Tortures a la presó d'Abu Ghraib
episodi de la invasió de l'Iraq de 2003 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les tortures a la presó d'Abu Ghraib fa referència als nombrosos casos d'abús i tortura de persones empresonades a la presó iraquiana d'Abu Ghraib pel personal de la 372a Companyia de la Policia Militar dels Estats Units, agents de la CIA i contractistes militars involucrats en l'ocupació de l'Iraq.
| ||||
Tipus | abús crim de guerra escàndol polític | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Guerra de l'Iraq | |||
Data | abril 2004 | |||
Tema | tècniques d'interrogació millorades | |||
Localització | presó d'Abu Ghraib (Iraq) | |||
Estat | Iraq i Estats Units d'Amèrica | |||
La investigació criminal realitzada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica va començar el gener de 2004 arran de la denúncia anònima efectuada pel sergent Joseph Darby. Els informes que el van seguir, així com també les fotografies que soldats estatunidencs maltractant els presos, van causar una gran commoció internacional[1] quan el mes d'abril el programa 60 Minuts de la CBS i un article de Seymour Hersh a The New Yorker van destapar la història.
L'escàndol polític produït per l'incident va danyar la credibilitat i la imatge dels Estats Units d'Amèrica (EUA) i dels seus aliats en les operacions militars de la Guerra de l'Iraq i va ser utilitzat pels crítics de la seva política exterior, que van argumentar que l'episodi representava una actitud estesa de falta de respecte i de violència cap a les persones àrabs. El govern dels EUA es va defensar argumentant que els abusos eren resultat d'accions particulars i aïllades de personal de baix rang, mentre que els crítics afirmaven que les autoritats van ordenar i van animar els abusos, i demanaven la renúncia de diversos càrrecs del govern, particularment del secretari de Defensa Donald Rumsfeld.
El Departament de Defensa va expulsar 17 soldats i oficials del cos i set soldats van ser acusats d'abandonament del servei, maltractament, assalt agreujat i lesions personals. Entre maig de l'any 2004 i setembre de 2005, set soldats van ser condemnats per una cort marcial i sentenciats a presó,[2] degradats de rang i donats de baixa del servei de forma deshonrosa. Dos soldats, l'especialista Charles Graner i la seva companya Lynndie England, van ser sentenciats a 10 i 3 anys de presó respectivament en judicis que van finalitzar el 14 de gener i el 26 de setembre de 2005. La comandant de la presó, la general de brigada Janis Karpinski, va ser degradada a coronel el 5 de maig.
El 15 de gener de 2006, noves fotografies i vídeos van ser emesos al programa Dateline de canal de televisió australià SBS en un moment en què s'apel·lava per part de govern la decisió d'un tribunal en favor de la Unió Americana per les Llibertats Civils que ordenà al Pentàgon a fer públiques totes les imatges existents sobre els casos de tortura a Abu Ghraib.