Vot religiós
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica. Els vots monàstics són tres: pobresa, obediència i castedat, i pretenen imitar, en la vida del religiós, la vida de Jesucrist.
L'expressió concreta dels vots difereix segons els ordes religiosos. Entre els benedictins i cartoixans els vots es consideren compresos en la conversio morum o conversatione morum ("conversió de costums" o "vida monàstica": promittat de stabilitate sua et conversatione morum suorum et oboedientia, "la seva estabilitat, vida monàstica i obediència", capítol 58 de la Regla de sant Benet De disciplina suscipiendorum fratrum). Els dominics els consideren compresos en el vot d'obediència, que és l'únic que pronuncien explícitament en professar. Alguns ordes hi afegiren un quart vot: els hospitalaris el d'atenció als malalts, els mercedaris el de redempció de captius; els jesuïtes el d'obediència especial al Papa; els salesians el d'apostolat als joves, les missioneres de la caritat el de servei als pobres, etc. D'altres pràctiques pietoses o penitencials, com el denominat vot de silenci, no són en realitat vots monàstics exigits a cap regla. En aquesta forma (de forma privada), com tota mena de promeses fetes amb qualsevol propòsit (habitualment propiciatòries amb l'esperança de rebre de Déu una gràcia particular), poden ser oferides àdhuc pels seglars (peregrinacions, dejunis, mortificacions o ofrenes). Els vots emesos de forma pública estan restringits per les regulacions del Dret Canònic, per la qual cosa s'anomenen "vots canònics".
Històricament els vots monàstics tingueren una funció marcada: implicar extraordinàriament el monjo en la societat feudal i de l'Antic Règim, i proporcionar uns valors clars a aquesta societat. La identificació entre clergat i noblesa amb privilegis, i el paper clau dels vots, era evident en el moment de llur supressió durant la Revolució Francesa, i s'explicità en els debats de l'Assemblea (decret del 13 de febrer de 1790). El mateix ocorregué en els casos espanyol i hispanoamericà. La reforma protestant proclamà la inutilitat dels vots per a la salvació (de fet, de qualsevol mèrit de les obres més enllà de la justificació per la fe) i als països on s'imposà, se suprimiren, amb els ordes religiosos, des del segle xvi. L'efecte d'aquest canvi religiós sobre el canvi social i econòmic envers el capitalisme i la societat industrial ha estat objecte de debat intel·lectual.