polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Vicente García de Diego (Vinuesa, província de Sòria, 2 de desembre de 1878 - Madrid, 5 de desembre de 1978) va ser un filòleg, lexicògraf, folklorista i crític literari espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 desembre 1878 Vinuesa (província de Sòria) |
Mort | 5 desembre 1978 (100 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
29 novembre 1956 – 14 abril 1958 ← Rafael Estrada y Arnáiz Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Saragossa |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Filòleg, lexicòleg i folklorista |
Membre de | |
Alumnes | Rafael Lapesa Melgar |
Família | |
Fills | Carmen García De Diego López |
Premis | |
Era fill de Juan José García de Leániz, militar isabelí que va ser governador militar de la província de Soria i va participar en les guerres carlistes.
El seu pare, fart de les seves contínues malifetes infantils i el seu desinterès pels estudis, el va enviar a guanyar-se la vida a Argentina amb tan sols 12 anys. A Argentina, aconsegueix estalviar per al passatge de tornada. Ja a Espanya es va centrar en els estudis, va cursar fer batxillerat a Sòria i es va llicenciar en Filosofia i Lletres en la Universitat de Saragossa. El 1903 va obtenir per oposició la càtedra de llatí i castellà de l'Institut de Pontevedra. Dos anys més tard, es va traslladar a Sòria, per exercir també la càtedra de llatí al seu Institut d'Ensenyament Mitjà, i on a partir de 1907 va fer amistat amb el nou professor de Llengua Francesa, Antonio Machado.
El 1916 es va traslladar a Saragossa, on treballaria els dos cursos següents. El 1919, es trasllada com a Catedràtic a l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid, del que seria director durant diversos anys. Va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola el 1926 i després en va ser bibliotecari perpetu. Va exercir com a professor agregat de la Universitat alguns cursos de llatí i de dialectologia espanyola.
Va treballar en el Centre d'Estudis Històrics i en el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va dirigir la Revista de Filología Española i va fundar i va dirigir la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. La majoria dels seus treballs estan publicats en aquestes revistes i en el Boletín de la Real Academia Española, en el qual va mantenir una secció, "Notas etimológicas", entre 1931 i 1963. El 1930 va ser nomenat conseller d'Instrucció Pública. Posseeix els Palmes Acadèmiques de França, la placa de la Comanda de l'Orde d'Alfons X el Savi i altres vàries i va ser corresponent de les Acadèmies Portuguesa, Gallega i diverses americanes. Va traduir i va anotar la Inflexión de las vocales en español de Max Krepinsky per al CSIC el 1962.
Com a filòleg es va consagrar principalment a l'etimologia, la dialectologia, la història i la morfologia de la llengua espanyola i va investigar les veus naturals i onomatopeiques d'aquesta. Com a folklorista es va interessar sobretot per la llegenda i va publicar un dens estudi sobre la mateixa com a introducció a la seva monumental Antología de leyendas. Es va preocupar per la didàctica de la llengua i la literatura de l'espanyol i el llatí, elaborant llibres de textos i exercicis per a ambdues. Va realitzar edicions d'autors clàssics com Íñigo López de Mendoza, Diego de Saavedra Fajardo, Fernando de Herrera i Juan de Ávila. També va conrear la literatura de creació com a alleujament a aquestes labors en el camp de la lírica.
Es va jubilar el 1948, però va continuar investigant i publicant estudis i llibres fins a molt pocs anys abans de morir, el 1978, als 100 anys. Així, va acabar el colossal Diccionario de Voces Naturales als 90 anys, i el seu últim llibre de poesia, Cosas que olvidó el olvido, als 98 anys.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Adolfo Bonilla y San Martín |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1926-1978 |
Succeït per: Manuel Seco Reymundo |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.