![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Mapa_Cor-de-Rosa.svg/langca-640px-Mapa_Cor-de-Rosa.svg.png&w=640&q=50)
Ultimàtum britànic de 1890
ultimàtum del govern britànic al govern portugués / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ultimàtum britànic de 1890 fou un ultimàtum del govern britànic de Robert Gascoyne-Cecil —lliurat l'11 de gener de 1890 amb un "Memoràndum"— al govern portugués, comminant-lo a retirar les seues forces militars del territori comprés entre les colònies de Moçambic i Angola, en les actuals Zàmbia i Zimbàbue, amb el pretext d'un incident ocorregut entre portuguesos i macololos, però realment per instigació del magnat dels diamants sud-africans Cecil Rhodes. La zona la reclamava Portugal, que l'havia inclòs en el famós mapa de color de rosa, i reclamà a partir de la Conferència de Berlín una franja de territori que anava d'Angola a la contracosta, o siga, a Moçambic.
Tipus | Ultimàtum ![]() | ||
---|---|---|---|
Part de | Ultimàtum i colonial war (en) ![]() ![]() | ||
Data | 11 gener 1890 ![]() | ||
Estat | Imperi Britànic i Regne de Portugal ![]() | ||
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Mapa_Cor-de-Rosa.svg/640px-Mapa_Cor-de-Rosa.svg.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Colonial_Africa_1913_map.svg/640px-Colonial_Africa_1913_map.svg.png)
La impossibilitat de resistència davant un estat tradicionalment aliat i protector de Portugal provocà el desencadenament de greus aldarulls, incloent-hi manifestacions davant el Palau del Miradouro de Santa Catarina a Lisboa, la residència del ministre d'Afers exteriors Henrique de Barros Gomes i la immediata caiguda del govern de José Luciano de Castro; el 14 de gener es nomenà un nou ministeri presidit per António de Serpa Pimentel. Aquest fet inspirà la lletra de l'himne nacional portugués i fou considerat pels historiadors portuguesos i polítics de l'època l'acció més escandalosa i infame del Regne Unit contra el seu aliat més antic.[1]
S'inicià així un profund moviment de descontentament social, que implicà directament la família regnant, vista com massa propera als interessos britànics enmig de la decadència nacional feta palesa per l'ultimàtum. Els republicans capitalitzaren aquest descontentament, i iniciaren una ampliació de la seua base social que conduí a la proclamació de la I República portuguesa el 5 d'octubre de 1910.