Vescomte

Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Originàriament, el vescomte era el primer subordinat del comte, institució d'origen franc (missus comitis)

El seu origen foren els vicarii (vicaris) o veguers del comte a l'Imperi Carolingi. Cada comte tenia diversos càrrecs subalterns per impartir justícia: vicari o veguer, centener, i conseller. Cada comtat estava dividit com a jurisdicció en vegueries (però el vicari o veguer no governava sobre la vegueria, només hi exercia justícia). El principal dels vicaris era anomenat vice dominus i vidami i progressivament vice comes (vescomte). Generalment les seves terres estaven a la zona però podia tenir terres a altres vegueries o les podia adquirir). Se li podien encarregar missions diverses a més de la principal d'aplicar justícia en nom del comte.

Per tant l'Imperi Carolingi, el vescomte era un dignatari o funcionari al servei d'un comte; l'àmbit d'actuació d'un vescomte era tot el comtat o bé un dels pagi inclosos dins del comtat. És a dir inicialment només hi havia vescomtes però no vescomtats, fins que amb el temps es van anar vinculant a un dels territoris sota la seva jurisdicció efectiva mentre que l'administració de justícia que abans podia fer sobre tota la vegueria es va reduir; inicialment tenien generalment un castell a la capital, però després fou a qualsevol lloc dins el seu extens patrimoni dins del comtat.

A l'escala de funcionaris reials vigent a l'Imperi Carolingi, immediatament per sota del comte, hi havia el vescomte, el seu lloctinent i fidel més proper, que acostumava a actuar dins de la ciutat capital del comtat, exercint-hi funcions de govern per delegació del comte, com, per exemple, presidir un tribunal de justícia. El poder dels vescomtes cresqué força a conseqüència de la pràctica, molt freqüent durant els segles IX i X, d'atribuir el govern de diversos comtats a un mateix comte. Així, en els comtats on el comte no acostumava a ser-hi present, qui hi exercia realment les funcions comtals era el vescomte.

Arran de la revolució feudal, que es visqué en moltes regions de l'antic Imperi Carolingi durant els segles X i X, les funcions de govern es patrimonialitzaren; aleshores, el càrrec de vescomte perdé el caràcter de funcionari i esdevingué un títol honorífic i feudal. Les antigues funcions dels vescomtes passaren a ser exercides per veguers comtals o vicaris.

Els vescomtes als comtats catalans

Igual com a tot arreu de l'Imperi Carolingi, en cadascun dels comtats catalans hi havia el comte i el vescomte. Cap a finals del segle x, els vescomtes també havien aconseguit convertir els seus càrrecs en hereditaris, i amb la revolució feudal, esdevinguda als comtats catalans entre els anys 1020 i 1060, abandonaran la seva condició funcionarial de primers lloctinents del comte, per esdevenir, igual que els veguers, castellans o senyors banals, ço és, titulars d'un poder propi derivat del control de fortaleses; per això, cap a 1050, els vescomtes ja no es designen pel comtat, on, com a funcionaris, exercien la seva jurisdicció, sinó per la situació de la seva fortalesa personal, base del seu nou poder. Així, els vescomtes de Vallespir passaren a dir-se de Castellnou; els d'Empúries, de Rocabertí; els de Besalú, de Bas; els de Girona, de Cabrera; els d'Urgell, de Castellbò; els d'Osona, de Cardona; els de Pallars, de Siarb (i després Vilamur), els de Rosselló, de Tatzó, i després d'Illa o d'Illa i Canet; les úniques cases vescomtals dites encara segons la denominació antiga foren les de Cerdanya i la de Barcelona. El 1126, pel matrimoni de Sibil·la, l'única hereva del seu pare el vescomte Ramon II, amb Pere Ramon de Castellbò, la casa vescomtal de Cerdanya es fusionà amb aquest llinatge urgellenc; a Barcelona, a causa de la represa del poder comtal duta a terme per Ramon Berenguer I, la casa vescomtal no va poder convertir-se en un poder independent i quedà relegada a un segon terme, fins a la seva extinció el 1207.

Les cases vescomtals catalanes

Les cases vescomtals catalanes foren:

La casa del Vescomtat de Castellnou (Vallespir)
La casa del Vescomtat de Fenollet (Fenolleda)
La casa del Vescomtat de Tatzó (Rosselló)
La casa del Vescomtat d'Illa (Rosselló)
La casa del Vescomtat de Conflent (Conflent)
La casa del Vescomtat de Jóc (Conflent)
La casa del Vescomtat d'Urtx (Cerdanya-Conflent)
La casa del Vescomtat de Cerdanya (Cerdanya)
La casa del Vescomtat d'Urgell (Urgell), després anomenat de l'Alt Urgell.
La casa del Vescomtat de l'Alt Urgell (Urgell)
La casa del Vescomtat de Castellbò (Urgell)
La casa del Vescomtat del Baix Urgell (Urgell)
La casa del Vescomtat d'Àger (Urgell)
La casa del Vescomtat de Pallars (Pallars, Pallars-Jussa)
La casa del Vescomtat de Siarb (Pallars Jussà)
La casa del Vescomtat de Vilamur (Pallars Jussà)
La casa del Vescomtat de Berga (Berguedà)
La casa del Vescomtat de Barcelona (Barcelona)
La casa del Vescomtat de Girona (Girona)
La casa del Vescomtat de Cabrera (Girona)
La casa del Vescomtat d'Osona (Osona)
La casa del Vescomtat de Cardona (Osona)
La casa del Vescomtat d'Empúries (Empúries)
La casa del Vescomtat de Peralada (Empúries)
La casa del Vescomtat de Rocabertí (Empúries)
La casa del Vescomtat de Besalú (Besalú)
La casa del Vescomtat de Bas (Besalú)

Línia d'honor dels títols nobiliaris

Més informació Emperador, Rei ...

Emperador	Rei	Príncep	Infant	Duc	Marquès	Comte	Vescomte	Baró	Senyor	Castlà

Tanca

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vescomte

Viccionari