Aranya de cap negre

L'aranya de cap negre, aranya capçuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera o aranya sugra (Trachinus radiatus) és una espècie de peix de la família dels traquínids i de l'ordre dels perciformes.

Aranya de cap negre

Trachinus radiatus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198720
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Trachinidae
Gènere	Trachinus
Espècie	Trachinus radiatus Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims	Pseudotrachinus pardalis (Bleeker, 1861) Pseudotrachinus radiatus (Cuvier, 1829) Trachinus pardalis (Bleeker, 1861) Trachinus vainus (Rafinesque, 1810)

Morfologia

• Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.^[1]
• El cos és allargat i comprimit lateralment.
• El cap és gros i ample.
• La boca és ampla i obliqua.
• Els ulls es troben en posició laterodorsal i sobre d'ells hi ha dues petites espines.
• Darrere els ulls hi ha tres plaques òssies amb línies radials.
• L'opercle té una espina, i tant aquesta espina com les de la primera dorsal estan connectades a una glàndula verinosa.
• Té dues aletes dorsals. A la primera hi ha sis espines. La segona és més curta que l'anal.
• Les pectorals són posteriors a les pèlviques.
• Les pèlviques són petites.
• La caudal és recta, lleugerament còncava al centre.
• El dors és de color gris i marró.
• En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres.
• El ventre és blanc amb tons blaus.
• Té una taca negra a la primera dorsal.^[2]

Reproducció

Es reprodueix durant l'estiu.^[3]

Alimentació

Menja peixos i crustacis bentònics.^[3]

Hàbitat

És bentònica de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 200 m de fondària, on s'enterra dins la sorra esperant el pas de les preses.^[3]

Distribució geogràfica

Es troba des de Gibraltar fins al Golf de Guinea. També a la Mediterrània.^[1]

Interès pesquer

Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls, fluixa i volantí. Es pot capturar amb fusell però s'ha d'anar amb compte amb les picades en manipular-les i perquè pot atacar quan es veu reflectida a les ulleres (s'aixeca del fons nedant cap a la superfície donant voltes i aixecant l'aleta dorsal).^[4]

Referències

1. FishBase (anglès)
2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 217.
3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 217.
4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 218.

Bibliografia

• Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
• Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
• Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
• Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.