Zenó d'Èlea
filòsof presocràtic grec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Zenó d'Èlea (grec antic: Ζήνων ὁ Ἐλεάτης) (Vèlia, c. 490 aC - Vèlia, c. 425 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia. Fou deixeble de Parmènides i potser conegut de Melissos; va conèixer Sòcrates, que era molt més jove. Va residir a Atenes força temps. Va lluitar contra el tirà que governava Èlea però no se sap si el va veure enderrocat o si va morir intentant enderrocar-lo. El nom del tirà és indicat de manera diferent segons les fonts.[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (grc) Ζήνων ὁ Ἐλεάτης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 490 aC Vèlia (antiga Grècia) |
Mort | c. 425 aC (64/65 anys) Vèlia (antiga Grècia) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, matemàtic, escriptor |
Professors | Parmènides |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Tanca