From Wikipedia, the free encyclopedia
Valdemar I, també conegut com a Valdemar el Gran, (Slesvig, 15 de gener del 1131 - Ringstedt, 12 de maig del 1182) va ser Rei de Dinamarca des de 1146 fins a la seva mort el 1182.
  | |
| Nom original | (da) Valdemar I den Store |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 gener 1131 (Gregorià) Slesvig (Alemanya) |
| Mort | 12 maig 1182 (Gregorià) (51 anys) Vordingborg (Dinamarca) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | església de Sant Benet |
| Monarca de Dinamarca | |
| 1154 – 1182 ← Sven III, Canut V – Canut VI → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei Duc |
| Família | Casa d'Estridsen |
| Cònjuge | Sofia de Polotsk (1154 (Gregorià)–) |
| Parella | Tove |
| Fills | Margaret Valdemarsdottir (  ) Sofia de PolotskChristopher of Jutland ( ) ToveCanut VI ( ) Sofia de PolotskSofia de Dinamarca ( ) Sofia de PolotskValdemar II ( ) Sofia de PolotskIngeborg de Dinamarca ( ) Sofia de PolotskMarie Valdemarsdottir ( ) Sofia de PolotskHelena de Dinamarca ( ) Sofia de PolotskRiquilda de Dinamarca ( ) Sofia de Polotsk |
| Pares | Canut Lavard i Ingeborg de Kiev |
| Germans | Christine de Danemark Margarida Knudsdatter Katarina Knudsdatter |
| Cronologia | |
| naixement pòstum
| |
 | |
Era fill de Canut Lavard, duc de Slesvig i rei dels obotrites un príncep danès, fill gran del rei Eric I de Dinamarca. El pare de Valdemar va ser assassinat per Magnus el Fort el 7 de gener de 1131, abans del naixement de Valdemar; la seva mare, Ingeborg de Kiev, era filla de Mstislav I de Kíev i de Cristina Ingesdotter de Suècia, i el nom amb què van batejar Valdemar provenia del seu avi, Vladimir Monomakh de Kíev.
Després de la sagnant i llarga guerra civil que s'originà a la mort de Suenon Estrindsen, i en la que van sucumbir, cinc dels seus fills i bastards i el fill d'un d'aquests, Canut Lavard, continuà la discòrdia, passat més de mig segle, entre Valdemar I, Canut, els seu cosí, i Suenon, cosí també d'ambdós, fins que, cansats, es repartiren el regne, corresponent a Valdemar I, Jutlàndia; a Canut, les illes, i a Suenon, Escània. Aquest últim va fer assassinar Canut, però a la vegada va morir el 1157 en una batalla contra Valdemar I, restant aquest últim com a únic sobirà. Mentre duraren les querelles, entre els pretendents, els vendas, que havien ocupat tot el litoral Bàltic, saquejaven el país i inclús atacaven les ciutats, però al reunir Valdemar els territoris que abans pertanyien a tres, la situació varià forçà.
Valdemar I, per no ser molestat per la banda d'Alemanya, rendí homenatge a l'emperador Frederic Barba-roja, i emprengué una verdadera creuada contra els corsaris vendas. Valdemar I reorganitzà i reconstruí Dinamarca, que havia quedat afectada pels molts anys de guerres. Aconsellat per Absaló, declarà la guerra als habitants de Pomerània i de l'illa de Rügen en el Mar Bàltic. El 1168, va ser assaltat Cap Arkona, els habitants de Wend van ser cristianitzats i sotmesos al seu nou monarca danès. La seva intervenció en els assumptes de Noruega li'n valgué la possessió del litors del SE., el que li originà disgustos i discussions amb l'arquebisbe de Lund i amb els pretendents de Buris i Magnus.
Casà amb Sofia de Polotsk, germana del seu cosí Canut V, amb la que tingué dos fills, Canut VI i Valdemar II, ambdós successors seus, i sis filles, una de les quals, Riquilda, casà amb Èric X, rei de Suècia, i una altra, Ingeborg, amb Felip II de França.
S'atribueixen a Valdemar I la Llei de Scània i la Llei de Suland,
Absaló i Esbern Snare, van ser els seus amics íntims a més dels seus consellers.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
