vaccí contra el virus de l'encefalitis japonesa From Wikipedia, the free encyclopedia
El vaccí contra l'encefalitis japonesa o vacuna contra l'encefalitis japonesa és una vacuna liofilitzada del virus de l'encefalitis japonesa inactivat o atenuat, que s'usa per ajudar a prevenir la infecció causada pel virus de la malaltia. L'encefalitis japonesa (EJ) es transmet per picades de mosquits que viuen en alguns indrets d'Àsia.[1][2]
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | vaccí |
Codi ATC | J07BA02 i J07BA03 |
El vaccí de l'EJ es recomana com a part de les vaccinacions rutinàries als països on l'encefalitis japonesa és un problema.[3] Les dosis s'administren amb injecció intramuscular o injecció subcutània. La seva eficàcia és molt elevada, però la seva efectivitat sembla disminuir amb el pas del temps.[4]
La incidència de la malaltia al Japó ha disminuït significativament des que es va introduir el requeriment de vacunació a mitjans dels anys seixanta.[5] Als països occidentals, el vaccí només es recomana als viatgers que pensin passar temps a l'aire lliure en zones on la malaltia és freqüent.[6] Aquestes zones inclouen el Sud-est asiàtic i l'Extrem Orient.
El vaccí de l'EJ es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs, eficaços i necessaris en un sistema sanitari.[7]
Des dels anys cinquanta hi ha disponibles dos tipus de vaccins contra l'encefalitis japonesa. El primer d'ells es va anomenar soca Nakayama o soca Beijing-1, era del tipus inactivat derivat del cervell del ratolí, i va ser comercialitzat per l'empresa Sanofi Pasteur amb la marca JE-VAX. Les proves controlades aleatòries del JE-VAX van demostrar que l'administració de dues dosis proporciona protecció durant un any. La producció d'aquest vaccí es va aturar el 2005.[8][9]
L'altre tipus es va anomenar soca Beijing-3, un vaccí inactivat obtingut de cultius cel·lulars renals de hàmster. La soca Beijing-3 va ser la principal variant de la vacuna utilitzada a la República Popular de la Xina des de 1968 fins a 2005.[8]
Tres vaccins de segona generació han entrat als mercats des de llavors: SA14-14-2, IC51 i ChimeriVax-JE.[8][10] La soca viva atenuada SA14-14-2 del virus JE obtinguda de cultius cel·lulars es va introduir a la Xina el 1988. S'ha demostrat que és molt més barata que altres vacunes alternatives i s'administra a uns 20 milions de nens xinesos cada any.[9]
El 2009 es va autoritzar un nou vaccí per a ser utilitzat als Estats Units, Austràlia i Europa. Un vaccí purificat, inactivat per la formalina, que es basa en la soca IC51 i es cultiva en cèl·lules Vero.[8]
L'últim vaccí és del tipus atenuat i es coneix com a ChimeriVax-JE. La seva comercialització està autoritzada a Austràlia des d'agost de 2010 i a Tailàndia des de desembre de 2012.[8]
Tots els aproximadament quinze vaccins utilitzats actualment (2015) es basen en soques del genotip 3.[11] Hi ha quatre classes diferents de vaccins en ús: vaccins inactivats derivats del cervell del ratolí, vaccins inactivats derivats de cèl·lules Vero, vaccins vius atenuats i vaccins vius recombinants.[12][13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.