![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Universit%25C3%25A0_Orientale_Orientale.jpg/640px-Universit%25C3%25A0_Orientale_Orientale.jpg&w=640&q=50)
Universitat de Nàpols – L'Oriental
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Universitat de Nàpols – L'Oriental (UNIOR) el 2002 Institut Universitari de l'Est (IUO) (en italià: Università degli Studi di Napoli L'Orientale, en llatí: Institutum orientalis napolitanos) és la més antiga escola de sinologia i Estudis Orientals a Europa,[1] i la principal universitat estatal italiana especialitzada en l'estudi i a la recerca de la realitat cultural-lingüística del no europeu.
![]() ![]() | |
Dades | |
---|---|
Nom curt | UNIOR ![]() |
Tipus | universitat editor en accés obert ![]() |
Història | |
Creació | 1732 |
Activitat | |
Membre de | ORCID Associació d'Universitats Europees Agència Universitària de la Francofonia ![]() |
Utilitza | Palazzo del Mediterraneo (it) ![]() ![]() |
Governança corporativa | |
Seu | |
Filial | SiBA. Sistema Bibliotecario d'Ateneo dell'Università degli studi di Napoli l'Orientale. Sezione Giusso (en) ![]() SiBA. Sistema Bibliotecario d'Ateneo dell'Università degli studi di Napoli l'Orientale. Sezione Corigliano (en) ![]() SiBA. Sistema Bibliotecario d'Ateneo dell'Università degli studi di Napoli l'Orientale. Sezione Duomo (en) ![]() ![]() |
Lloc web | unior.it ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/PalazzoCoriglianoNaples.jpg/640px-PalazzoCoriglianoNaples.jpg)
Encara que es tracta de la igualtat de tracte dels estudis clàssics sobre «Europa i Occident», la universitat L'Oriental fundada el 1732, mostra durant segles una atenció minuciosa a les cultures de les zones de l'Àsia, també als de l'Àfrica i, més recentment, de les Amèriques. Forja d'orientalistes de tota classe, L'Oriental compta amb la presència d'un gran nombre d'estudiosos, més sovint coneguda a l'estranger que a la pròpia Itàlia, són custodis d'una tradició d'estudis italians a l'Àfrica i l'Àsia de gran antiguitat.
L'Institut deu el seu nom pel fet de ser una monofacultat, però després que augmentés en quatre, se li va donar el seu nom actual, que correspon al criteri general establert per a les universitats estatals italianes. Un procés de consolidació iniciat des de 1975, ara permet l'operació de tres departaments acadèmics:
- Àsia, Àfrica, el Mediterrani;
- Humanitats i Ciències Socials;
- Literària, lingüística i comparatiu.