Tor (déu)
déu germànic del martell / From Wikipedia, the free encyclopedia
Segons la mitologia escandinava, Tor[1] (en norrè Þórr; també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana. La majoria dels mites germànics el mencionen o se centren en les seves fites i a les narracions i de les Eddes fa el paper de protector del Midgard, el món dels homes.
Per al superheroi homònim, vegeu Thor (Marvel) |
Tipus | deïtat nòrdica déu del tro |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Edda poètica i Edda prosaica |
Mitologia | mitologia nòrdica |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | mata-dracs |
Família | |
Cònjuge | Jarnsaxa i Sif |
Mare | Jörð i Fjörgyn (en) |
Pare | Odin |
Fills | Þrúðr, Móði (en) i Magni (en) |
Germans | Meili, Vídar, Bragi, Bàlder, Hödr, Hermóðr i Vali |
Altres | |
Membre de | Aesir |
Part de | mitologia nòrdica |
Equivalent | Perun, Zeus, Júpiter i Taranis |
Propietari de | Mjolnir |
La seva arma és un martell que es llança, anomenat Miòlnir, del qual es feren còpies com a amulet que després es convertiren en un símbol pagà que desafiava la cristianització d'Escandinàvia.[2]
Durant el procés de cristianització, i un cop finalitzat, la figura de Tor fou demonitzada per la creixent influència de missioners cristians. Després que el cristianisme cristal·litzés, el seu culte va quedar com a residu de forma clandestina principalment en àrees rurals, i àdhuc va sobreviure fins a temps moderns com a part del folklore germànic.