![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/OrbitalEccentricityDemo.svg/langca-640px-OrbitalEccentricityDemo.svg.png&w=640&q=50)
Trajectòria hiperbòlica
From Wikipedia, the free encyclopedia
En mecànica celeste una trajectòria hiperbòlica és la trajectòria de qualsevol objecte al voltant d'un cos central amb velocitat suficient per escapar de l'atracció gravitacional de l'objecte central. El nom deriva del fet que segons la teoria newtoniana tal òrbita té la forma d'una hipèrbola.[1] Més tècnicament, una trajectòria hiperbòlica té una excentricitat més gran que aquesta.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/OrbitalEccentricityDemo.svg/320px-OrbitalEccentricityDemo.svg.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Gravity_Wells_Potential_Plus_Kinetic_Energy_-_Circle-Ellipse-Parabola-Hyperbola.png/640px-Gravity_Wells_Potential_Plus_Kinetic_Energy_-_Circle-Ellipse-Parabola-Hyperbola.png)
Sota suposicions estàndards un cos que viatja segons aquesta trajectòria s'allunya fins a l'infinit, arribant-hi amb una velocitat d'excés hiperbòlica relativa al cos central. Semblantment a les trajectòries parabòliques, totes les trajectòries hiperbòliques són també trajectòries d'escapament. L'energia específica orbital d'una trajectòria hiperbòlica és positiva, és a dir, l'energia cinètica és superior a l'energia potencial i la velocitat que porta l'objecte excedeix la velocitat d'escapament.[2]
Durant l'ús d'assistència gravitatòria, la trajectòria del cos orbitant el planeta pot ser descrita amb una trajectòria hiperbòlica.