Teòfil (grec antic: Θεόφιλος, llatí: Teophilus) va ser bisbe d'Alexandria al final del segle iv i començament del segle v. Es va destacar per la persecució dels origenistes i l'hostilitat cap a Joan Crisòstom. Molt discutit pel seu radicalisme, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta, mentre que l'Església Ortodoxa el considera impius.
 Miniatura del Papir Golèsnitxev, s. V-VI, amb Teòfil sobre el Serapeum | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ca. 350 Egipte  |
| Mort | 15 octubre 412 Egipte |
| Sepultura | Alexandria |
 Patriarca Copte d'Alexandria | |
| Patriarca d'Alexandria | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Catedral de Sant Marc |
| Religió | Cristianisme ortodox i Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, patriarca |
| bisbe | |
| Celebració | Església Ortodoxa Copta |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 14 Mesori (correspon al 20 d'agost del calendari gregorià). |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental |
Biografia
Inicialment va ser monjo a Nítria, un centre monàstic al sud d'Alexandria, i es va decantar pels seguidors d'Orígenes en la controvèrsia dels monjos entre antropomorfites i origenistes. Va succeir al bisbat d'Alexandria a Timoteu l'any 385, segons Sòcrates Escolàstic, i va donar suport als origenistes. L'any 388 es va assegurar el favor imperial després de donar-li suport en la lluita contra Magne Màxim, però en realitat havia enviat al seu llegat Isidor amb cartes de suport dirigides a cadascun dels dos rivals, amb instruccions de donar només la carta destinada al que finalment fos el guanyador.
Va emular el zel de l'emperador contra els pagans, i amb el seu permís, el 391 va començar a perseguir als pagans de la seva diòcesi i a destruir els seus temples i confiscar les propietats, i molts van ser expulsats d'Egipte. Es va apoderar per la força del bisbat de Cirene, però va tractar bé el filòsof pagà Sinesi. A la seva diòcesi va combatre les diferents sectes.
Quan la majoria del clergat egipci es va veure que donava suport als antropomorfites en el tumults del 399, va canviar de bàndol i va condemnar els escrits d'Orígenes però en privat es va mantenir de fet com a seguidor dels escrits d'aquest; tot i així l'any 401 en una carta pastoral va condemnar els escrits i als seus partidaris, i ho va reiterar el 402. Por aquestos fets va rebre el malnom de Ἀμφαλλάξ ('alternativament'). Els monjos origenistes condemnats van fugir a Constantinoble on els va rebre Joan Crisòstom, que havia estat nomenat patriarca de Constantinoble tot i l'oposició de Teòfil.
L'emperadriu Eudòxia va cridar a Teòfil a la capital, on aviat, al Sínode del Roure va aconseguir que Crisòstom fos deposat, l'any 403. Durant els tumults que van seguir a la deposició es va escapar en secret a Egipte i va tornar a Alexandria on el 404 va emetre la seva tercera pastoral contra els origenistes. Va morir l'any 412.
Obres conservades
Les seves obres són:
- Correspondència amb Jeroni d'Estridó, el Papa Anastasi I i el Papa Innocenci I
- Pamflet contra Crisòstom
- Homilia sobre la Crucifixió i el Bon Roder
- Homilies traduïdes per Jeroni d'Estridó (preservades gràcies a Migne)
- Altres homilies que només han sobreviscut en traduccions coptes i gueezes.
- προσφωνητικὸν πρὸς τοὺς φρονοῦντας τὰ Ὠριγένονς, que cita Teodoret de Cir, i que en llatí es va traduir amb el nom de Adversus Origenem unum et grande volumen
- Carta a Porfiri patriarca d'Antioquia.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
