Tortugues
ordre de rèptils / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de rèptils que tenen el tronc tancat en una closca formada a partir de costelles soldades a altres estructures. Les tortugues modernes es divideixen entre criptodirs i pleurodirs, segons el pla en el qual flexionen el coll.[2]
Per a altres significats, vegeu «Tortuga (desambiguació)». |
Testudines | |
---|---|
Placa d'Ernst Haeckel representant diverses espècies de tortugues (començant a dalt a l'esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge: tortuga llaüt, tortuga carei, matamata, tortuga gegant de les Galápagos, tortuga mossegadora, Psammobates geometricus i Hydromedusa tectifera) | |
Dades | |
Font de | carei i oli de tortuga |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Testudines Batsch, 1788 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Subordres | |
Tenen el tronc ample i curt. Es coneixen 353 espècies de tortugues.[3]
Igual que tots els rèptils actuals, les tortugues són animals ectoterms, el que significa que la seva activitat metabòlica depèn de la temperatura externa o ambiental. La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la radiació solar. És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana. Les tortugues són especialment herbívores.