Thódoros "Theo" Angelópulos (grec, Θόδωρος Αγγελόπουλος. Atenes; 27 d'abril de 1935 - 24 de gener de 2012), més conegut a l'estranger com Theo Angelópulos o Theo Angelopoulos, fou un director de cinema grec reconegut internacionalment com un dels millors del tombant de segle.[1] Va dominar la indústria del cinema grec des de 1975 i la seva obra és una de les més influents, admirades i respectades globalment.[2][3]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Theo Angelópulos
Theodoros Angelópulos a la presentació de la pel·lícula "The Dust of Time" a Atenes, 26/4/2009 (2009)  |
| Nom original | (el) Θόδωρος Αγγελόπουλος |
|---|
|
| Naixement | (en) Theodoros Angelopoulos
27 abril 1935
Atenes (Grècia) |
|---|
| Mort | 24 gener 2012 (76 anys)
El Pireu (Grècia) |
|---|
| Causa de mort | mort accidental, atropellament |
|---|
| Sepultura | Primer cementiri d'Atenes |
|---|
| Formació | Universitat de París
Institut des hautes études cinématographiques
Universitat d'Atenes - ciència del dret |
|---|
|
| Ocupació | director de cinema, actor, periodista, crític de cinema, guionista, productor de cinema, realitzador |
|---|
| Professors | Claude Lévi-Strauss |
|---|
| Company professional | Eleni Karaindrou |
|---|
|
|
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
|
|
|
Obres destacables |
|
| Cònjuge | Febe Economópulu (1980-) |
|---|
| Fills | Eleni Aggelopoulou, Anna Aggelopoulou, Katerina Aggelopoulou |
|---|
|
|
|
| Lloc web | theoangelopoulos.gr |
|---|
      
 |
Tanca
Angelópulos va estudiar Dret a Atenes fins a iniciar el servei militar, després del qual es va traslladar a França per a anar a la Universitat de París, però aviat va abandonar la institució per a ingressar a l'IDHEC.
En finalitzar els seus estudis en l'institut francès va tornar al seu país i es va dedicar al periodisme i la crítica cinematogràfica. Després d'iniciar l'anomenat "Règim dels Coronels", Angelópulos va començar la seva carrera cinematogràfica realitzant curtmetratges de caràcter polític. Finalitzada la dictadura, es va allunyar de la política i va començar a realitzar llargmetratges amb un estil caracteritzat per les seves narracions pausades i ambigües i per les seves preses llargues. La majoria de les seves pel·lícules van ser musicades per la compositora de bandes sonores Eleni Karaindrou.
- Broadcast (I Ekpombi) (1968)
- Reconstruction (Anaparastasis) (1970)
- Els dies del 36 (Meres tou 36, Days of 36) (1972)
- La declamació (O Thiassos, The Travelling Players) (1975)
- Els caçadors (I Kinighi, The Huntsmen) (1977)
- (O Megalexandros,(Alexander the Great) (1980)
- Athens (Athina, epistrofi stin Akropoli) (1983)
- Viatge a Citera (Taxidi stin Kythera, Voyage to Cythera) (1984)
- El vol (O Melissokomos, The Beekeeper) (1986)
- Paisatge a la boira (Topio stin Omichli, Landscape in the Mist) (1988)
- El pas suspès de la cigonya (To Meteoro Vima tou Pelargou, The Suspended Step of the Stork) (1991)
- La mirada d'Ulisses (To Vlemma tu Odissea, To Vlemma tu Odissea) (1995)
- L'eternitat i un dia (Mia aiwniothta kai mia mera, Eternity and a Day) (1998)
- Eleni (Trilogia I: To Livadi pu dakrizi (El riu que plora), The Weeping Meadow) (2004)
- Chacun son cinéma (2007) (va ser un dels 33 directors que hi van col·laborar)
- The Dust of Time (2009)
Merry, Bruce (2004). Encyclopedia of Modern Greek Literature. Westport, Connecticut: Greenwood. p. 145. ISBN 0-313-30813-6. OCLC 53938047. Arxivat el 22 febrer 2012. Consultat 21 març 2012.
Horton, Andrew (1999) [1997]. The Films of Theo Angelopoulos: A Cinema of Contemplation. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 0-691-01005-6 Malcolm, Derek (15 juny 2000). "Theo Angelopoulos: The Travelling Players". The Guardian. Londres.
