mestre budista i activista per la pau From Wikipedia, the free encyclopedia
Thích Nhất Hạnh (Nhất Hạnh, en vietnamita, Thích és un títol)[1] de nom premonàstic Nguyễn Xuân Bảo (Huế, 11 d'octubre de 1926 - 22 de gener de 2022),[2] fou un monjo budista vietnamita i activista per la pau. Va ser un dels més coneguts difusors del budisme a Occident.[3] Thích Nhất Hạnh fou un mestre respectat a tot el món, un escriptor, un poeta, un erudit i un home de pau. Va ser considerat la segona autoritat del budisme al món després del Dalai Lama.[4] Nhất Hạnh va publicar més de 100 llibres, entre ells més de 40 en anglès. Com activista en el moviment per la pau, va promoure les solucions noviolentes als conflictes,[5] també s'abstingué de menjar productes d'origen animal com a via de noviolència envers els animals no humans.[6][7]
.jpg) (2006)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (vi) Nguyễn Xuân Bảo 11 octubre 1926 Huế (Indoxina francesa) |
| Mort | 22 gener 2022 (95 anys) từ hiếu pogoda (Vietnam) |
| Religió | Budisme |
| Formació | Universitat de Princeton |
| Activitat | |
| Camp de treball | Budisme, Budisme Zen, moviment per la pau, activisme, tolerància religiosa, drets humans, drets dels animals i vegetarianisme |
| Ocupació | bhikkhu, monjo, mestre espiritual, escriptor, poeta, activista per la pau, científic de la religió |
| Moviment | Budisme compromès |
| Premis | |
| Lloc web | plumvillage.org… |
          
  | |
Nhất Hạnh va néixer com a Nguyễn Đình Lang l'11 d'octubre de 1926 a l'antiga capital Huế al centre del Vietnam. És de la 15 generació de Nguyễn Đình. El seu pare, Nguyễn Đình Phúc, del poble de Thành Trung a Thừa Thiên, Huế, era un funcionari de l'administració francesa. La seva mare, Trần Thị Dĩ, era del districte de Gio Linh. Nhất Hạnh va ser el cinquè dels seus sis fills. Fins als cinc anys, va viure amb la seva nombrosa família extensa a casa de la seva àvia.
Als 16 anys, Nhất Hạnh va entrar al monestir del temple de Tu Hiếu, on el seu mestre principal era el mestre zen Thanh Quý Chân Thật.
Va estudiar com a novell durant tres anys i va rebre formació en les tradicions vietnamites del budisme Mahayana i Theravāda[8]
Nhất Hạnh va anar a l'Acadèmia Budista Báo Quốc, on va ser ordenat monjo budista el 1949. Insatisfet amb l'Acadèmia Báo Quốc, Nhất Hạnh va marxar el 1950 i es va instal·lar a la pagoda d'Ấn Quang a Saigon[9] Després es va mantenir venent llibres i poesia mentre assistia a la Universitat de Saigon, on va estudiar ciències[8]
El 1960, Nhất Hạnh va acceptar una beca Fulbright[10] per estudiar religió comparada a la Universitat de Princeton[11] Va estudiar al Seminari Teològic de Princeton el 1961.[12]
Després d'estudiar i ensenyar a les universitats dels Estats Units durant dos anys, Nhất Hạnh va tornar al Vietnam el desembre de 1963, després de l'enfonsament del règim de Ngô Đình Diệm[9]
A principis dels anys 60, Nhất Hạnh va fundar l’Escola de Joventut per al Servei Social (SYSS), un cos neutral de treballadors per la pau budistes. Van viatjar a zones rurals per crear escoles, construir clíniques de salut i ajudar a reconstruir pobles[13]
El SYSS estava format per 10.000 voluntaris i treballadors socials que van oferir ajuda als pobles devastats per la guerra, van reconstruir escoles i van establir centres mèdics.
Nhất Hạnh va marxar als Estats Units poc després i no se li va permetre tornar, deixant la germana Chân Không a càrrec del SYSS.
El 1964, dos dels estudiants de Nhất Hạnh van fundar La Boi Press amb una beca de M Ngo Van Hieu. En menys de dos anys, aquesta premsa va publicar 12 llibres, però l'any 1966 les editorials es van arriscar a la detenció i a la presó acusades de comunisme.
El 1964, va fundar la Universitat Budista de Van Hanh. Aquesta institució privada ensenyava estudis budistes, cultura vietnamita i llengües a Saigon[9]
Nhất Hạnh va crear l'Ordre de l'Interésser (vietnamita: Tiếp Hiện), un grup monàstic i laics, el 1966[11]
Va dirigir aquest grup, ensenyant Atenció plena.
Nhat Hanh i els seus familiars estan acusats de comunisme
Per limitar la seva influència, Nhất Hạnh i el seu entorn eren regularment acusats de ser comunistes.
La germana Chân Không, que per exemple va ser acusada de comunisme, va ser fonamental per a la fundació i moltes activitats del SYSS, que va organitzar instal·lacions mèdiques, educatives i agrícoles a les zones rurals del Vietnam durant la guerra.
Aquest tipus d'acusació va afeblir econòmicament les accions socials.
Nhất Hạnh va anar als Estats Units el 1966 per dirigir un simposi sobre el budisme vietnamita a la Universitat de Cornell i continuar el seu treball per la pau[8] Va ser convidat pel professor George McTurnan Kahin (Universitat de Cornell), consultor de política exterior del govern dels EUA, a participar en un fòrum sobre la política dels EUA a Vietnam per compartir una perspectiva contra la guerra.
L'1 de juny, Thich Nhat Hanh va emetre una proposta de cinc punts al govern dels Estats Units, recomanant que primer, els Estats Units fessin una declaració clara que mostrés el seu desig d'ajudar el poble vietnamita a formar un govern veritablement sensible a les aspiracions vietnamites i, segon, que els Estats Units i Vietnam del Sud cessin els atacs aeris a tot Vietnam; tercer, que totes les operacions militars anticomunistes siguin purament defensives; quart, que els Estats Units demostrin la seva voluntat de retirar-se en pocs mesos; i finalment que els Estats Units ofereixen pagar la reconstrucció.
Més tard va escriure Vietnam - The Lotus in the Sea of Fire (1965) i va aclarir les seves propostes el 1967.[8] La junta militar de Vietnam del Sud va respondre acusant-lo de traïció i de comunista.
El 1964, després de la publicació del seu famós poema, Qui escolti, sigui el meu testimoni: No puc acceptar aquesta guerra..., Nhất Hạnh és descrit per la premsa nord-americana com un poeta contra la guerra i com un propagandista pro-comunista.[14]
El 1965, va escriure a Martin Luther King Jr. una carta titulada A la recerca de l'enemic de l'home.[15]
Durant la seva estada als Estats Units el 1966, Nhất Hạnh es va reunir amb King i el va instar a denunciar públicament la Guerra del Vietnam.[16]
El 1967, King va pronunciar el discurs Beyond Vietnam: A Time to Break Silence (en) a l’església de Riverside a Nova York, on va criticar violentament la participació militar nord-americana al Vietnam.[17]
Més tard aquell any, King va nomenar Nhất Hạnh per al Premi Nobel de la Pau de 1967. En la seva nominació, King va dir: «No conec ningú més digne d'aquest premi que aquest amable monjo del Vietnam. Les seves idees per a la pau, si s'aplicaven, construirien un monument a l'ecumenisme, a la fraternitat mundial, a la humanitat».[18]
Tanmateix, el fet que Martin Luther King Jr. revelar públicament quin candidat havia triat nominar, i que s'havia fet una petició ferma al comitè del premi, era una violació del protocol Nobel.[19] El comitè no va atorgar cap premi aquell any.[14]
Nhất Hạnh es va refugiar a França el 1966. Després es va convertir en president de la Delegació budista vietnamita per a la pau.
El 1969, va establir l'Església Budista Unificada (Església Budista Unificada) a França. Refugiat polític a l'Estat francès el 1972, va dirigir una branca del budisme zen que cerca l'atenció plena de l'ésser. Durant els anys 1976 a 1978, va crear una xarxa d'ajuda a refugiats polítics. Thích Nhất Hạnh va ensenyar l'art de viure plenament el present posant l'accent en l'estat meditatiu d'atenció plena. Va residir a la comunitat de meditació budista Village des pruniers[20] a Òlt i Garona, que ell mateix va fundar el 1982, amb la monja Chân Không.
Accions de suport per ajudar els boat people
El 1975, els conflictes entre l'URSS i la Xina van provocar conflictes armats a la regió del Vietnam, Laos i Cambodja. Comença una onada migratòria davant el règim comunista. Onades de refugiats marxen en vaixells improvisats.
Nhất Hạnh vol anar-hi, però l'exèrcit nord-vietnamita que ha pres el control del sud li denega l'autorització per anar a Vietnam.
Coordina les accions de suport des de França.
El 1982, Nhất Hạnh i Chân Không van establir Plum Village Monastery, un monestir a Dordonya, al sud de França.
Plum Village és el monestir budista més gran d'Europa i Amèrica, amb més de 200 monjos i més de 10.000 visitants a l'any.
Segons la Fundació Thích Nhất Hạnh el 2017, l'organització benèfica que serveix com a braç de recaptació de fons de la comunitat Plum Village de budisme compromès, l'orde monàstic establert per Nhất Hạnh inclou més de 750 monjos en 9 monestirs d'arreu del món. Nhất Hạnh va establir dos monestirs al Vietnam, al temple original de Từ Hiếu prop de Huế i al temple de Prajna a les terres altes centrals.
Nhất Hạnh ha publicat més de 130 llibres, inclosos més de 100 en anglès, que, al gener de 2019, han venut més de cinc milions d'exemplars a tot el món.[21] Els seus llibres, que tracten temes com ara ensenyaments sobre mindfulness, poesia i assaigs acadèmics sobre la pràctica del Zen,[22] s'han traduït a més de 40 idiomes fins al gener de 2022.
Va viatjar constantment per tot el món impartint ensenyances i conferències. El 2005, va retornar al Vietnam per primera vegada en 39 anys.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
