Valentinià I
emperador romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Valentinià I (en llatí: Flavius Valentinianus - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375. Era fill del general Gracià el vell. Es casà amb Marina Severa, amb qui va tenir a Gracià, després emperador i, de la qui es divorcià per casar-se amb Justina amb qui tingué a Valentinià II, Gal·la, Grata i Justa. En ser escollit emperador per les tropes, va nomenar coemperador el seu germà Valent. Durant el seu regnat va haver de defensar les fronteres de l'imperi contra els pictes, els escots, a Britànnia i els alamans a la frontera del Rin.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juliol 321 Pannonia Secunda (en) |
Mort | 17 novembre 375 (54 anys) Brigetio (Pannònia) |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Sepultura | església dels Sants Apòstols |
Emperador romà | |
26 febrer 364 – 17 novembre 375 ← Jovià – Valent → | |
Senador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Període | Baix Imperi Romà |
Altres | |
Títol | August Cèsar |
Família | Dinastia Valentiniana |
Cònjuge | Justina (368–) Marina Severa |
Fills | Gracià () Marina Severa Valentinià II () Justina Gal·la () Justina Grata () Justina |
Pare | Gracià Funari |
Germans | Valent |
Valentinià, cristià declarat, no sembla haver beneficiat com a emperador a cap religió especialment. Va restablir la tolerància de la religió pagana sense tractar d'introduir-la de nou, i es va mantenir per damunt de les controvèrsies teològiques. Va crear la figura del defensor civitatis encarregat de defensar els humils contra els abusos dels poderosos, va fundar escoles i va proveir atenció mèdica pels pobres de Roma designant un metge per cadascun dels 14 districtes de la ciutat.