![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Viktor_Korchnoi_EchT_2011.jpg/640px-Viktor_Korchnoi_EchT_2011.jpg&w=640&q=50)
Víktor Kortxnoi
Jugador d'escacs suís / From Wikipedia, the free encyclopedia
Víktor Lvóvitx Kortxnoi (en rus: Ви́ктор Льво́вич Корчно́й, pronunciat en rus aproximadement com a "VIK-tar LLVO-vitx kartx-NOI")[N 1] (23 de març de 1931[N 2] - 6 de juny de 2016)[2] fou un jugador i escriptor d'escacs. Va néixer a Leningrad, URSS, però s'exilià als Països Baixos, i finalment esdevingué resident[1] i nacionalitzat a Suïssa.[N 3] Fou durant trenta anys un dels millors jugadors del món,[N 4] i fou considerat, conjuntament amb Paul Keres, el millor escaquista de la història que no ha estat mai campió del món absolut.[3][4][5]
![]() (2011) ![]() | |
Nom original | (ru) Ви́ктор Льво́вич Корчно́й ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Víktor Lvóvitx Kortxnoi Ви́ктор Льво́вич Корчно́й 23 març 1931 ![]() Sant Petersburg (Rússia) ![]() |
Mort | 6 juny 2016 ![]() Wohlen (Suïssa) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Dades personals | |
Residència | Suïssa[1] |
Nacionalitat | ![]() ![]() |
Formació | Facultat d'Història de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Annenschule (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Jugador i escriptor d'escacs. |
Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg ![]() |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica ![]() |
Membre de | |
Professors | Vladimir Zak (en) ![]() ![]() |
Nacionalitat esportiva | Suïssa Unió Soviètica ![]() |
Esport | escacs ![]() |
Títol d'escaquista | Gran Mestre (1956) 4 cops Campió de l'URSS Campió del món sènior (2006) 1 cop Campió dels Països Baixos 5 cops Campió de Suïssa |
Punts Elo (màx.) | 2.695 (juliol 1981) |
Participà en | |
2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 ../... 25+ ![]() |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (1956) 4 cops Campió de l'URSS Campió del món sènior (2006) 1 cop Campió dels Països Baixos 5 cops Campió de Suïssa |
Cronologia | |
18 juliol 1978-18 octubre 1978 | Campionat del món d'escacs de 1978 |
1976 | deserció (Amsterdam) |
8 setembre 1941-27 gener 1944 | Setge de Leningrad |
trànsfuga soviètic ![]() | |
Premis |
Kortxnoi va jugar tres matxs contra Anatoli Kàrpov, els dos darrers amb el títol pel campionat del món d'escacs en joc. El 1974, va perdre la final de candidats contra en Kàrpov, qui va ser declarat el nou Campió del món el 1975 quan Bobby Fischer no es va presentar per defensar el seu títol. Llavors, i després de desertar de la Unió Soviètica el 1976, Kortxnoi va guanyar dos cicles consecutius de Candidats i es va classificar per a jugar els dos matxs pel títol mundial contra Kàrpov, el 1978 i el 1981, però els va perdre ambdós.
En resum, Kortxnoi va ser candidat al títol de campió del món en un nombre rècord de deu ocasions (1962, 1968, 1971, 1974, 1977, 1980, 1983, 1985, 1988 i 1991).[N 5] Fou quatre cops finalista del cicle de candidats,[N 6] i el va guanyar contra Borís Spasski el 1977-1978 i contra Robert Hübner el 1980. Va ser també quatre cops campió de la Unió Soviètica, cinc cops membre dels equips soviètics que varen guanyar el campionat d'Europa per equips nacionals, i sis cops membre dels equips soviètics que guanyaren les Olimpíades d'escacs. Va guanyar, a més, cinc cops el campionat de Suïssa,[6] i un el campionat dels Països Baixos.[7] Entre la seva primera victòria al campionat soviètic el 1960 i la seva darrera al campionat suís el 2011, varen passar més de 51 anys, entre els quals va estar en l'elit escaquística mundial.[8] El setembre de 2006, va guanyar el Campionat del món d'escacs sènior.[9][10] Entre altres premis, va ser guardonat amb l'Òscar dels escacs l'any 1978[11]
Jugador d'una longevitat sense equivalent en el circuit professional, Kortxnoi es va enfrontar a tots els campions del món d'escacs entre Botvínnik i Carlsen. El seu marcador d'enfrontaments individuals és empatat contra Botvínnik i Fischer, i favorable contra Tal, Petrossian i Spasski.
Des de 2003, la seva posició al rànquing mundial va anar baixant any rere any per motius d'edat.[12] Inactiu des de novembre de 2012, a la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2014, hi tenia un Elo de 2499 punts, cosa que en feia el 5è millor jugador suís.[13] El seu màxim Elo va ser de 2695 punts, el gener de 1979, quan tenia 47 anys.[14]
Va esdevenir campió del món sènior el 2006, poc després d'haver vençut al fort obert de Banyoles.[15] L'abril de 2007, a 76 anys, encara es trobava entre els 100 millors jugadors del món.[N 7] El juliol de 2008, encara tenia 2602 punts Elo. El juliol de 2009 (al torneig obert de Grächen) i el juliol de 2011 (al torneig obert de Loèche-les-Bains), es proclamà campió de Suïssa,[16][17] i va esdevenir així, a 78 i 80 anys, un dels escaquistes de més edat en ser campió a nivell estatal.[18]