Urà (mitologia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Urà,[1] Úranos[2] o Úran[3] (en grec antic: Οὐρανός, Ūrănós; en llatí: Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar. Un element masculí, entès com a fecundador de la Terra (Gea): Gea és la Mare Terra i Urà el Cel, i actuen com a esposos, atès que el cel cobreix la terra completament; és l'únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.
Urà mutilat per Cronos de Giorgio Vasari | |
Tipus | divinitat protògena déu del cel |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega i Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Gea |
Mare | Hèmera i Gea |
Pare | Caos, Èter i Ofíon |
Fills | Afrodita, Brontes, Estèropes, Eurimedont, Alcioneu, Alpos, Encèlad, Èurit, Gration, Hippolytos, Mimas, Pallas, Pelorus, Polibotes, Porfirió, Anax, Damis, Clici, Efialtes, Hoplodamus, Mèlia, Otus, Briàreu, Cotos, Gies, Ocèan, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet, Cronos, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis, Tia, Al·lecto, Megera, Arges, Tisífone, Astraios, Telquins, Lisa, Abseu, Syceus, Dione, Adanus, Aristaeus, Glauce, Aegaeon, Etna, Athos, Basileia, Euonymus i Heimarmene (en) |
Germans | ourea i Pontos |
Altres | |
Domini | cel |
Equivalent | Caelus |
El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s'instaurés el Cosmos. Hesíode[4] i Ciceró[5] el fan fill de Gea, així mateix Hesíode el fa marit de Gea amb qui engendrà: els titans, els ciclops, els hecatonquirs. Ciceró també el fa pare d'Hermes (amb Dia) i de Venus (amb Hèmera).[6] Urà fou destronat pel seu fill Cronos i de la seva sang van néixer els gegants, les erínies i les melíades.