Tz'utujil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.[3] Hi ha almenys quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de San Pedro la Laguna, la de San Lucas Tolimán i la de Chicacao.
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants | ![]() |
Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
Estat | Guatemala ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Institució de normalització | Academia de Lenguas Mayas de Guatemala ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | tzj ![]() |
Glottolog | tzut1248 ![]() |
Ethnologue | tzj ![]() |
UNESCO | 1831 ![]() |
IETF | tzj ![]() |
Endangered languages | 3441 ![]() |
El tz'utujil és força proper als seus veïns, kaqtxikel i quitxé. El cens oficial de 2002 dona una xifra de 63.237 parlants.[4] Segons Ethnologue hi a dos dialectes tz'utijil, l'oriental (50.000 parlants en 1998)[5] i occidental (34.000 parlants en 1990).[6] La majoria de tz'utujils tenen l'espanyol com a segona llengua, encara que molts dels ancians i els habitants de les zones aïllades són monolíngües. Molts infants no aprenn espanyol fins que van a l'escola a partir dels 5 anys. Cap al 2012 la llibreria comunitària Rija'tzuul Na'ooj a San Juan La Laguna elabora històries per a infants en tz'utujil i llibres bilingües per a infants.[7]