Variants del SARS-CoV-2

El coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), el virus que causa la malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2 (COVID-19), té diverses variants notables que es creu o s'ha cregut que tenen una importància especial a causa del seu potencial per augmentar la transmissibilitat,^[1] augmentar la virulència i reduir l'eficàcia de les vacunes.^[2][3] En aquest article es discuteixen aquestes variants notables del SARS-CoV-2 i les mutacions amb canvi de sentit notables trobades en aquestes variants.

Mutacions positives, negatives i neutres durant l'evolució d'un coronavirus com el SARS-CoV-2 (anglès).

Cinc variants del SARS-CoV-2 han estat designades com a variants preocupants per l'Organització Mundial de la Salut: les variants Alfa, Beta, Gamma, Delta i Òmicron.

Sumari

Tot i que l'aparició del SARS-CoV-2 pot haver estat el resultat d'esdeveniments de recombinació entre un coronavirus semblant al SARS d'un ratpenat i un coronavirus de pangolí (mitjançant transmissió entre espècies),^[4] s'ha demostrat que les mutacions tenen un paper important en l'evolució contínua i aparició de noves variants del SARS-CoV-2.^[1]

Els investigadors consideren que la variant identificada per primera vegada a la Xina difereix del genoma progenitor "per tres variants".^[5][6] Posteriorment, molts llinatges diferents de SARS-CoV-2 han evolucionat.^[7]

La seqüenciació d'ADN moderna, si es disposa, pot permetre la detecció ràpida (de vegades coneguda com a "detecció en temps real") de variants genètiques que apareixen en agents patògens durant els brots de malaltia.^[8] Mitjançant l'ús del programari de visualització d'arbres filogenètics, els registres de seqüències de genomes es poden agrupar en grups de genomes idèntics que contenen tots el mateix conjunt de mutacions. Cada grup representa una "variant", "clade" o "llinatge", i la comparació de les seqüències permet deduir el camí evolutiu d'un virus. Per al SARS-CoV-2, més de 330.000 seqüències genòmiques virals han estat generades per estudis d'epidemiologia molecular a tot el món.^[9]

El SARS-CoV-2 està evolucionant per ser més transmissible. En particular, la variant Alpha i la variant Delta són més transmissibles que el virus original identificat al voltant de Wuhan a la Xina.^[10]

La següent taula presenta informació i nivell de risc per a variants amb risc elevat o possiblement elevat actualment.^{[11][12][13][14][15][16][17][18]} Els intervals assumeixen un nivell de confiança o credibilitat del 95%, fora que s'indiqui el contrari. Actualment, totes les estimacions són aproximacions a causa de la disponibilitat limitada de dades per als estudis.

Identificació[19]				Emergència			Canvis relatius a les variants que circulaven prèviament en el moment i el lloc d’emergència					Activitat (o eficàcia quan estigui disponible) de l'anticòs neutralitzant
Etiqueta de l'OMS	Llinatge PANGO	Variant PHE [upper-alpha 1]	Clade Nextstrain	Primer brot	Mostra més antiga[19]	Variant designada de preocupació	Mutacions notables		Transmissibilitat	Hospitalització	Mortalitat	Immunitat contra la reinfecció[upper-alpha 2]	Eficàcia de les vacunes[upper-alpha 2]
1 !Alfa	B.1.1.7	VOC‑20DEC‑01	20I (V1)	Regne Unit	20 set 2020[20]	18 des 2020[21]	69–70del, N501Y, P681H[22][23]	α	+29% (24–33%)[24][upper-alpha 3]	+52% (47–57%)[upper-alpha 4][upper-alpha 3]	+59% (44–74%)[upper-alpha 4][upper-alpha 3] TL 0,06% per a grups d'edat <50 anys, 4,8% per a grups d'edat >50 anys[26]	Mínima reducció [12]	Mínima reducció [12]
	B.1.1.7 amb E484K[27]	VOC‑21FEB‑02			26 gen 2021[28]	5 feb 2021[29]	69–70del, E484K, N501Y, P681H[22][23]					Considerablement reduïda[30]	Considerablement reduïda[30]
2 !Beta	B.1.351	VOC‑20DEC‑02	20H (V2)	Sud-àfrica	mai 2020	14 gen 2021[31]	K417N, E484K, N501Y[22]	β	+25% (20–30%)[24]	En investigació	Possiblement augmentada[14][32]	Reduïda, la resposta dels limfòcits T de D614G és eficaç[12][32]	Eficàcia: reduïda contra la malaltia simptomàtica,[upper-alpha 5] preservada contra ls forma greu[33]
3 !Gamma	P.1	VOC‑21JAN‑02	20J (V3)	Brasil	nov 2020	15 gen 2021[34][35]	K417T, E484K, N501Y[22]	γ	+38% (29–48%)[24]	Possiblement augmentada[32]	+50% (50% ICr, 20–90%)[upper-alpha 6][upper-alpha 8]	Reduïda[12]	Conservada per moltes[upper-alpha 9]
4 !Delta	B.1.617.2	VOC‑21APR‑02	21A	Índia	oct 2020	6 mai 2021[38]	L452R, T478K, P681R[39]	δ	+97% (76–117%)[24]	+85% (39–147%) en relació amb Alfa[upper-alpha 11]	+137% (50–230%)[upper-alpha 10] TL 0,04% per a grups d'edat <50 anys sense vacunar, 6,5% per a grups de 50 anys sense vacunar[26]	Es van produir reinfeccions, amb una taxa d'ocurrència menor que les infeccions vacunades[upper-alpha 12][42][43]	Reducció de l'eficàcia per a la malaltia no greus[33][43][upper-alpha 13]
15 !Òmicron	B.1.1.529	VUI-21NOV-01	21K	Sud-àfrica	9 nov 2021[45]	26 nov 2021[46]	P681H, N440K, N501Y, S477N, moltes altres[47]	ο	Possiblement augmentat[48]	−57% (59–61%) en relació amb la Delta[49]	−63% (69–74%) en relació amb la Delta[49]	Augment de la taxa de reinfecció[48]	Eficàcia: reduïda contra la malaltia simptomàtica, desconegut per malaltia greu[48]

Notes de la taula

1. El format del nom es va actualitzar el març de 2021, canviant l'any de 4 a 2 dígits i el mes de 2 dígits a 3 lletres, per exemple, VOC-202101-02 to VOC-21JAN-02.^[13]
2. Tret que s'indiqui el contrari, es refereix a l'activitat dels anticossos neutralitzants, que és un correlat d'immunitat. La majoria d'estudis encara no han determinat l'impacte real de la neutralització reduïda sobre l'eficàcia.
3. B.1.1.7 with E484K assumed to only differ from B.1.1.7 on neutralising antibody activity.^[15]
4. 23 de novembre de 2020 - 31 de gener de 2021, Anglaterra.^[25]
5. Oxford-AstraZeneca, NovaVax.
6. La confiança o la credibilitat notificats tenen una baixa probabilitat, de manera que el valor estimat només es pot entendre com a possible, no segur ni probable.
7. Les diferències poden ser degudes a diferents polítiques i intervencions adoptades en cada àrea estudiada en diferents moments, a la capacitat del sistema de salut local o a diferents variants que circulen en el moment i el lloc de l'estudi.
8. Març 2020 - febrer 2021, Manaus.^[36] Els resultats preliminars d’un estudi a la regió sud del Brasil van trobar que el llinatge P.1 augmenta molt més la mortalitat per a joves sans. En els grups sense condicions preexistents, es va trobar que la variant augmentava la mortalitat 490% (220–985%) per als homes del grup d'edat de 20 a 39 anys, 465% (190–1.003%) per a dones del grup d’edat de 20 a 39 anys i 670% (401–1.083%) per a dones del grup d'edat de 40 a 59 anys.^{[37][upper-alpha 7]}
9. Excepte Pfizer–BioNTech.^[14]
10. 7 February – 22 June 22, 2021, Ontario.^[41]
11. 1 Abril – 6 Juny 2021, Escòcia.^[40] Un altre estudi preliminar a Ontario va trobar que l'hospitalització per Delta va augmentar un 120% en relació amb els llinatges que no pertanyen a les variants preocupants.^{[upper-alpha 10][upper-alpha 7]}
12. L'estudi a Israel va fer un seguiment de 46.035 persones vacunes recuperades i 46.035 vacunades de la mateixa distribució per edats, per comparar la seva infecció en el període de seguiment. Es van registrar 640 infeccions en el grup vacunat i 108 infeccions en el grup recuperat.
13. Neutralització moderadament reduïda amb Covaxin.^[44]

Nomenclatura

Taula de nomenclatures corresponents SARS-CoV-2^[50]

Llinatges PANGO (cf. (Nomenclatura proposada, Nature))	Notes als llinatges PANGO (cf. (Alm et al.))	Clades (Nextstrain), 2021[51]	Clades (GISAID)	Variants destacades
A.1–A.6		19B	S	conté la "seqüència zero" WIV04/2019[52]
B.3–B.7, B.9, B.10, B.13–B.16		19A	L
			O[lower-alpha 1]
B.2			V
B.1	B.1.5–B.1.72	20A	G	Llinatge B.1 en el sistema de nomenclatura de llinatges PANGO; inclou Delta/B.1.617[39][53]
	B.1.9, B.1.13, B.1.22, B.1.26, B.1.37		GH
	B.1.3–B.1.66	20C		Inclou Epsilon/B.1.427/B.1.429/CAL.20C[54] i Eta/B.1.525[12]
		20G		Predominant generalment als EUA, Gener/21[54]
		20H		Inclou Beta/B.1.351 àlies llinatge 20H/501Y.V2 o B.1.351
	B.1.1	20B	GR	Inclou B.1.1.207
		20D
		20J		Inclou Gamma/P.1 i Zeta/P.2[55][56]
		20F
		20I		Inclou Alfa/B.1.1.7 àlies VOC-202012/01, VOC-20DEC-01 o 20I/501Y.V1
B.1.177	20E (EU1)[51]	GV[lower-alpha 1]	Derivat de 20A[51]

Diagrama d'arbre dels llinatges del SARS-CoV-2 segons el sistema de nomenclatura Pango.

No s'ha establert cap nomenclatura coherent per al SARS-CoV-2.^[58] Col·loquialment, inclosos els governs i les organitzacions de notícies, sovint es fa referència a les variants pel país on es van identificar per primera vegada.^[59][60][61] Finalment, l 'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar el 31 de maig de 2021 una notació amb lletres gregues per a evitar qualsevol referència geogràfica i així evitar-ne l'ús polític.^[62][63]

Tot i que hi ha molts milers de variants de SARS-CoV-2,^[64] els tipus de virus es poden incloure en agrupacions més grans, com ara llinatges o clades. S'han proposat tres nomenclatures principals:^[58]

• A gener de 2021, GISAID —en referència a SARS-CoV-2 com a hCoV-19^[50] - va identificar vuit clades (S, O, L, V, G, GH, GR, i GV).^[65]
• A gener de 2021, Nextstrain ha identificat 11 clades principals (19A, 19B, i 20A–20I).^[66]
• El 2020, Rambaut i cols. amb el programari Phylogenetic Assignment of Named Global Outbreak Lineages (PANGOLIN)^[67] proposat en un article^[68] A febrer de 2021, hi havia sis grans llinatges identificats (A, B, B.1, B.1.1, B.1.177, B.1.1.7).^[69]

Criteris de notabilitat

Els virus generalment adquireixen mutacions amb el pas del temps, donant lloc a noves variants. Quan sembla que una nova variant creix en una població, es pot etiquetar com a "variant emergent".

Algunes de les possibles conseqüències de les variants emergents són les següents:^[70][71]

• Augment de la transmissibilitat
• Augment de la morbiditat
• Augment de la mortalitat
• Capacitat per eludir la detecció mitjançant proves diagnòstiques
• Disminució de la susceptibilitat als fàrmacs antivirals (si i quan aquests medicaments estan disponibles)
• Disminució de la susceptibilitat als anticossos neutralitzants, ja sigui terapèutics (per exemple, plasma convalescent o anticossos monoclonals) o en experiments de laboratori
• Capacitat per eludir la immunitat natural (per exemple, causar reinfeccions)
• Capacitat per infectar individus vacunats
• Augment del risc de patir afeccions particulars com la síndrome inflamatòria multisistema o la COVID persistent.
• Increment de l'afinitat per grups clínics o demogràfics concrets, com ara nens o individus immunodeprimits.

Les variants que semblen complir un o més d'aquests criteris es poden etiquetar com a "variants d'interès" a l'espera de la verificació i validació d'aquestes propietats. Un cop validades, les "variants d'interès" es poden canviar el nom de "variants d'interès" per les organitzacions de control, com ara les CDC.^[72]

Variants preocupants (OMS)

El terme variant preocupant (en anglès Variants of concern o COV) és una categoria que s'utilitza quan les mutacions del domini d'unió al receptor (RBD) augmenten substancialment l'afinitat d’unió (per exemple, N501Y) al complex RBD-hACE2 (dades genètiques), mentre que també es relacionen amb la ràpida propagació de les poblacions humanes (dades epidemiològiques).^[73]

Abans d'això, una variant emergent podria haver estat etiquetada com a "variant d'interès".^[74][75] Durant o després d'una avaluació més completa com a "variant de preocupació", la variant s'assigna normalment a un llinatge del sistema de nomenclatura PANGOLIN^[68] ia clades als sistemes Nextstrain^[51] i GISAID.^[57]

A continuació s'enumeren les variants preocupants reconegudes actualment per l'Organització Mundial de la Salut.^[11]

Alfa (llinatge B.1.1.7)

Article principal: Variant Alfa del SARS-CoV-2

Detectat al Regne Unit.^{[76] [77]}

B.1.1.7 amb E484K

Beta (llinatge B.1.351)

Article principal: Variant Beta del SARS-CoV-2

^{[78] [70] [79]}

Gamma (llinatge P.1)

Article principal: Variant Gamma del SARS-CoV-2

^{[80] [36]}

Delta (llinatge P.1.617.2)

Article principal: Variant Delta del SARS-CoV-2

^[39]

Òmicron

Article principal: Variant Òmicron del SARS-CoV-2

Llinatge B.1.1.529

La variant Òmicron, coneguda com a llinatge B.1.1.529, va ser declarada una variant preocupant per l'Organització Mundial de la Salut el 26 de novembre de 2021.^[81]

La variant té un gran nombre de mutacions, de les quals algunes són preocupants. El nombre de casos del llinatge B.1.1.529 està augmentant a totes les zones de Sud-àfrica. Algunes evidències mostren que aquesta variant té un major risc de reinfecció. S'estan realitzant estudis per avaluar l'impacte exacte sobre la transmissibilitat, la mortalitat i altres factors.^[82]

Llinatge BA.2

A mitjans de març de 2022, una subvariant d'Òmicron una mica més transmissible, anomenada BA.2, estava causant la majoria dels casos a Anglaterra.^[83]

Variants d'interès (OMS)

A continuació s’enumeren les variants d’interès (VOI) que, a partir d’agost del 2021, eren reconegudes per l'Organització Mundial de la Salut.^[11] Altres organitzacions com els [[Centres for Disease] Control i prevenció | CDC]] als Estats Units pot utilitzar de vegades una llista lleugerament diferent.^[11]

Lambda (llinatge C.37)

La variant Lambda, també coneguda com a llinatge C.37, es va detectar per primera vegada al Perú l'agost del 2020 i va ser designada per l'OMS com a variant d'interès el 14 de juny de 2021.^[11] Es va estendre a almenys 30 països^[84] de tot el món i, a juliol de 2021, es desconeix si és més infecciosa i resistent a les vacunes que altres soques.^[85][86]

Mu (llinatge B.1.621)

La variant Mu, també coneguda com a llinatge B.1.621, es va detectar per primera vegada a Colòmbia el gener de 2021 i va ser designada per l'OMS com a variant d'interès el 30 d'agost de 2021.^[11] Hi ha hagut brots a Amèrica del Sud i Europa.^[87][88]

Antigues variants d'interès

Èpsilon (llinatges B.1.429, B.1.427, CAL.20C)

Zeta (llinatge P.2)

Eta (llinatge B.1.525)

La variant Eta o llinatge B.1.525, també anomenada VUI-21FEB-03^[13] (anteriorment VUI-202102/03) per Public Health England (PHE) i anteriorment coneguda com UK1188,^[13] 21D^[89] o 20A/S:484K,^[32] no porta la mateixa mutació N501Y trobada a Alfa, Beta i Gamma, però porta la mateixa mutació E484K que es troba a les variants Gamma, Zeta i Beta, i també porta la mateixa supressió ΔH69/ΔV70 (una supressió dels aminoàcids histidina i valina en les posicions 69 i 70) tal com es troba a la variant Alfa, N439K (B.1.141 i B.1.258) i la variant Y453F (Clúster 5).^[90]] Eta es diferencia de totes les altres variants per tenir la mutació E484K i una nova mutació F888L (una substitució de fenilalanina (F) per leucina (L) en el domini S2 de la proteïna de l'espiga). A partir del 5 de març, s’havia detectat a 23 països.^[91][92][93] També s'ha informat a Mayotte, el departament/regió d'ultramar de França.^[91] Els primers casos es van detectar el desembre de 2020 al Regne Unit i Nigèria i, a partir del 15 de febrer, s'havia produït amb la freqüència més alta entre les mostres d'aquest darrer país.^[93] El 24 de febrer es van trobar 56 casos al Regne Unit.^[13] Dinamarca, que seqüència tots els seus casos COVID-19, va trobar 113 casos d'aquesta variant del 14 de gener al 21 de febrer, dels quals set estaven directament relacionats amb viatges estrangers a Nigèria.^[92]

Des del juliol de 2021, experts del Regne Unit l'estudien per determinar quant de risc podria ser. Actualment es considera una "variant que s'està investigant", però a l'espera d'un estudi posterior, pot convertir-se en una "variant preocupant". Ravi Gupta, de la Universitat de Cambridge, va dir en una entrevista a la BBC que el llinatge B.1.525 semblava tenir "mutacions significatives" ja vistes en algunes de les altres variants més recents, la qual cosa significa que el seu efecte probable és fins a cert punt més predictible.^[94]

Theta (llinatge P.3)

Iota (llinatge B.1.526)

El novembre de 2020 es va descobrir a Nova York una variant mutant que va rebre el nom de llinatge B.1.526.^[95] A partir de l'11 d'abril de 2021, la variant s'ha detectat en almenys 48 estats dels Estats Units i 18 països. En un patró que reflecteix Epsilon, Iota va ser capaç d’assolir nivells relativament alts en alguns estats, però al maig de 2021 va ser superat pels Delta i Alfa més transmissibles.^[96]

Kappa (llinatge P.1.617.1)

La variant Kappa [11] és un dels tres subllinis del llinatge B.1.617. També es coneix com a llinatge B.1.617.1, 21B^[89] o 21A/S: 154K,^[32] i es va detectar per primera vegada a l'Índia el desembre de 2020.^[97] A finals de març de 2021, Kappa representava més de la meitat de les seqüències enviades des de l'Índia.^[98] L'1 d'abril de 2021, va ser designada una variant investigada (VUI-21APR-01) per Public Health England.^[38] Té les mutacions notables L452R, E484Q, P681R.^[99]

Alertes per a un seguiment posterior (OMS)

Es defineix com a variants amb canvis genètics que se sospita que afectin les característiques del virus i que puguin comportar un risc futur, per tenir evidències clares d'impacte fenotípic o epidemiològic, que requereixen un seguiment millorat i una avaluació repetida després de noves proves.^[11]

Per seguiment actualitzat seguiu a en:Variants of SARS-CoV-2#Alerts for further monitoring (WHO)

Transmissió entre espècies

Clúster 5

El clúster 5, també anomenat ΔFVI-spike per l'Statens Serum Institut (SSI),^[100] va ser descobert al nord de Jutlàndia, Dinamarca, i es creu que es va estendre des de visons a humans a través de granges de visons. El 4 de novembre de 2020 es va anunciar que la població de visons de Dinamarca seria sacrificada per evitar la possible propagació d'aquesta mutació i reduir el risc de noves mutacions.

Mutacions notables amb canvi de sentit

• del 69-70
• RSYLTPGD246-253N
• N440K
• G446V
• L452R
• Y453F
• S477G/N
• E484Q
• E484K^[101][102]
• F490S
• N501Y
• N501S
• D614G^[52]
• Q677P/H
• P681H
• P681R
• A701V

Diferències en l'eficàcia de les vacunes

Vegeu també: Vacuna contra la COVID-19 § Eficàcia

Vegeu també: Variants del SARS-CoV-2

L'aparició potencial d'una variant SARS-CoV-2 que sigui moderadament o totalment resistent a la resposta d'anticossos provocada per l'actual generació de vacunes COVID-19 pot requerir la modificació de les vacunes.^[103] Els assaigs indiquen que moltes vacunes desenvolupades per a la soca inicial tenen una eficàcia menor per a algunes variants contra la COVID-19 simptomàtica.^[104] A febrer de 2021, l'FDA creia que totes les vacunes que ella va autoritzar continuaven sent efectives per protegir contra les soques circulants de SARS-CoV-2.^[103]

Alfa (llinatge B.1.1.7)

Article principal: Variant Alfa del SARS-CoV-2

L'evidència limitada de diversos estudis preliminars revisats per l'OMS ha indicat que s'ha mantingut l'eficàcia/efectivitat contra la malaltia per l'Alfa amb les vacunes d'Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech i Novavax, sense dades per a altres vacunes encara. És rellevant la forma en què les vacunes poden acabar amb la pandèmia evitant la infecció asimptomàtica, també indicant la conservació de la neutralització dels anticossos contra l'Alfa amb la majoria de les vacunes àmpliament distribuïdes (Sputnik V, Pfizer-BioNTech, Moderna, CoronaVac, BBIBP-CorV, Covaxin), amb una reducció mínima a moderada amb l'Oxford–AstraZeneca i encara no hi ha dades per a altres vacunes.^[105]

Al desembre de 2020, es va identificar al Regne Unit una nova variant SARS-CoV-2, la variant Alfa o llinatge B.1.1.7.^[106]

Els primers resultats suggereixen protecció a la variant de les vacunes Pfizer-BioNTech i Moderna.^[107][108]

Un estudi va indicar que la vacuna d'Oxford-AstraZeneca tenia una eficàcia del 42-89% contra l'Alfa, enfront del 71-91% contra les altres variants.^[109]

Les dades preliminars d'un assaig clínic indiquen que la vacuna Novavax és ~96% efectiva per als símptomes contra la variant original i ~86% contra l'Alfa.^[110]

Beta (llinatge B.1.351)

Article principal: Variant Beta del SARS-CoV-2

L'evidència limitada de diversos estudis preliminars revisats per l'OMS ha indicat una reducció de l'eficàcia/efectivitat contra les malalties per Beta amb les vacunes d'Oxford–AstraZeneca (possiblement substancial), Novavax (moderada), Pfizer-BioNTech i Janssen (mínima), sense dades per a altres vacunes encara. És rellevant la forma en què les vacunes poden acabar amb la pandèmia evitant la infecció asimptomàtica, també han indicat una neutralització dels anticossos possiblement reduïda contra la Beta amb la majoria de les vacunes àmpliament distribuïdes (Oxford–AstraZeneca, Sputnik V, Janssen, Pfizer–BioNTech, Moderna, Novavax; reducció mínima a substancial), excepte CoronaVac i BBIBP-CorV (reducció mínima a modesta), sense dades per a altres vacunes encara.^[105]

Moderna ha llançat un assaig d'una vacuna per combatre la variant o llinatge Beta B.1.351.^[111] Al març de 2021, Pfizer va anunciar que l'activitat de neutralització es va reduir en dos terços per a aquesta variant, tot afirmant que encara no es podien fer afirmacions definitives sobre l'eficàcia de la vacuna a l'hora de prevenir-la.^[112] Diversos estudis van confirmar posteriorment la disminució de l'activitat neutralitzadora dels sèrums de pacients vacunats amb les vacunes Moderna i Pfizer-BioNTech contra la Beta.^[108][113] L'1 d'abril de 2021, una actualització d'un assaig sud-africà de la de Pfizer/BioNTech va afirmar que la vacuna era 100% efectiva fins al moment (és a dir, els participants vacunats no van veure cap cas), essent la variant Beta present en sis de les nou infeccions del grup control placebo.^[114]

Al gener de 2021, Johnson & Johnson o Janssen, que va realitzar assaigs per a la seva vacuna Ad26.COV2.S a Sud-àfrica, va informar que el nivell de protecció contra la infecció de moderada a severa era del 72% als Estats Units i del 57% a Sud-àfrica.^[115]

El 6 de febrer de 2021, el Financial Times va informar que les dades dels assaigs provisionals d'un estudi de la Universitat sud-africana de Witwatersrand juntament amb la Universitat d'Oxford van demostrar una reducció de l'eficàcia de la vacuna Oxford-AstraZeneca contra la variant.^[116] L'estudi va trobar que amb una mostra de 2.000 persones, la vacuna AZD1222 només proporcionava una "mínima protecció" en tots els casos excepte en els més greus de COVID-19.^[117] El 7 de febrer de 2021, el ministre de Salut de Sud-àfrica va suspendre el desplegament previst d'un milió de dosis de la vacuna mentre examinaven les dades i esperaven consells sobre com procedir.^[117][118]

Al març de 2021, es va informar que la "eficàcia preliminar" de la vacuna Novavax (NVX-CoV2373) contra la Beta per a la COVID-19 lleu, moderada o severa, per als participants amb VIH negatiu era del 51%.^[119]

Gamma (llinatge P.1)

Article principal: Variant Gamma del SARS-CoV-2

L'evidència limitada de diversos estudis preliminars revisats per l'OMS ha indicat una eficàcia/eficiència probablement conservada contra la Gamma amb les vacunes de CoronaVac i BBIBP-CorV, sense dades per a altres vacunes encara. És rellevant la forma en què les vacunes poden acabar amb la pandèmia evitant la infecció asimptomàtica, també han indicat la conservació de la neutralització d'anticossos contra la Gamma amb les d'Oxford–AstraZeneca i CoronaVac (reducció mínima) i una neutralització lleugerament reduïda amb les de Pfizer–BioNTech i Moderna (reducció mínima a moderada), encara sense dades sobre altres vacunes.^[105]

La variant Gamma o variant del llinatge P.1 (també coneguda com a 20J/501Y.V3), identificada inicialment al Brasil, sembla escapar parcialment de la vacunació amb la vacuna de Pfizer-BioNTech.^[113]

Delta (llinatge B.1.617)

Article principal: Variant Delta del SARS-CoV-2

L'evidència limitada de diversos estudis preliminars revisats per l'OMS ha indicat que és probable que es mantingui l'eficàcia/eficiència contra la Delta amb les vacunes d'Oxford-AstraZeneca i Pfizer-BioNTech, sense dades per a altres vacunes encara. És rellevant la forma en què les vacunes poden acabar amb la pandèmia evitant la infecció asimptomàtica, també han indicat una reducció de la neutralització dels anticossos contra la Delta amb les d'Oxford–AstraZeneca (reducció substancial), Pfizer-BioNTech i Covaxin (reducció de moderada a moderada), sense dades per a altres vacunes encara.^[105]

L'octubre de 2020 es va descobrir a l'Índia una nova variant que va rebre el nom de llinatge B.1.617. Hi va haver molt poques deteccions fins al gener del 2021, però a l'abril s'havia estès a almenys 20 països de tots els continents, excepte l'Antàrtida i Amèrica del Sud.^{[120][121][122]} Entre unes 15 mutacions definidores, té mutacions de punta D111D (sinònim), G142D, [es necessita una cita mèdica] P681R, E484Q^[123] i L452R,^[124] aquestes dues últimes poden fer que eviti fàcilment els anticossos.^[125] La variant s'ha referit sovint com a "doble mutant", tot i que en aquest sentit no és inusual.^[124] En una actualització del 15 d'abril de 2021, PHE va designar el llinatge B.1.617 com a "Variant sota investigació", VUI-21APR-01.^[126] El 6 de maig de 2021, Public Health England va escalar el llinatge B.1.617.2 d'una variant sota investigació a una variant preocupant basant-se en una avaluació de la transmissibilitat que era almenys equivalent a la variant Alfa.^[127]

Origen de les variants

Els investigadors han suggerit que es poden produir múltiples mutacions en el curs de la infecció persistent d'un pacient immunodeprimit, especialment quan el virus desenvolupa mutacions d'escapament sota la pressió de selecció de l'anticòs o del tractament amb plasma convalescent,^[128][129] amb les mateixes delecions en els antígens de superfície de forma repetida en diferents pacients.^[130]

Notes

1. En una altra font, GISAID nomena un conjunt de 7 clades sense el clade O però incloent al clade GV.^[57]

Referències

1. Shahhosseini, Nariman; Babuadze, George; Wong, Gary; Kobinger, Gary «Mutation Signatures and In Silico Docking of Novel SARS-CoV-2 Variants of Concern». Microorganisms, 9, 5, 2021, pàg. 926. DOI: 10.3390/microorganisms9050926. PMC: 8146828. PMID: 33925854.
2. «Coronavirus variants and mutations: The science explained» (en anglès). BBC News, 06-01-2021 [Consulta: 2 febrer 2021].
3. «New coronavirus variants could cause more reinfections, require updated vaccines». Science. American Association for the Advancement of Science, 15-01-2021. DOI: 10.1126/science.abg6028 [Consulta: 2 febrer 2021].
4. Shahhosseini, Nariman; Wong, Gary; Kobinger, Gary; Chinikar, Sadegh «SARS-CoV-2 spillover transmission due to recombination event». Gene Reports, 23, 2021, pàg. 101045. DOI: 10.1016/j.genrep.2021.101045. PMC: 7884226. PMID: 33615041.
5. Kumar, Sudhir; Tao, Qiqing; Weaver, Steven; Sanderford, Maxwell; Caraballo-Ortiz, Marcos A; Sharma, Sudip; Pond, Sergei L K; Miura, Sayaka «An evolutionary portrait of the progenitor SARS-CoV-2 and its dominant offshoots in COVID-19 pandemic». Molecular Biology and Evolution, 2021. DOI: 10.1093/molbev/msab118. PMC: 8135569. PMID: 33942847 [Consulta: 10 maig 2020].
6. «The ancestor of SARS-CoV-2's Wuhan strain was circulating in late October 2019». [Consulta: 10 maig 2020]. «Journal reference: Kumar, S. et al. (2021). An evolutionary portrait...»
7. «Lineage descriptions». Pango team.
8. Yurkovetskiy, Leonid; Wang, Xue; Pascal, Kristen E.; Tomkins-Tinch, Christopher; Nyalile, Thomas P.; Wang, Yetao; Baum, Alina; Diehl, William E.; Dauphin, Ann «Structural and Functional Analysis of the D614G SARS-CoV-2 Spike Protein Variant». Cell, 183, 3, 10-2020, pàg. 739–751.e8. DOI: 10.1016/j.cell.2020.09.032. PMC: 7492024. PMID: 32991842.
9. Thomson, Emma C.; Rosen, Laura E.; Shepherd, James G.; Spreafico, Roberto; da Silva Filipe, Ana; Wojcechowskyj, Jason A.; Davis, Chris; Piccoli, Luca; Pascall, David J. «Circulating SARS-CoV-2 spike N439K variants maintain fitness while evading antibody-mediated immunity». Cell, 184, 5, 3-2021, pàg. 1171–1187.e20. DOI: 10.1016/j.cell.2021.01.037. PMC: 7843029. PMID: 33621484.
10. Covid: Is there a limit to how much worse variants can get? BBC
11. «Tracking SARS-CoV-2 variants» (en anglès). World Health Organization. Arxivat de l'original el 2021-06-18.
12. «SARS-CoV-2 Variant Classifications and Definitions». Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020.
13. «Variants: distribution of cases data». Government Digital Service.
14. «Living Evidence – SARS-CoV-2 variants». Ministry of Health (New South Wales), 22-06-2021. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2021. [Consulta: 30 març 2021].
15. «SARS-CoV-2 variants of concern». European Centre for Disease Prevention and Control.
16. «Coronavirus Disease (COVID-19) Situation Reports». World Health Organization.
17. «Investigation of SARS-CoV-2 variants of concern: technical briefings». Government Digital Service.
18. «Investigation of SARS-CoV-2 variants of concern: variant risk assessments». Government Digital Service.
19. Weekly epidemiological update on COVID-19 - 15 June 2021 (Situation report). World Health Organization. 2021-06-15. Retrieved 2021-06-16.
20. «Preliminary genomic characterisation of an emergent SARS-CoV-2 lineage in the UK defined by a novel set of spike mutations», 18-12-2020. [Consulta: 14 juny 2021].
21. Investigation of novel SARS-COV-2 variant, technical briefing 1 (PDF) (Briefing). Public Health England. 2020-12-21. Retrieved 2021-06-06.
22. «Emerging SARS-CoV-2 Variants». Centers for Disease Control and Prevention, 28-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
23. Chand et al., 2020, p. 6, Potential impact of spike variant N501Y.
24. «Increased transmissibility and global spread of SARS-CoV-2 variants of concern as at June 2021». Euro Surveillance, 26, 24, 6-2021, pàg. 2100509. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2021.26.24.2100509. PMC: 8212592. PMID: 34142653.
25. «Risk of hospital admission for patients with SARS-CoV-2 variant B.1.1.7: cohort analysis». BMJ, 373, 15-06-2021, pàg. n1412. DOI: 10.1136/bmj.n1412. ISSN: 1756-1833. PMID: 34130987.
26. «SARS-CoV-2 variants of concern and variants under investigation in England Technical Briefing 21» (en anglès). Public Health England p. 16 and 22, 20-08-2021. [Consulta: 29 agost 2021].
27. Public Health England. «Variants: distribution of cases data», 16-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
28. Investigation of novel SARS-CoV-2 variant 202012/01, technical briefing 5 (PDF) (Briefing). Public Health England. 2021-02-02. GW-1905. Retrieved 2021-06-14.
29. Investigation of SARS-CoV-2 variants of concern in England, technical briefing 6 (PDF) (Briefing). Public Health England. 2021-02-13. GW-1934. Retrieved 2021-06-06.
30. «Sensitivity of SARS-CoV-2 B.1.1.7 to mRNA vaccine-elicited antibodies.». Nature, 593, 7857, 06-05-2021, pàg. 136–141. DOI: 10.1038/s41586-021-03412-7. PMID: 33706364. «We therefore generated pseudoviruses that carried the B.1.1.7 spike mutations with or without the additional E484K substitution and tested these against sera obtained after the first and second dose of the BNT162b2 mRNA vaccine as well as against convalescent sera. After the second vaccine dose, we observed a considerable loss of neutralizing activity for the pseudovirus with the B.1.1.7 spike mutations and E484K (Fig. 3d, e). The mean fold change for the E484K-containing B.1.1.7 spike variant was 6.7 compared with 1.9 for the B.1.1.7 variant, relative to the wild-type spike protein (Fig. 3a–c and Extended Data Fig. 5). Similarly, when we tested a panel of convalescent sera with a range of neutralization titres (Fig. 1f, g and Extended Data Fig. 5), we observed additional loss of activity against the mutant B.1.1.7 spike with E484K, with fold change of 11.4 relative to the wild-type spike protein (Fig. 3f, g and Extended Data Fig. 5).»
31. Horby, Peter; Barclay, Wendy; Huntley, Catherine (2021-01-13). NERVTAG paper: brief note on SARS-CoV-2 variants (Note). Public Health England. Retrieved 2021-06-06.
32. Weekly epidemiological update on COVID-19 - 8 June 2021 (Situation report). World Health Organization. 2021-06-08. Retrieved 2021-06-14.
33. Weekly epidemiological update on COVID-19 - 20 July 2021 (Situation report). World Health Organization. 20 juliol 2021. Retrieved 24 juliol 2021.
34. «Confirmed cases of COVID-19 variants identified in UK». Public Health England. GOV.UK [Friday 15 January], 15-01-2021.
35. Horby, Peter; Barclay, Wendy; Gupta, Ravi; Huntley, Catherine (2021-01-27). NERVTAG paper: note on variant P.1 (Note). Public Health England. Retrieved 2021-06-06.
36. Faria, Nuno; Mellan, Thomas; Whittaker, Charles; Claro, Ingra. «Genomics and epidemiology of a novel SARS-CoV-2 lineage in Manaus, Brazil», 03-03-2021. DOI: 10.1101/2021.02.26.21252554. [Consulta: 23 març 2021]. «P.1 can be between 1.4-2.2 (50% BCI, with a 96% posterior probability of being >1) times more transmissible than local non-P1 lineages ... We estimate that infections are 1.1–1.8 (50% BCI, 81% posterior probability of being >1) times more likely to result in mortality in the period following P.1's emergence, compared to before, although posterior estimates of this relative risk are also correlated with inferred cross-immunity»
37. Freitas, André Ricardo Ribas; Lemos, Daniele Rocha Queiróz; Beckedorff, Otto Albuquerque; Cavalcanti, Luciano Pamplona de Góes; Siqueira, Andre M. «The increase in the risk of severity and fatality rate of covid-19 in southern Brazil after the emergence of the Variant of Concern (VOC) SARS-CoV-2 P.1 was greater among young adults without pre-existing risk conditions» (en anglès). MedRvix, 19-04-2021, pàg. 2021.04.13.21255281. DOI: 10.1101/2021.04.13.21255281v1.
38. SARS-CoV-2 variants of concern and variants under investigation in England, technical briefing 10 (PDF) (Briefing). Public Health England. 7 maig 2021. GOV-8226. Retrieved 6 juny 2021.
39. «SARS-CoV-2 Variant Classifications and Definitions». Centers for Disease Control and Prevention, 12-05-2021. [Consulta: 16 maig 2021].
40. «SARS-CoV-2 Delta VOC in Scotland: demographics, risk of hospital admission, and vaccine effectiveness». Lancet, 397, 10293, 6-2021, pàg. 2461–2462. DOI: 10.1016/S0140-6736(21)01358-1. PMC: 8201647. PMID: 34139198.
41. «Progressive Increase in Virulence of Novel SARS-CoV-2 Variants in Ontario, Canada». medRxiv, 12-07-2021. DOI: 10.1101/2021.07.05.21260050.
42. «Comparing SARS-CoV-2 natural immunity to vaccine-induced immunity: reinfections versus breakthrough infections», 25-08-2021.
43. Risk assessment for SARS-CoV-2 variant Delta (PDF) (Assessment). Public Health England. 23 juliol 2021. Archived (PDF) from the original on 25 juliol 2021. Retrieved 24 juliol 2021.
44. «Neutralization of variant under investigation B.1.617 with sera of BBV152 vaccinees». Clinical Infectious Diseases. Oxford University Press, ciab411, 5-2021. DOI: 10.1093/cid/ciab411. PMID: 33961693.
45. Callaway, Ewen «Heavily mutated coronavirus variant puts scientists on alert». Nature, 25-11-2021. DOI: 10.1038/d41586-021-03552-w.
46. «Classification of Omicron (B.1.1.529): SARS-CoV-2 Variant of Concern». World Health Organization, 26-11-2021 [Consulta: 26 novembre 2021].
47. SARS-CoV-2 variants of concern and variants under investigation in England, technical briefing 29 (PDF) (Briefing). Public Health England. 26 novembre 2021. GOV-10481. Archived (PDF) from the original on 26 novembre 2021. Retrieved 26 novembre 2021.
48. Risk assessment for SARS-CoV-2 variant Omicron (PDF) (Assessment). Public Health England. 22 desembre 2021. GOV-10869. Retrieved 23 desembre 2021.
49. Nyberg, Tommy; Ferguson, Neil M.; Nash, Sophie G.; Webster, Harriet H.; Flaxman, Seth; Andrews, Nick; Hinsley, Wes; Bernal, Jamie Lopez; Kall, Meaghan «Comparative analysis of the risks of hospitalisation and death associated with SARS-CoV-2 omicron (B.1.1.529) and delta (B.1.617.2) variants in England: a cohort study» (en anglès). The Lancet, 399, 10332, 16-03-2022, pàg. 1303–1312. DOI: 10.1016/S0140-6736(22)00462-7. ISSN: 0140-6736. PMC: 8926413. PMID: 35305296.
50. «Geographical and temporal distribution of SARS-CoV-2 clades in the WHO European Region, January to June 2020». Euro Surveillance, 25, 32, 8-2020. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.32.2001410. PMC: 7427299. PMID: 32794443.
51. ; Hodcroft, Emma B; Neher, Richard A«Updated Nextstrain SARS-CoV-2 clade naming strategy», 06-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
52. «Origin, evolution and global spread of SARS-CoV-2». Comptes Rendus Biologies, 344, 11-2020, pàg. 57–75. DOI: 10.5802/crbiol.29. PMID: 33274614.
53. «Genomic epidemiology of novel coronavirus – Global subsampling (Filtered to B.1.617)». [Consulta: 5 maig 2021].
54. Zhang, Wenjuan; Davis, Brian D; Chen, Stephanie S; Martinez, Jorge M Sincuir; Plummer, Jasmine T «Emergence of a novel SARS-CoV-2 strain in Southern California, USA» (en anglès). MedRxiv, 20-01-2021. DOI: 10.1101/2021.01.18.21249786.
55. «PANGO lineages-Lineage B.1.1.28». [Consulta: 4 febrer 2021].^{[verificació fallida]}
56. «Variant: 20J/501Y.V3», 01-04-2021. [Consulta: 6 abril 2021].
57. «clade tree (from 'Clade and lineage nomenclature')», 04-07-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
58. WHO Headquarters. «3.6 Considerations for virus naming and nomenclature». A: SARS-CoV-2 genomic sequencing for public health goals: Interim guidance, 8 January 2021. World Health Organization, 8 gener 2021, p. 6 [Consulta: 2 febrer 2021].
59. «Don't call it the 'British variant.' Use the correct name: B.1.1.7» (en anglès americà), 09-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
60. Flanagan, Ryan. «Why the WHO won't call it the 'U.K. variant', and you shouldn't either» (en anglès), 02-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
61. For a list of sources using names referring to the country in which the variants were first identified, see, for example, Talk:South African COVID variant and Talk:U.K. Coronavirus variant.
62. «Statement on the sixth meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the coronavirus disease (COVID-19) pandemic» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2021].
63. 324cat. «L'OMS simplifica els noms de les variants del coronavirus per evitar estigmes», 02-06-2021. [Consulta: 6 juny 2021].
64. «Variant analysis of SARS-CoV-2 genomes». Bulletin of the World Health Organization, 98, 7, 6-2020, pàg. 495–504. DOI: 10.2471/BLT.20.253591. PMC: 7375210. PMID: 32742035. «We detected in total 65776 variants with 5775 distinct variants.»
65. «Global phylogeny, updated by Nextstrain». GISAID, 18-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
66. «Nextclade» (What are the clades?). Arxivat de l'original el 19 gener 2021. [Consulta: 19 gener 2021].
67. «cov-lineages/pangolin: Software package for assigning SARS-CoV-2 genome sequences to global lineages». Github. [Consulta: 2 gener 2021].
68. «A dynamic nomenclature proposal for SARS-CoV-2 lineages to assist genomic epidemiology». Nature Microbiology, 5, 11, 2020, pàg. 1403–1407. DOI: 10.1038/s41564-020-0770-5. PMC: 7610519. PMID: 32669681.
69. «Lineages». cov-lineages.org. [Consulta: 24 desembre 2020].
70. CDC. «Emerging SARS-CoV-2 Variants» (en anglès americà). Centers for Disease Control and Prevention. [Consulta: 4 gener 2021]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
71. Contributor, IDSA. «COVID "Mega-variant" and eight criteria for a template to assess all variants» (en anglès americà), 02-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 20 febrer 2021].
72. «Variants: distribution of cases data», 28-01-2021. [Consulta: 19 febrer 2021]. «SARS-CoV-2 variants, if considered to have concerning epidemiological, immunological, or pathogenic properties, are raised for formal investigation. At this point they are designated Variant Under Investigation (VUI) with a year, month, and number. Following a risk assessment with the relevant expert committee, they may be designated Variant of Concern (VOC)»
73. Shahhosseini, Nariman; Babuadze, George (Giorgi); Wong, Gary; Kobinger, Gary P. «Mutation Signatures and In Silico Docking of Novel SARS-CoV-2 Variants of Concern» (en anglès). Microorganisms, 9, 5, 5-2021, pàg. 926. DOI: 10.3390/microorganisms9050926. PMC: 8146828. PMID: 33925854.
74. «Variants: distribution of cases data», 28-01-2021. [Consulta: 19 febrer 2021]. «SARS-CoV-2 variants, if considered to have concerning epidemiological, immunological, or pathogenic properties, are raised for formal investigation. At this point they are designated Variant Under Investigation (VUI) with a year, month, and number. Following a risk assessment with the relevant expert committee, they may be designated Variant of Concern (VOC)»
75. ; Tanner, Jennifer; Knox, Natalie; Hsiao, Will; Van Domselaar, Gary«CanCOGeN Interim Recommendations for Naming, Identifying, and Reporting SARS-CoV-2 Variants of Concern», 15-01-2021. [Consulta: 25 febrer 2021].
76. «Covid: Ireland, Italy, Belgium and Netherlands ban flights from UK». BBC News, 20-12-2020.
77. Public Health England. «Variants: distribution of cases data» (en anglès), 18-02-2021. [Consulta: 18 febrer 2021].
78. Risk related to the spread of new SARS-CoV-2 variants of concern in the EU/EEA – first update (Risk assessment). European Centre for Disease Prevention and Control. 2021-02-02.
79. Lowe, Derek. «The New Mutations». American Association for the Advancement of Science, 22-12-2020. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. [Consulta: 23 desembre 2020]. «I should note here that there's another strain in South Africa that is bringing on similar concerns. This one has eight mutations in the Spike protein, with three of them (K417N, E484K and N501Y) that may have some functional role.»
80. «Genomic characterisation of an emergent SARS-CoV-2 lineage in Manaus: preliminary findings» (en anglès), 12-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].
81. «Classification of Omicron (B.1.1.529): SARS-CoV-2 Variant of Concern» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2021].
82. Callaway, Ewen «Heavily mutated coronavirus variant puts scientists on alert» (en anglès). Nature, 25-11-2021. DOI: 10.1038/d41586-021-03552-w.
83. «Covid infections rising again across UK - ONS». BBC News, 11-03-2022.
84. «Covid 19 coronavirus: Ultra-contagious Lambda variant detected in Australia».
85. «COVID-19: Lambda variant may be more resistant to vaccines than other strains».
86. «Lambda variant: What is the new strain of Covid detected in the UK?», 06-07-2021.
87. «What is the Mu variant of COVID-19?» (en anglès australià). www.abc.net.au, 01-09-2021 [Consulta: 1r setembre 2021].
88. O'Neill, Luke. «Mu: everything you need to know about the new coronavirus variant of interest» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
89. Weekly epidemiological update on COVID-19 - 22 June 2021 (Situation report). World Health Organization. 22 juny 2021. Retrieved 26 juny 2021.
90. «Delta-PCR-testen» (en danish). Statens Serum Institut, 25-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
91. «GISAID hCOV19 Variants (see menu option 'G/484K.V3 (B.1.525)')». [Consulta: 4 març 2021].
92. «Status for udvikling af SARS-CoV-2 Variants of Concern (VOC) i Danmark» (en danish). Statens Serum Institut, 27-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
93. «B.1.525 international lineage report». Pango team, 19-05-2021.
94. «Another new coronavirus variant seen in the UK». BBC News, 16-02-2021 [Consulta: 16 febrer 2021].
95. «A New Coronavirus Variant Is Spreading in New York, Researchers Report». The New York Times, 24-02-2021.
96. «How the United States Beat the Variants, for Now». The New York Times, 14-05-2021 [Consulta: 17 maig 2021].
97. Weekly epidemiological update on COVID-19 - 27 April 2021 (Situation report). World Health Organization. 27 abril 2021. Retrieved 14 juny 2021.
98. «Indian covid-19 variant (B.1.617)». New Scientist, 04-06-2021 [Consulta: 8 juny 2021].
99. «Arrival of India's 'double mutation' adds to variant woes, but threat posed remains unclear» (en anglès). The Telegraph, 16-04-2021 [Consulta: 17 abril 2021].
100. Lassaunière, Ria. «SARS-CoV-2 spike mutations arising in Danish mink and their spread to humans». Statens Serum Institut, 11-11-2020. Arxivat de l'original el 10 novembre 2020. [Consulta: 11 novembre 2020].
101. NIID (National Institute of Infectious Diseases) (12 gener 2021). "Brief report: New Variant Strain of SARS-CoV-2 Identified in Travelers from Brazil". Nota de premsa.
102. Kupferschmidt, Kai «New mutations raise specter of 'immune escape'». Science, 371, 6527, 22-01-2021, pàg. 329–330. DOI: 10.1126/science.371.6527.329. PMID: 33479129 [Consulta: 25 gener 2021].
103. Office of the Commissioner. «Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Issues Policies to Guide Medical Product Developers Addressing Virus Variants» (en anglès). FDA, 23-02-2021. [Consulta: 7 març 2021].
104. Mahase, E «Covid-19: Where are we on vaccines and variants?» (en anglès). News Analysis, BMJ, 372, 02-03-2021, pp: n597. DOI: 10.1136/bmj.n597. ISSN: 1756-1833. PMID: 33653708.
105. World Health Organization «COVID-19 Weekly Epidemiological Update. Edition 43, 8 Jun 2021» (en anglès). Situation Report, 08-06-2021 [Consulta: 14 juny 2021].
106. Corum, J; Zimmer, C «Inside the B.1.1.7 Coronavirus Variant» (en anglès). The New York Times, 18-01-2021 [Consulta: 29 gener 2021].
107. Muik A, Wallisch AK, Sänger B, Swanson KA, Mühl J, Chen W, Cai H, Maurus D, Sarkar R, Türeci Ö, Dormitzer PR, Şahin, U «Neutralization of SARS-CoV-2 lineage B.1.1.7 pseudovirus by BNT162b2 vaccine-elicited human sera» (en anglès). Science, 371, 6534, 12-03-2021, pp: 1152–1153. DOI: 10.1126/science.abg6105. PMC: 7971771. PMID: 33514629 [Consulta: 28 setembre 2021].
108. Wang P, Nair MS, Liu L, Iketani S, et al «Antibody Resistance of SARS-CoV-2 Variants B.1.351 and B.1.1.7» (en anglès). Nature, 2021 Maig; 593 (7857), pp: 130-135. DOI: 10.1038/s41586-021-03398-2. ISSN: 1476-4687. PMID: 33684923 [Consulta: 13 agost 2021].
109. Emary KR, Golubchik T, Aley PK, Ariani CV, Angus B, Bibi S, Blane B, Bonsall D, Cicconi P, Charlton S, et al «Efficacy of ChAdOx1 nCoV-19 (AZD1222) vaccine against SARS-CoV-2 variant of concern 202012/01 (B.1.1.7): an exploratory analysis of a randomised controlled trial» (en anglès). Lancet, 2021 Abr 10; 397 (10282), pp: 1351-1362. DOI: 10.1016/S0140-6736(21)00628-0. PMC: 8009612. PMID: 33798499 [Consulta: 13 agost 2021].
110. Mahase, E «Covid-19: Novavax vaccine efficacy is 86% against UK variant and 60% against South African variant» (en anglès). BMJ, 372, 01-02-2021, pp: n296. DOI: 10.1136/bmj.n296. ISSN: 1756-1833. PMID: 33526412.
111. Ray, Siladitya. «Moderna Launches Trial For Covid-19 Vaccine Booster To Tackle South African Strain» (en anglès). Forbes Breaking News, 25-01-2021. [Consulta: 30 gener 2021].
112. Liu Y, Liu J, Xia H, Zhang X, Fontes-Garfias CR, Swanson KA, et al «Neutralizing Activity of BNT162b2-Elicited Serum» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 2021 Mar 8; 384 (15), pp: 1466-1468. DOI: 10.1056/nejmc2102017. PMC: 7944950. PMID: 33596352 [Consulta: 28 setembre 2021].
113. Hoffmann M, Arora P, Gross R, Seidel A, Hoernich BF, Hahn AS, Krueger N, Graichen L, Hofmann-Winkler H, et al «SARS-CoV-2 variants B.1.351 and P.1 escape from neutralizing antibodies» (en anglès). Cell, 184, 9, 3-2021, pp: 2384–2393.e12. DOI: 10.1016/j.cell.2021.03.036. PMC: 7980144. PMID: 33794143.
114. Pfizer Inc. «Pfizer and BioNTech Confirm High Efficacy and No Serious Safety Concerns Through Up to Six Months Following Second Dose in Updated Topline Analysis of Landmark COVID-19 Vaccine Study». Press release, 01-04-2021.
115. Johnson & Johnson Services, Inc. «Johnson & Johnson Announces Single-Shot Janssen COVID-19 Vaccine Candidate Met Primary Endpoints in Interim Analysis of its Phase 3 ENSEMBLE Trial» (en anglès). Media Center, 29-01-2021 [Consulta: 29 gener 2021].
116. Francis D, Andy B «Oxford/AstraZeneca COVID shot less effective against South African variant: study» (en anglès). Reuters, 06-02-2021 [Consulta: 8 febrer 2021].
117. Triggle, Nick; Fihlani, Pumza «Covid: South Africa halts AstraZeneca vaccine rollout over new variant» (en anglès). BBC News Online, 08-02-2021 [Consulta: 8 febrer 2021].
118. Booth W, Johnson CY «South Africa suspends Oxford-AstraZeneca vaccine rollout after researchers report 'minimal' protection against coronavirus variant». The Washington Post (Lond), 07-02-2021 [Consulta: 8 febrer 2021]. «South Africa will suspend use of the coronavirus vaccine being developed by Oxford University and AstraZeneca after researchers found it provided 'minimal protection' against mild to moderate coronavirus infections caused by the new variant first detected in that country.»
119. Madhi, Shabir A. (University of Witwatersrand, South Africa); Shinde, Vivek (Novavax, Inc.) «A Phase 2A/B, Randomized, Observer-blinded, Placebo-controlled Study to Evaluate the Efficacy, Immunogenicity, and Safety of a SARS-CoV-2 Recombinant Spike Protein Nanoparticle Vaccine (SARS-CoV-2 rS) With Matrix-M1 Adjuvant in South African Adult Subjects Living Without HIV; and Safety and Immunogenicity in Adults Living With HIV» (en anglès). ClinicalTrials.gov, United States National Library of Medicine, 31-08-2020.
120. «PANGO lineages» (en anglès). cov-lineages.org. Arxivat de l'original el 3 de juny 2021. [Consulta: 18 abril 2021].
121. Koshy, Jacob «Coronavirus | Indian 'double mutant' strain named B.1.617» (en anglès). The Hindu, 08-04-2021.
122. Passifiume, Bryan «India's variant-fuelled second wave coincided with spike in infected flights landing in Canada» (en anglès). Toronto Sun, 10-04-2021 [Consulta: 10 abril 2021].
123. Shrutirupa, Banerjiee. «Is This COVID–20?. Double Mutant Strain Explained» (en anglès). Self Immune, 17-04-2021. [Consulta: 18 abril 2021].
124. Biswas, Soutik «'Double mutant': What are the risks of India's new Covid-19 variant» (en anglès). BBC News Online, 25-03-2021 [Consulta: 11 abril 2021].
125. Haseltine, William A. «An Indian SARS-CoV-2 Variant Lands In California. More Danger Ahead?» (en anglès). Forbes, 12-04-2021 [Consulta: 14 abril 2021].
126. Public Health England «Confirmed cases of COVID-19 variants identified in UK» (en anglès). Gov.UK, News and communications, 15-04-2021 [Consulta: 16 abril 2021].
127. Public Health England. «Expert reaction to VUI-21APR-02/B.1.617.2 being classified by PHE as a variant of concern» (en anglès). Science Media Centre, 07-05-2021. [Consulta: 15 maig 2021].
128. Kupferschmidt, Kai «U.K. variant puts spotlight on immunocompromised patients’ role in the COVID-19 pandemic». Science, 23-12-2020.
129. Sutherland, Stephani «COVID Variants May Arise in People with Compromised Immune Systems». Scientific American, 23-02-2021.
130. McCarthy, Kevin R.; Rennick, Linda J.; Nambulli, Sham; Robinson-McCarthy, Lindsey R.; Bain, William G.; Haidar, Ghady; Duprex, W. Paul «Recurrent deletions in the SARS-CoV-2 spike glycoprotein drive antibody escape». Science, 03-02-2021. DOI: 10.1126/science.abf6950.

Enllaços externs

• «CoVariants». [Consulta: 10 febrer 2021].