From Wikipedia, the free encyclopedia
La viola de mà, anomenada vihuela en castellà, viola de mão en portuguès i viola da mano en italià, va ser un instrument de corda molt popular a les penínsules ibèrica i itàlica, així com a Llatinoamèrica, en el segle xvi. En aquests països, a diferència de la resta d'Europa, va reemplaçar el llaüt com a instrument més popular.
 | |
| Tipus | llaüt de caixa de coll pinçat  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-5 |
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de caixa. L'actual viola procedeix de la viola da braccio o viola de braç i es toca de forma similar al violí. També hi hagué la vihuela de arco, tocada amb arquet, que originaria l'actual viola de gamba, i la vihuela de plectro, tocada amb plectre.
La viola de mà té una figura similar a la de la guitarra. És feta de fusta i consta d'un mànec amb una xifra variable de trasts, normalment deu, un claviller, 11 cordes fetes de tripa, disposades en una de solta més cinc parelles de cordes afinades igual (ordres), i una caixa de ressonància en forma de número 8, amb un o més forats a la tapa (=taula harmònica) i amb una petita barra transversal per a fixar-hi les cordes (cordal). La caixa té parets laterals rectes (riscle) i el fons pla o lleugerament acanalat. L'afinació de les cordes és sol-do-fa-la-re-sol. Per les il·lustracions conservades, sembla que hi va haver molta variabilitat en les formes i mides que tingué l'instrument (decoració: d'una a cinc rosetes a la taula harmònica, 6 i més ordres, claviller recte o en angle respecte al mànec…).
Les primeres referències a la viola de mà són del segle xv: el compositor valencià Lluís del Milà publicà l'any 1536 l'obra El Maestro, la primera col·lecció de música per a viola de mà; la notació musical que s'hi utilitza és la tablatura. La viola de mà va ser l'instrument de corda més estès en la música ibèrica dels segles XV i XVI, però caigué progressivament en l'oblit, juntament amb la complexa música polifònica que formava el seu repertori. Va ser reemplaçada per la guitarra barroca, més popular. A Portugal toquen en l'actualitat les Violas campaniças (i altres varietats regionals), que en serien descendents, i arreu s'empren rèpliques modernes de la viola de mà en l'execució de música del Renaixement.
La recuperació del ric patrimoni de música de viola de mà ha vingut modernament amb el guitarrista Emili Pujol, que a partir de 1920 edità i interpretà els llibres clàssics de Daça, Fuenllana, Milà, Mudarra, Narváez, Pisador i Valderrábano citats més avall.
Va realitzar una còpia d'una viola conservada al Musée Jacquemart Andrée i, el 1933, va emprar-la en la gravació de tres pavanes de Lluís del Milà, en un dels enregistraments pioners de la història de la música, l'Anthologie Sonore dirigida pel musicòleg alemany Curt Sachs. Durant alguns estius, el mateix Pujol organitzà, a Lleida i a Cervera, diverses edicions del Curs Internacional de Guitarra, Viola de mà i Llaüt, amb força assistència.
En l'actualitat, aquest cordòfon s'ensenya en conservatoris i escoles de música, usualment junt amb dos instruments més de corda polsada, el llaüt i la tiorba, i es toca en concerts de música de l'època.
Només han sobreviscut tres exemplars originals de viola de mà: el "Guadalupe" del Musée Jacquemart-Andrée, el "Chambure" del Musée Instrumental du Conservatoire National Superieur de Musique, els dos a París, i un tercer instrument conservat a Quito. Aquest darrer és una relíquia de Santa Mariana de Jesús i es conserva a l'església de la Compañía, dels jesuïtes. Hom ha considerat com a viola de mà un quart instrument, al museu del Royal College of Music de Londres, signat per Belchior Dias el 1581, però hi ha opinions divergents (per interessos econòmics entre violers?) en si es tracta d'una viola o d'una guitarra (es pot resseguir la polèmica a i ).
Únicament han arribat als nostres dies set llibres impresos coetàniament amb música per a aquest instrument. En ordre cronològic són:
Tots aquests estan editats en format PDF en un CD-ROM. A l'article de John Griffith citat a Enllaços hi ha força informació sobre aquestes obres i els seus autors.
A banda, modernament s'ha imprès tota la música manuscrita per a viola de mà que s'ha conservat de l'època.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
