Vincent-Marie Viénot de Vaublanc
polític francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (francès: Vincent-Marie Viénot, Count of Vaublanc) (Fort Liberte, 2 de març de 1756 - París, 21 d'agost de 1845) fou un polític i escriptor francès, catòlic i de tendència reialista.
![]() | |
Nom original | (fr) Vincent-Marie Viénot, Count of Vaublanc (fr) Vincent-Marie de Vaublanc ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 març 1756 ![]() Fort Liberte (Haití) ![]() |
Mort | 21 agost 1845 ![]() París ![]() |
Prefecte de Bouches-du-Rhône | |
1815 – 1815 | |
Prefecte de Moselle | |
1805 – 1815 | |
Conseller general | |
![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Prytanée National Militaire ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | París ![]() |
Ocupació | polític, assagista, escriptor, historiador, poeta, alt càrrec ![]() |
Partit | Monarchiens ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Títol | Baró ![]() |
Pare | Vivant-François de Vaublanc ![]() |
Premis | |
![]() |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
La seva carrera política el portà a donar suport successivament Lluís XVI, Barras, Napoleó, el comte d'Artois (futur Carles X de França i finalment Lluís XVIII). Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents règims polítics francesos, mai arrestat, sempre aconseguí un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monàrquic (pel Calvados) durant la Revolució Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napoleó, ministre de l'interior amb Lluís XVIII de França i, en acabant la seva vida política, diputat ultrareialista. Fou notablement conegut per l'eloqüència fogosa dels seus discursos i la seva controvertida reorganització de l'Acadèmia francesa el 1816, com a ministre de l'interior.
Vaublanc formà part d'aquells personatges secundaris que marcaren aquell període de la història de França. Home d'ordre amb caràcter ferm, defensor moderat de les "evolucions" de 1789, va finir la seva vida política sota la Restauració, en una posició extremista i contrarevolucionària.