Ventall submarí
dipòsit sedimentari submarí en forma de con o de ventall / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ventall submarí, con submarí pregon, conoide submarí o delta submarí pregon[1] és un dipòsit sedimentari submarí en forma de con o de ventall, poc profund i principalment terrigen, situat al desguàs d'un canyó submarí o aigües enfora d'un sistema fluvial. Es troben sempre al peu del talús continental.[2][3] Els corrents de terbolesa que davallen pel canyó i els esllavissaments per gravetat transporten els sediments que els formen, als quals s'hi sumen els dipòsits lutítics de decantació,[1][4] al llarg de valls submarines.[5] Les dimensions i les potències d'aquesta formació són molt variables, d'algun hectòmetre de corda a diversos centenars de quilometres, i poden arribar a superar els 3.000 km, com el del Ganges. Tenen un pendent relativament feble (de 0,5 a 0,05 graus) i solcat per diversos distributaris, tots ells dotats de motes (levées), cap a la part mitjana del ventall. Els ventalls submarins solen tenir diversos lòbuls de creixement (suprafan lobes), que donen un perfil convex en aquest sector, i les seves seqüències verticals són turbidítiques.[1][4]
Es poden comparar a una versió subaquàtica dels ventalls al·luvials, i les seves amplades poden anar dels diversos quilòmetres a diversos milers de quilòmetres.[6] Després del del riu Ganges, també conegut com a ventall de Bengala, el segon més gran és el de l'Indus, tot i que també són importants els que es troben a la sortida dels rius Amazones, el Congo i el Mississipi, entre d'altres.[7][8][9] Els principals rius, com el Nil, l'Ebre, el Roine i el Po, formen amplis ventalls submarins que s'estenen des del talús fins a les planes centrals de la conca oceànica. Els tres primers constitueixen els més importants de la mar Mediterrània; el ventall del Roine té una amplada màxima de 90 km, mentre que el de l'Ebre és de 60 km.[10]
Els ventalls submarins estan formats per alternances de turbidites, hemipelagites i, en menor mesura, contourites. Els sediments grollers, d'una mida de gra superior a 63 μm, es distribueixen en els eixos dels ventalls submarins i prop dels canals distributaris, i la proporció d'hemipelagites augmenta progressivament en direcció a les ales dels ventalls;[10] els sediments, doncs, esdevenen més fins cap a la part externa dels ventalls, així com també dels distributaris cap als interfluvis.[4]
Sovint els ventalls submarins formen agrupacions coalescents, com els ventalls submarins del marge catalano-valencià.[4]
Els ventalls arxipelàgics són un tipus de ventall submarí pregon que se situen al peu d'arxipèlags, actuals o desapareguts, especialment al llarg de la dorsal medio-oceànica pacífica. Estan formats per colades gruixudes de lava, recobertes per una capa de sediments prima que, en comparació, rebaixa el relleu original.[4]