From Wikipedia, the free encyclopedia
Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la família dels vàngids (Vangidae), de l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 15 gèneres i 21 espècies.
Vangidae | |
---|---|
Artamella viridis | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Vangidae Swainson, 1831 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Gèneres | |
La majoria de les espècies semblen lànids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sílvids, timàlids o muscicàpids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famílies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma del bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.
Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nínxols ecològics que, en altres parts del món, estarien ocupats per diferents famílies. Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura del paladar ossi.
La major part dels vangues tenen vocalitzacions xiulants.
Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar, es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent-hi Xenopirostris damii i Falculea palliata, es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subàrids del sud-oest.
Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis. Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert mengen fruita ocasionalment. Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtos, mentre altres espècies ho fan a soles. Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca. Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris utilitzen els becs aplanats lateralment per a treure l'escorça dels arbres i buscar el menjar a sota.
La major part de les espècies nien en parelles; els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nia en grup i construeixen un gran niu amb pals.
No està clara la relació dels vàngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmàtica família dels prionòpids (Prionopidae), la dels platistèirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornítids (Tephrodornithidae).
Tradicionalment, es considerava una família més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquí diverses espècies que eren classificades com a muscicàpids (Muscicapidae), sílvids (Sylviidae) o timàlids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar el 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren vàngids, i no sílvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la família els gèneres Pseudobias i Mystacornis. Se n'han descrit 21 gèneres amb 40 espècies: [1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.