From Wikipedia, the free encyclopedia
¡Hay motivo! és una sèrie de 32 curtmetratges produïts el febrer de 2004 i projectats a partir del 9 de març en els quals es critiquen diversos aspectes de la realitat social espanyola i, sobretot, al govern del Partit Popular en diferents temes socials i polítics. D'acord amb els propis realitzadors, el propòsit d'aquesta sèrie de curtmetratges era propiciar un canvi de govern davant les imminents eleccions generals. Després dels atemptats de l'11 de març de 2004 es va produir un curtmetratge número 33, titulat "Epílogo", dirigit per Diego Galán i narrat per Fernando Fernán Gómez, on es discutia la gestió informativa de la massacre i el seu efecte en les eleccions que succeirien 3 dies després.[1]
Entre els temes de crítica es troba la pujada del preu de l'habitatge a Espanya, la gestió per part del govern de la crisi que va seguir a l'enfonsament del petrolier Prestige a Galícia, el suport del president José María Aznar a la invasió de l'Iraq de 2003 o la manipulació de la televisió pública, avalada per la condemna judicial al presentador d'informatius Alfredo Urdaci, per manipulació informativa en el cas d'una vaga general convocada pels sindicats Comissions Obreres i UGT.[2]
¡Hay motivo! no es va exhibir comercialment en cinema, sinó que va ser projectat en universitats i altres llocs que van sol·licitar expressament la seva projecció. També es va emetre en canals locals de televisió.[3] Els propis cineastes van utilitzar aquests canals a fi de difondre la sèrie tan ràpid com els fos possible, per la qual cosa també van animar a descarregar la pel·lícula per Internet, a través de xarxes P2P.[4][5]
L'efecte de la pel·lícula en l'opinió pública és difícilment avaluable, ja que els atemptats de Madrid l'11 de març de 2004, tan sols tres dies abans de les eleccions, van suposar un canvi massa brusc en la societat i en la política espanyola.
Finalment, la pel·lícula va ser estrenada comercialment el 12 de novembre de 2004 i projectada fins al dia 25 del mateix mes, últim dia d'exhibició de la cinta. A penes 496 espectadors es van acostar al cinema per a veure-la (dades del Ministeri de Cultura). La recaptació va ascendir a 2.831,40 euros.[6]
Un dels detonants de la realització d'aquesta cinta va ser probablement la XVII edició dels Premis Goya, celebrada l'1 de febrer de 2003, en la qual actors i directors van portar xapes dient "No a la guerra" i van convertir l'acte en un al·legat contra aquesta.
Un altre dels antecedents va ser probablement l'èxit que va tenir la pel·lícula documental de Michael Moore Bowling for Columbine, que va suposar un ressorgiment del gènere documental.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
