Els volútidis es troba principalment en mars tropicals, encara que alguna espècie també habita les aigües dels cercles polars.
Les volutes es distingeixen per les seves conquilles clarament marcades amb espirals, a les que fa referència el nom comú, (voluta significa "espiral" en llatí). Solen tenir un opercle corni en espiral.[1][2] La closca d'espècies com Melo amphora pot créixer fins a 50 cm de longitud.[3]
Les petxines tenen una obertura allargada en la seva primera espiral i un llavi interior que es caracteritza per un nombre d'espires profundes.
Les elaborades decoracions d'aquestes petxines les ha convertit en populars objectes de col·leccionisme. Hi destaquen Adelomelon beckii (el més gran de les costes d'Uruguai, aconsegueix gairebé 50 cm), Adelomelon brasiliana (costaner, únic al món per la seva particular càpsula ovígera) i Zidona dufresnei (bella voluta amb un agut àpex, típica de les costes de l'Uruguai). La voluta imperial (Aulica imperialis) viu en les costes de l'arxipèlag de les Filipines i és molt apreciada pels col·leccionistes de petxines per l'ornamentació molt elaboratda de la seva petxina.
Subfamílies i tribus
Segons Bail i Poppe (2001), la família Volutidae pot ser subdividida en les següents subfamílies i tribus:[4]
.JPG)
_-_Volutidae_-_Mollusc_shell.jpeg)
.svg){kind=icon}
