Zenó de Sidó
filòsof i matemàtic de l'antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Zenó de Sidó (grec antic: Ζήνων ο Σιδώνιος) (Sidó, c. 150 aC - Atenes, c. 70 aC) fou un filòsof grec epicuri del segle i aC nadiu de la ciutat de Sidó (actualment Saida, al Líban).
![]() |
Aquest article tracta sobre el filòsof del segle i aC. Si cerqueu el filòsof del segle iii aC, vegeu «Zenó de Sidó (fill de Museu)». |
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Ζήνων ο Σιδώνιος ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Ζήνων ![]() c. 150 aC ![]() Sidó (Líban) ![]() |
Mort | c. 70 aC ![]() Atenes (Grècia) ![]() |
Escolarca de l'escola Epicúria | |
dècada del 100 aC – 75 aC ← Apol·lodor Epicur – Fedre → ![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia ![]() |
Ocupació | matemàtic, filòsof ![]() |
Període | Període hel·lenístic ![]() |
Moviment | Epicureisme ![]() |
Professors | Apol·lodor Epicur ![]() |
Alumnes | Filodem de Gàdara ![]() |
Fou contemporani de Ciceró, qui va ser alumne seu a Atenes l'any 79 aC.[1] Hom l'anomena a vegades Corifeu dels epicuris. Parlava d'altres filòsofs en termes poc respectuosos i, per exemple, anomenava a Sòcrates el bufó àtic. Fou deixeble d'Apol·lodor. Diògenes Laerci el descriu com un preclar i intel·ligent pensador i expositor de les seves idees, i Ciceró compateix aquestes consideracions.
Sembla que va ser un autor prolífic, però no s'ha conservat cap de les seves obres.[2] Procle es refereix a ell en tant que crític d'Euclides. Va ser el cap de l'escola epicúrea durant el primer quart dels segle I aC.[3]
El que coneixem de la seva obra procedeix de la vil·la dels papirs d'Herculà, car el seu propietari, Luci Calpurni Pisó, havia tingut de servent a Filodem de Gàdara, deixeble de Zenó, i alguns dels papirs trobats d'aquest autor fan referència al seu mestre.[4] Malauradament, aquests papirs només versen sobre teoria del coneixement i sobre matemàtiques. En aquests papirs es pot comprovar que les crítiques a Euclides estan força ben fonamentades i s'allunyen del radicalisme d'altres filòsofs epicuris.[5]