![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Vidourlade_Sommi%25C3%25A8res_2002.jpg/640px-Vidourlade_Sommi%25C3%25A8res_2002.jpg&w=640&q=50)
Vidorle
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Vidorle (de l'occità Vidorle i en francès Vidourle) és un riu que forma en gran part la línia divisòria entre els departaments francesos de l'Erau i del Gard. Desemboca al mar Mediterrani a Lo Grau dau Rèi, únic municipi costaner del Gard. Neix a uns 500 msnm, a prop de la Montagne de la Fage, al departament de Gard, tot i que molt a la vora del d'Erau. Fa una llargada de 85 km i drena una conca de 1.335 km². Fins al segle xix no desembocava directament al Mediterrani, sinó que ho feia a l'Estany de Mauguiò.
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | Coastal river (en) ![]() ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Entitat territorial administrativa | Erau (França) i Gard (França) ![]() | ||||
Final | |||||
Localització | mar Mediterrània ![]() | ||||
| |||||
Afluent | |||||
Conca hidrogràfica | Vidourle basin (en) ![]() ![]() | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 95,2 (![]() | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 830 km² ![]() | ||||
Mesures i indicadors | |||||
Cabal | 7,54 m³/s ![]() | ||||
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Vidourlade_%C3%A0_Sommi%C3%A8res_b.jpg/640px-Vidourlade_%C3%A0_Sommi%C3%A8res_b.jpg)
Discorre pel Gard, formant, aigües avall de Someire i fins al Canal del Roine a Seta, el límit d'aquest departament amb el departament d'Erau. En el seu curs no travessa grans ciutats, destacant Sent Ipolit, Sauve, Quiçac, Someire, Marsilhargues i Lo Grau dau Rèi.
Encara que es trobi a tres quilòmetres de les seves ribes, Lunèl (departament d'Erau) i més sovint Someire han sigut inundades per les seves crescudes que s'anomenen popularment en occità vidorladas.
Es considera tradicionalment que el riu marca el límit lingüístic entre els dialectes llenguadocià i provençal de la llengua occitana.