Vàlvula de camisa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vàlvula de camisa, o també vàlvula de camisa corredissa, és un tipus de mecanisme de vàlvula per a motors de pistons, diferent de la més coneguda vàlvula de seient.
Van tenir algun ús en actuacions de luxe i esportius en el període previ a la Segona Guerra Mundial. Els automòbils i camions lleugers de Willys-Knight; les actuacions de luxe de la Daimler britànica, les franceses Avions Voisin, Panhard i Peugeot, i la belga Minerva, també van usar el sistema de doble màniga Willys-Knight.
Hi ha dos tipus bàsics de vàlvula de camisa corredissa: el sistema de C. I. Knight, que va ser el que es va patentar primer, amb dues camises concèntriques amb moviment alternatiu desfasat, mogudes per bieletes, que descobreixen i tapen les lluernes d'admissió i escapament, i el sistema desenvolupat independentment pels enginyers J. H. K. McCollum i P. Burt, que ho van patentar amb poc temps de diferència, i que té una única camisa que realitza un moviment combinat d'ascens-descens i gir parcial, mitjançant un dispositiu situat a la seva base, sistema molt més eficient, capaç d'aconseguir altes rpm, i amb un consum d'oli lubrificant i emissió de fums molt menors que els motors sistema Knight. El sistema de J. McCollum necessitava moltes millores per ser viable, però en haver-se patentat amb antelació al de P. Burt, la companyia escocesa Argyll, pionera en el desenvolupament d'aquests motors SSV (per les seves sigles en anglès: Single Sleeve-Valve), va preferir adquirir ambdues patents. Argyll va construir els primers prototips de motors amb aquest tipus de distribució cap a 1909, i la presentació oficial del seu automòbil modelo 25/50 que portava un motor amb distribució per camisa corredissa única va tenir lloc l'octubre de 1911.
Aquest tipus de motors alternatius es va deixar d'usar gradualment (els motors sistema Knight, abans encara) a causa dels avanços en els combustibles i la tecnologia de les vàlvules de seient (refrigerades per sodi), i per la seva tendència a cremar quantitats considerables d'oli, o a agarrar-se a causa de la falta d'ell. El sistema de corredissa única Burt-McCollum, molt més simple i eficient, després d'un extens desenvolupament va tenir un ús considerable en motors d'avió dels 1940, com el Napier Sabre, el Bristol Hercules i el Centaurus, només superats pels motors de reacció.