Usuari:Mcapdevila/Premsa del cor

Premsa rosa o premsa del cor són dos dels noms que rep una forma de periodisme dedicada a informar sobre la vida privada de persones famoses o conegudes per la seva feina (cantants, vedets, models, periodistes, etc.), per aparèixer a la televisió (per exemple a programes de telerealitat), per pertànyer a l'aristocràcia o a famílies reials o per haver tingut algun tipus de relació personal (familiar, d'amistat, amorosa, sexual...) o de feina amb una persona que ja apareix en aquest tipus de premsa. Aquest gènere va néixer a Amèrica del Nord durant els anys 50 del segle 20. Les revistes més populars són: Us Weekly, Hello! i Bunte.

A Espanya, també els cronistes del cor poden esdevenir protagonistes de la premsa rosa, com per exemple Karmele Marchante, i viceversa, com és el cas de Belén Esteban.

Difusió internacional

Espanya

L'exparella del torero Jesulin ha esdevingut més popular que ell mateix gràcies a la premsa rosa

Ana Obregón ha desenvolupat una carrera profesional a la televisio gràcies a la premsa rosa, que la va catapultar a la fama per la seva relacio amb el fill del torero Luis Miguel Dominguín i la model Lucia Bosè

Especialment popular a Europa, en el cas de Espanya la premsa rosa té un públic ampli, tot i que també és criticada per la seva frivolitat. Davant la bona acollida d'aquest tipus de continguts, cada vegada són més els mitjans generalistes que s'insereixen en les seves pàgines notícies d'aquest tipus.

Les revistes d'aquest tipus de premsa amb més difusió, segons la Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)^[1] són: 1) Pronto, 2) ¡Hola!, 3) Diez Minutos, 4) ¡Qué me dices!, 5) Cuore, 6) Semana i 7) Lecturas.

També a la televisió les cadenes generalistes i autonòmiques dediquen bona part de la seva programació a aquesta classe de continguts, arribant fins i tot a constituir el gruix de les emissions de les mateixes a causa del seu gran èxit. Aquesta mena de programes abasten formats com les entrevistes, tertúlies i fins i tot duels entre personatges.

Les persones que apareixen en aquests mitjans es diuen: famosos, personatges populars, personatges del cor (reialesa, aristocràcia, actors, cantants, esportistes, presentadors de televisió, personatges de la televisió, models, relacions públiques, concursants i frikis).

Els encarregats d'entrevistar als personatges poden ser periodistes del cor, o periodistes de la premsa rosa, tot i que no és gens necessari, ja que simplement poden ser tertulians famosos per ser amics, familiars d'algu o ser ex-concursant d'algun reality , o ser antics famosos vinguts a menys, com els excantants Ramoncin i Enrique (del duet infantil Enrique i Ana).

Aquest tipus de premsa normalment és menyspreada per la societat espanyola,^[Quan?] encara que també hi ha molt grau d'hipocresia, ja que encara que gairebé ningú no reconeix veure programes del cor, després són els que més audiència tenen. Aquest tipus de premsa es critica per ser extremadament amarillista, sensacionalista, hipòcrita, morbosa o fins i tot delictiva, ja que s'arriben a insinuar coses que normalment no hi ha cap prova que ho constati encara que es venen com certes i constatades.^[Quan?]

Telecinco és el canal privat espanyol amb més programació de cor, amb programes en graella com Sálvame y Sálvame Deluxe, El programa de AR, La noria o Fresa Ácida, Antena 3 té diversos continguts destacats com DEC o Tal qual ho comptem, o en menor mesura, Espejo Público, mentre que laSexta no té ni ha posseït cap programa d'aquest gènere, encara que té un crítica i humor anomenat Sé lo que hicisteis ... on hi ha una secció que critiquen als programes del cor ia la teleporqueria amb el propòsit de fer riure, i és el que els ha fet convertir-se en un dels programes més coneguts i premiats de la televisió espanyola. Al canal Cuatro hi va haver un anomenat Channel N º 4 presentat per Boris Izaguirre i Ana García-Siñeriz, a més d'un altre però de menor durada anomenat Nos pierde la fama presentat per Núria Roca. Programes destacats d'aquest tipus de gènere en la televisió espanyola ha hagut i hi ha molts com Aquí hay tomate, DEC, Salsa Rosa, A Tu Lado, Sálvame, Corazón, Corazón, Está Pasando, El Buscador o TNT. (Noteu que set dels nou esmentats pertanyen o pertànyer al canal Telecinco).

També cal destacar que hi ha programes que si bé dediquen un espai a la premsa rosa, aquest no forma el 100% de la seva programació, com per exemple els ja esmentats Espejo Público o La noria entre d'altres , a més d'aquest tipus ser programes ja desapareguts com Esta Mañana o Día a día.

Alguns personatges que solen protagonitzar els reportatges, entrevistes i comentaris de la premsa rosa espanyola son Carmen Martínez-Bordiú, néta de Franco; Isabel Preysler, exdona de l'exfutbolista Julio Iglesias; Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba; Belén Esteban, que va tenir una relacio i una filla amb el torero Jesulín; Carmen de Mairena, actriu; Sara Montiel, actriu i cantant; Norma Duval, vedet de revista; Isabel Pantoja, cantant de copla i exdona de torero; pare Apel·les, capellà; Letizia Ortiz, experiodista i muller del príncep Felip; Sara Carbonero, periodista i model; Ana Obregon, exparella del cantant Miguel Bosé, fill de torero i model; etc.

S'estima que l'audiència d'aquest tipus de mitjans és essencialment femenina.^{[cal citació]}

Xile

Especialment en la dècada de 2000, la premsa de faràndula ha pres a Xile un gran auge amb el naixement de programes de televisió, com ara, SQP, Primer plano, Mira quien habla, Intrusos en la televisió, En Portada, Alfombra Roja, entre altres, encara que els seus començaments es troben a principis de la dècada de 1990: el periodista Carlos Tejos, que acabava seus anys a Buenos Aires, va introduir a 1994 un nou camp temàtic en el matinal Buenos días a todos de Televisió Nacional de Xile, on es tractava la vida dels famosos. L'impacte medial del treball de Carles Tejos, que per aquest llavors ja era editor en Revista Coses, va ser tan significatiu que l'actor Daniel Alcaín va crear un personatge, Yerkes Puchento, el que caricaturitza el seu treball com a comunicador social. De teixos, Yerkes Puchento va treure el seu vocabulari i va copiar expressions com ara: "som l'únic mitjà", "corre vídeo", "ja que", "l'altre temps", "apol·lini", "senyora meva", "canalla meu" , entre moltes altres. Encara que no es té certesa de quan va començar aquest fenomen pròpiament tal, hi ha una opinió majoritària que reconeix com l'inici de la premsa de faràndula quan el diari La Tercera va col·locar en portada el altercat que van tenir el 25 de juliol de 1999 la model Daniella Campos i la també maniquí Titi Ahubert a la Discoteca Skuba a Los Condes, quan Camps agredeix a la segona ("mechoneo") per estar ballant amb el seu ex, el llavors futbolista Iván Zamorano. Aquest fet va esgotar durant diversos dies els exemplars d'aquest diari. A les dues setmanes després el diari Las Últimas Noticias decideix canviar el seu format i la seva línia editorial, per cobrir exclusivament aquest tipus notícies. Al cap de poc temps La Cuarta adopta aquest mateix model de negocis.

En l'actualitat, diversos mitjans de premsa escrita han donat major importància en les seves publicacions a aquest tipus de temes, com Las Últimas Noticias, La Cuarta, i fins i tot han aparegut revistes dedicades a la faràndula, com SQP, La Revista, entre altres. Un altre capítol es viu a Internet, on el portal Terra.cl es preocupa de treure cops noticiosos sobre la faràndula, aixeca galeries de fotos de famosos a escassa roba i suggerents poses. Però Las Últimas Noticias (LUN), en la versió en línia, és qui realment fa servir l'agenda de la premsa rosa.

Tot comença quan es publica un rumor, si és una de les notícies més cliquejades, l'endemà serà portada en la seva versió paper.Després aquesta portada es mostra pels programes matinals, generant l'atenció de l'audiència i per tant pot portar a fins i tot crear programes especials on s'entrevistin als protagonistes de la notícia.

Al Te Deum Evangèlic 2007, es va criticar a aquest tipus de premsa: " La premsa de la faràndula mostra el pitjor cara de l'ésser humà ".

Mèxic

L'interès de la premsa rosa comença el 1994 quan TVNOTAS surt al mercat i causa furor, convertint-se ràpidament en la revista més venuda de Mèxic. En Televisió s'inicia quan TV Azteca emet el programa Windows,^[2] el qual defineix aquest tipus de televisió a Mèxic, sent demandat per Televisa per criticar els seus actrius, i creant un programa semblant, "La Botana", famós el 2001 com la "Oreja" i un altre anomenat "A Con todo", s'enfoca més a duels entre els entrevistats ^[3] i diverses revistes amb aquesta finalitat.

Veneçuela

El periodisme del cor en aquest país ha passat desapercebut fins a l'arribada del nou mil lenni on en els noticiaris havia una secció d'espectacles, però després va créixer encara més amb l'arribada d'un programa emès per la cadena Venevisión l'any 2003 anomenat Sálvese quién pueda, el qual en els seus inicis tenia èxit moderat, però després va ser tret de l'aire pels baixos nivells d'audiència. El 2008 la cadena Televen inicia un projecte de premsa rosa, el que avui és el programa de faràndula més important del país anomenat La Bomba, que amb les característiques dels seus amfitrions atrapen l'audiència a la zona horària de les 11:00 am a les 12:00 m de dilluns a divendres.

Vegeu també

• Tabloide
• Dones i novies de futbolistes (WAGs)

Referències

1. «Mitjans controlats, Revistes - OJD».
2. «YouTube - Broadcast Yourself». [Consulta: 2009].
3. «YouTube - Broadcast Yourself».