Vescomtat de Lodeva
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.
El comtat de Lodeva va estar generalment associat a la Septimània. La manca de comtes propis va afavorir l'aparició de vescomtes dependents de Tolosa. Després del 1000 s'esmenta al vescomte Hildin o Angari, casat amb Arximberta o Xeriberga, que va morir a Jerusalem l'1 d'abril de 1040. Odó el seu fill, casat amb Ximberga, no va deixar a la seva mort (més tard del 1048) cap fill mascle i fou hereva la filla Nobilia, es va casar amb Gilbert II vescomte de Carlat, i la filla comuna, Adela, es va casar amb Berenguer, vescomte de Millau i Gavaldà i va heretar el vescomtat de Lodeva. Berenguer va morir no més tard del 1097 i el vescomtat va passar al seu fill segon Ricard I, junt amb la meitat del Carlat (el fill gran Gilbert va heretar Gavaldà, Millau i l'altra meitat de Carlat). Ricard fou el pare d'Hug de Rodés (conegut com a Hug II) que va posseir el vescomtat, que probablement reconegué com a feu català el 1168. El 1186 el va vendre al bisbe de Lodeva (que el 1222 foren també comtes de Lodeva) i va romandre vinculat al bisbat fins a la revolució.