Vall de Barravés
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud. Forma la capçalera del riu Noguera Ribagorçana. La major part de la vall pertany al terme municipal de Vilaller, tot i que alguns trossos pertanyen al terme ribagorçà d'administració aragonesa de Montanui. La pràctica totalitat de la vall és a la comarca de l'Alta Ribagorça, tot i que el terme municipal de Vielha e Mijaran ocupa alguns espais de la part alta de la vall, a l'entorn del Túnel de Viella, sobretot.
Tipus | Vall | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Vilaller (Alta Ribagorça) i Montanui (Ribagorça) | |||
| ||||
Serralada | Pirineus | |||
Els límits d'aquesta vall segueixen les carenes de les muntanyes que l'envolten. D'aquestes muntanyes, les més importants són: al nord, dominant visualment la vall, el Pic del Port de Viella (conegut com a Pic de Sarraera), de 2.605 metres d'altitud. Per la part de ponent, Tuc de Molières (o Mulleres), Russell i Pic de Vallibierna, tots de més de tres mil metres, i per la part de llevant els Besiberri del Nord, del Mig i Sud i el Comaloforno, que superen també aquella alçada.
El límit nord coincideix, doncs, amb l'eix axial pirinenc i les valls de l'Éssera i d'Aran. A l'est limita amb la Vall de Boí, i a l'oest amb la vall de Castanesa. Pel sud arriba fins a la confluència amb aquestes dues valls, a uns 900 metres d'altitud.
Pel sud, tanquen aquesta vall els tossals de Tossal de Miravet i el Tossal Roi, el primer dins del terme de Montanui, el segons dins del de Llesp, actualment en el del Pont de Suert.
Dona nom a la vall -o a la inversa- l'antic monestir de Sant Andreu de Barravés, que tingué un pes important a darreries de l'alta edat mitjana a l'Alta Ribagorça. No hi ha notícies exactes sobre l'emplaçament d'aquest monestir, però darrerament se l'ha relacionat amb el solar de la casa d'Arro, en terme de Montanui.