Les vegetacions adenoides, també anomenades amígdales faríngies, tonsiles faríngies o simplement adenoides -col·loquialment carnots-, són dues masses de teixit limfoide situades prop de l'orifici intern de les fosses nasals, al sostre de la nasofaringe, just on el nas s'uneix amb la boca. Formen part de les amígdales.

Dades ràpides Detalls, Llatí ...
Infotaula anatomiaAmígdala faríngia
Thumb
Les adenoides (de color verd) a la seva ubicació anatòmica en la nasofaringe. Tall sagital de cara i coll.
Detalls
Llatítonsilla pharyngealis Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD000234 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.3.01.006 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 54970 Modifica el valor a Wikidata : multiaxialModifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/adenoids Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Tanca

Embriologia

Les adenoides comencen a créixer als nou mesos de vida, després de la depressió inmunofisiològica que succeeix al vuitè mes de vida. Produeixen el plor en ser colpejades.

Patologia

En la infància, les adenoides representen un òrgan de defensa que pot patir malalties. Les dues més freqüents són l'adenoïditis i la hipertròfia adenoidal.

La formació de biofilms bacterians sobre el teixit adenoidal es correlaciona sovint amb episodis recurrents d'otitis mitjana durant la infantesa i el desenvolupament de sinusitis crònica.[1]

La hipertròfia adenoidal en els adults acostuma a ser resultat d'una infecció crònica o de la inhalació continuada d'agents irritants i pot comportar dificultats respiratòries nasals.[2] Quan afecta els nens,[3] pot alterar el seu normal desenvolupament maxil·lofacial,[4] ser l'origen d'una pèrdua d'audició conductiva permanent[5] o condicionar a llarg termini l'aparició de diverses afeccions cardiopulmonars.[6]

La inflamació infecciosa, al·lergica o irritativa d'aquesta amígdala rep el nom d'adenoïditis.[7] Moltes vegades, l'adenoïditis crònica és causa de limfadenitis cervical, rinosinusitis pediàtrica,[8] sindrome tussigen de la via aèria superior[9] i/o halitosi.[10]

Quadre clínic

  • Respiració bucal o dificultat per a la respiració pel nas (respiració sense dificultats per la boca)
  • Rinolàlia (parlar com si el nas fos obstruït)
  • Respiració sorollosa
  • Ronc durant el son
  • Possibles pauses d'apnea (interrupció de la respiració durant uns pocs segons durant el somni)
  • Refredats nasals, amb moc permanentment al nas
  • Faringitis granulosa: tos nocturna i tos faríngia
  • Otitis agudes amb freqüència
  • Mals de cap
  • Trastorns del desenvolupament esquelètic
  • Trastorns d'altres reflexos, com temors nocturns, malsons, etc.
  • Cremor en respirar, només es respira amb una fossa nasal

Tractament

La típica operació de carnots és, ni més ni menys, que l'extirpació de l'amígdala faríngia.[11]

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.