From Wikipedia, the free encyclopedia
El purí o els purins (usat normalment en plural[1]) són el producte líquid constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides, restes de jaç, restes de productes d'alimentació animal i aigua, en quantitats variables, generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% en pes. Els purins se'ls anomena també fems líquids.[2] Els purins s'acostumen a emmagatzemar en fosses de purins (dins del recinte d'una granja) o en basses de purins, basses artificials impermeables i estanques. Els purins de porc son els més coneguts ja que, a part de ser un fertilitzant orgànic, poden suposar problemes mediambientals per la seva sobreutilització, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada.[3]. Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.[4]
Els fems animals i els purins s'han utilitzat durant segles com un fertilitzant per a l'agricultura, ja que milloren l'estructura del sòl (agregació) i la seva capacitat d'absorció de nutrients i aigua, tornant-se més fèrtil. Els fems animals també fomenten l'activitat microbiana del sòl, que afavoreix l'alliberament de minerals del sòl, millorant la nutrició de les plantes. A més, contenen nitrogen i altres nutrients que ajuden al creixement de les plantes.
Pel que fa al seu ús com a fertilitzant agrícola, 10 metres cúbics de purí de porc d'engreix tenen un contingut en elements fertilitzants d'aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fósfor (P2O5) i 36 kg de potassi (K2O), i un baix contingut en matèria orgànica. Aquesta composició és molt variable, en funció de factors com tipus de bestiar, l'alimentació o la gestió de l'aigua.[5]
Normalment els purins s'escampen en els camps utilitzant cisternes de purins. L'adobat amb purins provoca una olor desagradable, a causa d'haver sofert una fermentació anaeròbica, pel qual en algunes zones s'apliquen enterrant-los directament al sòl (injectats) per reduir l'emanació de males olors.[5]
En l'actualitat s'està estudiant el reciclatge de los purins de porc per a diversos usos, entre ells per a l'obtenció de metà o biogàs,[6] per al seu ús com a adob[7] o bé fins i tot depurar-lo per a aprofitar-ne l'aigua residual per a reg,[8] entre altres usos.
A part del problema de les males olors provocades per l'aplicació dels purins com a fertilitzant, especialment en àrees periurbanes (contaminació odorífera), els purins han esdevingut un problema mediambiental per la seva aplicació en excés com a fertilitzant, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada, com és el cas d'algunes comarques catalanes. Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.[4]
Només una part dels fertilitzants nitrogenats (en particular els purins) aplicats al sòl son absorbits pels cultius i convertits en matèria vegetal. La resta s'acumulen al sòl o es perden rentats per lixiviació o escorrentia.[9] Taxes d'aplicació altes de fertilitzants que contenen nitrogen en formes solubles en aigua provoquen un augment de l'escorrentia a través de les aigües superficials, així com de la lixiviació cap a les aigües subterrànies.[10][11][12] Un ús excessiu de fertilitzants que contenen nitrogen (siguin sintètic o natural) és particularment nociu ja que, l'excés de nitrogen que no és absorbit per les plantes es transforma en nitrats, que es lixivien fàcilment.[13] Els nutrients presents en els fertilitzants, especialment els nitrats, poden causar problemes als hàbitats naturals i a la salut humana si van a parar a l'aigua subterrània, ja sigui per escorrentia o lixiviació.[14] Nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l'aigua de beguda poden causar la "síndrome del nadó blau" (metahemoglobinèmia adquirida).[15][16] L'eutrofització, és a dir, la proliferació de biomassa a l'aigua deguda a un excés de nutrients en masses d'aigua com rierols, rius, llacunes i llacs suposa problemes mediambientals com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics.
Algunes comarques catalanes, com Osona, estan especialment afectades per aquesta problemàtica a causa de l'alta concentració ramadera, amb nivells de nitrats a l'aigua subterrània superiors als permesos per la llei per al consum humà.[17] La concentració mitjana per nitrats a les aigües subterrànies és superior al límit màxim segons la legislació vigent (50 mg/l[18]) a comarques com el Maresme (176,3 mg/l), Osona (75,6 mg/l), l’Alt Penedès (65,5 mg/l), la Segarra (57,8 mg/l), el Tarragonès (57,4 mg/l) i l’Urgell (57,4 mg/l), i excepte en el cas del Maresme, la cabana porcina i bovina incideixen directament, encara que no exclusivament, en aquesta contaminació.[19]
La problemàtica mediambiental mencionada va fer que, a partir dels anys 1990, es comencés a regular des de l'Administració la gestió que es fa de les dejeccions ramaderes, és a dir, els purins i fems produïts a les explotacions ramaderes. El desenvolupament normatiu que afecta la gestió de les dejeccions ramaderes és molt ampli, amb múltiples disposicions tant de la Unió Europea, com del govern espanyol i de les comunitats autònomes, i en particular a Catalunya.[20]
La regulació afecta àmbits com:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.