Trial de Sant Llorenç
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món de trial que es disputà anualment entre 1967 i 1994 a Catalunya, les primeres edicions de la qual discorrien pels voltants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. La prova, organitzada pel Motor Club Terrassa, esdevingué puntuable per al Campionat d'Europa de trial el 1970 i des d'aleshores fou un dels Grans Premis destacats de la temporada internacional,[1] gaudint de gran prestigi per la seva qualitat.
Tipus | esdeveniment esportiu recurrent |
---|---|
Esport | trial |
Organitzador | Motor Club Terrassa |
Part de | TrialGP |
Localització i Dates | |
Nombres d'edicions | 33 (Últim:2001) |
Localització | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Bages) 41° 40′ 19″ N, 1° 59′ 34″ E |
Estat | Espanya |
Vigència | 1967 – 2001 |
Dades estadístiques | |
Primer guanyador | Joan Soler Bultó, 1967 |
Darrer guanyador | Dougie Lampkin, 2001 |
Més títols | Dougie Lampkin (5) |
Malgrat ser oficialment el Gran Premi d'Espanya de Trial fou conegut sempre com a Trial de Sant Llorenç, fins i tot quan ja no es disputava al seu indret original.[2] El 1995, tot i seguir celebrant-se, deixà de ser puntuable per al mundial per primer cop[3] i el Gran Premi se celebrà al País Basc (i els anys següents, a localitats espanyoles aleatòries), i així va perdre el seu nom tradicional.