 61 | 20 | 12 | |||||||||
| RPO | 3 | ||||||||||||
| VE | 2 | 1 | 2 | ||||||||||
| ED | 2 | 1 | [4] | ||||||||||
| AD | 6 | 6 | - | ||||||||||
| ANT | 3 | 1 | 2 | 0 | |||||||||
| RG | 2 | 3 | |||||||||||
| NM | 1 | ||||||||||||
| UP | 1 | 0 | |||||||||||
| Ind | 4 | 2 | |||||||||||
| Diputats | 103 | 101 | 101 | 85 | |||||||||
| Fonts:[5][6][7] | |||||||||||||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
