![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mixezoquemap.png/640px-Mixezoquemap.png&w=640&q=50)
Zoque d'Ayapa
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Zoque d'Ayapa o zoque de tabasco, també anomenada ayapanec, és una llengua amenaçada del grup zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.[2][3][4] És parlada a Ayapa, dins el municipi de Jalpa de Méndez, una vila a 10 km a l'est de Comalcalco, a Tabasco, Mèxic. El nou nadiu és Nuumte Oote 'veu veritable'.[5] Era una llengua vibrant, tot i que minoritària, fins a la segona meitat del segle xx, quan patí la introducció de l'educació compulsòria en castellà, la urbanització i l'emigració dels seus parlants.[5][6] De manera que el 2011 només dues persones parlaven ayapaneca fluentment, Manuel Segovia (nascut cap al 1936) i Isidro Velasquez (nascut cap al 1942).[7]
Nuumte Oote | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua viva i llengua no-escrita ![]() |
Ús | |
Parlants | 2 (2011)[1] |
Parlants nadius | 4 ![]() |
Autòcton de | Jalpa de Méndez ![]() |
Estat | Mèxic ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes Llengües mixezoque zoque ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | cap valor ![]() |
Institució de normalització | SEP |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | zoq ![]() |
Glottolog | taba1264 ![]() |
Ethnologue | zoq ![]() |
UNESCO | 913 ![]() |
IETF | zoq ![]() |
Endangered languages | 2591 ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mixezoquemap.png/320px-Mixezoquemap.png)
Daniel Suslak, professor adjunt d'antropologia a la Universitat d'Indiana, és un dels lingüistes que treballen per preparar el primer diccionari de la llengua, però els seus esforços s'han vist obstaculitzats pel fet que els senyors Segòvia i Velázquez no es cauen bé i es neguen a parlar l'un amb l'altre, fins i tot com a part d'una conversa gravada amb fins d'investigació.[5][8] L'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) també ha mostrat interès per revitalitzar la llengua.[5]