Vers al·literatiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El vers al·literatiu és un vers que utilitza l'al·literació com a principal recurs per a unificar els versos de la poesia, a diferència d'altres recursos com la rima. Les tradicions de versos al·literatius més estudiades són aquelles que es troben en la literatura més antiga de moltes de les llengües germàniques. L'èpica en anglès antic Beowulf, la majoria de la poesia anglosaxona, la Muspilli en antic alt alemany, el Heliand en saxó antic i l'Edda poètica en nòrdic antic van ser escrites en vers al·literatiu.
El vers al·literatiu es troba també en molts altres idiomes, encara que molt poques vegades amb el rigor sistemàtic de les formes germàniques. Tant el Kalevala en finlandès com el Kalevipoeg en estonià utilitzen formes al·literatives derivades de la tradició popular. Els versos turcomans tradicionals també són al·literatius.