Tragèdia d'Armero
erupció volcànica el novembre de 1985 a Colòmbia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La tragèdia d'Armero fou un desastre natural fruit de l'erupció del volcà Nevado del Ruiz el dia de dimecres 13 de novembre de 1985, afectà els departaments de Caldas i Tolima, a Colòmbia. Després de seixanta-nou anys d'inactivitat, l'erupció sorprengué les viles properes, tot i que el Govern havia rebut advertències per part de diversos organismes vulcanològics des de l'aparició dels primers indicis d'activitat volcànica el setembre de 1985.[1]
| ||||
Tipus | erupció volcànica | |||
---|---|---|---|---|
Data | 13 novembre 1985 | |||
Localització | Nevado del Ruiz (Colòmbia) | |||
Estat | Colòmbia | |||
Els fluxos piroclàstics emesos pel cràter del volcà fongueren prop del 10% de la glacera de la muntanya, enviant quatre lahars (fluxos de fang, terra i runes fruit de l'activitat volcànica) que baixaren pels vessants del Nevado a 60 km/h. Els lahars augmentaren llur velocitat als barrancs i s'encaminaren envers els llits dels sis rius que neixen al volcà. La població d'Armero, situada a menys de 50 km del volcà, fou colpejada per aquests lahars, i moriren prop de 20.000 persones (d'una població de 29.000). Les víctimes en altres pobles, particularment als municipis de Chinchiná i Villamaría, augmentaren la xifra total de morts a 23.000.
Els esforços de rescat foren obstaculitzats pel fang, que feia gairebé impossible moure's sense quedar-hi atrapat. Quan els rescatistes arribaren a Armero, dotze hores després de l'erupció, moltes de les víctimes amb ferides greus ja havien mort. Els treballadors de rescat quedaren horroritzats en observar el panorama de desolació deixat després de l'erupció, amb arbres caiguts, restes humanes incognoscibles i runes d'edificis.
Aquesta fou la segona erupció volcànica més mortífera del segle xx, superada només per l'erupció del mont Pelée el 1902 a l'illa de Martinica, i el quart esdeveniment volcànic més mortífer des del 1500. Fou una catàstrofe previsible, exacerbada pel desconeixement de la violenta història del volcà, car geòlegs i d'altres experts havien advertit les autoritats i els mitjans de comunicació sobre el perill durant les setmanes i dies previs a la tragèdia. Es prepararen mapes de risc per a les voltants però foren escassament difosos. El dia de l'erupció es dugueren a terme diversos intents d'evacuació, però a causa d'una tempesta les comunicacions es veieren restringides. Moltes de les víctimes es quedaren a casa, tal com se'ls havia ordenat, creient que l'erupció ja havia acabat. El soroll de la tempesta pogué haver impedit que molts escoltessin el so provinent del volcà.
El Nevado del Ruiz ha fet erupció en diverses ocasions des del desastre i continua sent una amenaça per a les més de 500.000 persones que viuen al llarg dels valls dels rius Combeima, Chinchiná, Coello-Toche i Gualí. Un lahar semblant en mida al de 1985 pogué ser iniciat per una erupció relativament petita i podria viatjar fins a cent quilòmetres des del volcà. Una erupció prou gran podria afectar fins i tot a Bogotà, la capital del país. Per combatre aquesta amenaça, el Govern colombià creà la Direcció de Prevenció i Atenció de Desastres, un ens especialitzat encarregat de conscienciar la població sobre les amenaces naturals. El Servei Geològic dels Estats Units creà també el Programa d'Assistència en Desastres Volcànics i l'Equip d'Assistència en Crisis Volcàniques, els quals evacuaren prop de 75.000 persones de l'àrea propera al mont Pinatubo abans de l'erupció del 1991. A més a més, moltes ciutats de Colòmbia compten amb programes propis per crear consciència davant els desastres naturals. Els residents prop del Nevado del Ruiz són especialment cautelosos davant l'activitat volcànica, quan es presentà una nova erupció el 1989, més de 2.300 persones que vivien prop del volcà foren immediatament evacuades.