![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Zircon-t09zirc-06c.jpg/640px-Zircon-t09zirc-06c.jpg&w=640&q=50)
Zircó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats). La seva fórmula química és ZrSiO₄. Gairebé sempre conté entre un 1% i un 4% d'hafni. L'estructura de cristal·lització del zircó és tetragonal. El color natural del zircó varia entre groc-daurat, vermell, marró, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma són un substitut popular del diamant. Es considera el mineral més antic de la Terra.
![]() |
No s'ha de confondre amb diòxid de zirconi. |
![]() | |
---|---|
![]() Cristall de zircó provinent de Harchu, vall d'Astor, Districte d'Astor, Pakistan ![]() | |
Fórmula química | ZrSiO₄ |
Epònim | or ![]() |
Localitat tipus | Arendal ![]() |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.30 ![]() |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.30 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.07 ![]() |
Dana | 51.5.2.1 ![]() |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal; 4/m 2/m 2/m |
Grup espacial | grup espacial 141 ![]() |
Color | marró, vermell, groc, verd, negre, incolor |
Duresa | 7,5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 4,6 a 4,7 |
Índex de refracció | nω=1.967 - 2.015 nε=1.920 - 1.960 |
Birefringència | δ=0.047 - 0.055 |
Fluorescència | sí |
Impureses comunes | Hf, Th, U, REE, O, H, H₂O, Fe, Al, P |
Mineral radioactiu ![]() | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Símbol | Zrn ![]() |
Referències | [1] |
El zircó acostuma a contenir traces d'urani, tori i plom i, al sobreviure molt bé al procés geològic, conté un ric registre de processos geològics i pot servir per datar amb gran precisió. El descobriment de zircons a l'illa Maurici van servir per confirmar el descobriment del continent Maurícia, una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d'anys i que va donar lloc a la formació d'Àfrica, l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l'Antàrtida.[2]
Als territoris de parla catalana s'ha trobat zircó al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués (Alt Empordà, Girona), a Balaguer (Noguera, Lleida), a Arsèguel (Alt Urgell, Lleida), a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló), i als següents indrets de la Catalunya Nord: al massís de l'Agly, a Argelers de la Marenda, a Cotlliure, a Cornellà de la Ribera, a El Barcarès, a Prats de Molló-la Presta, a Sant Feliu d'Avall i a Santa Maria la Mar.[3]