Els tetraodòntids (Tetraodontidae, gr. "quatre dents") són una família de peixos teleostis de l'ordre dels tetraodontiformes present a les àrees de clima tropical i subtropical de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, tot i que n'hi ha també d'aigua dolça.[2][3] Són completament absents d'aigües fredes.[4]
La carn d'algunes espècies és considerada una menja exquisida al Japó i Corea. Cal fer servir guants gruixuts en manipular-los per evitar possibles enverinaments o mossegades en treure'ls l'ham.[4]
Dades ràpides Tetraodontidae, Dades ...
Tanca
Poden arribar als 90 cm de llargària màxima segons l'espècie. Tenen el bec fort. Són capaços de moure els ulls de forma independent l'un de l'altre. Moltes espècies poden canviar els seus colors en resposta als canvis ambientals, de manera semblant a com ho faria un camaleó. Sense aletes pelvianes. No tenen costelles. Algunes espècies contenen tetraodontoxina a la pell, els teixits musculars, la sang, les vísceres (en especial, el fetge i els intestins) o en les gònades durant la temporada de fresa. Són capaços d'inflar el seu cos robust succionant aigua (o aire si es troben fora de l'aigua).[3][2][4]
Els ous són dipositats en un niu i, presumiblement, protegits pels pares.[3]
Algunes espècies són omnívores, mentre que d'altres tenen preferència per alguns invertebrats (eriçons de mar, estrelles de mar, porífers, coralls, crancs, musclos, cucs i tunicats) o algues.[3][2]
- Amblyrhynchotes (Troschel, 1856)[5]
- Arothron (Müller, 1841)[6]
- Arothron caeruleopunctatus (Matsuura, 1994)
- Arothron carduus (Cantor, 1849)
- Arothron diadematus (Rüppell, 1829)
- Arothron firmamentum (Temminck & Schlegel, 1850)
- Arothron gillbanksii (Clarke, 1897)
- Arothron hispidus (Linnaeus, 1758)
- Arothron immaculatus (Bloch & Schneider, 1801)
- Arothron inconditus (Smith, 1958)
- Arothron leopardus (Day, 1878)
- Arothron manilensis (de Procé, 1822)
- Arothron mappa (Lesson, 1831)
- Arothron meleagris (Lacépède, 1798)
- Arothron nigropunctatus (Bloch & Schneider, 1801)
- Arothron reticularis (Bloch & Schneider, 1801)
- Arothron stellatus (Bloch & Schneider, 1801)
- Auriglobus (Kottelat, 1999)[7]
- Canthigaster (Swainson, 1839)[8]
- Canthigaster amboinensis (Bleeker, 1865)
- Canthigaster bennetti (Bleeker, 1854)
- Canthigaster callisterna (Ogilby, 1889)
- Canthigaster capistrata (Lowe, 1839)
- Canthigaster compressa (Marion de Procé, 1822)
- Canthigaster coronata (Vaillant & Sauvage, 1875)
- Canthigaster cyanetron (Randall & Cea Egaña, 1989)
- Canthigaster cyanospilota (Randall, Williams & Rocha, 2008)
- Canthigaster epilampra (Jenkins, 1903)
- Canthigaster figueiredoi (Moura & Castro, 2002)
- Canthigaster flavoreticulata (Matsuura, 1986)
- Canthigaster inframacula (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster investigatoris (Annandale & Jenkins, 1910)
- Canthigaster jactator (Jenkins, 1901)
- Canthigaster jamestyleri (Moura & Castro, 2002)
- Canthigaster janthinoptera (Bleeker, 1855)
- Canthigaster leoparda (Lubbock & Allen, 1979)
- Canthigaster margaritata (Rüppell, 1829)
- Canthigaster marquesensis (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster natalensis (Günther, 1870)
- Canthigaster ocellicincta (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster papua (Bleeker, 1848)
- Canthigaster punctata (Matsuura, 1992)
- Canthigaster punctatissima (Günther, 1870)
- Canthigaster pygmaea (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster rapaensis (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster rivulata (Temminck & Schlegel, 1850)
- Canthigaster rostrata (Bloch, 1786)
- Canthigaster sanctaehelenae (Günther, 1870)
- Canthigaster smithae (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster solandri (Richardson, 1845)
- Canthigaster supramacula (Moura & Castro, 2002)
- Canthigaster tyleri (Allen & Randall, 1977)
- Canthigaster valentini (Bleeker, 1853)
- Carinotetraodon (Benl, 1957)[9]
- Chelonodon (Müller, 1841)[10]
- Chonerhinos (Bleeker, 1854)[11]
- Colomesus (Gill, 1884)[12]
- Contusus (Whitley, 1947)[13]
- Ephippion (Bibron, 1855)[14]
- Feroxodon (Su, Hardy & Tyler, 1986)[15]
- Fugu
- Guentheridia (Gilbert & Starks, 1904)[16]
- Javichthys (Hardy, 1985)[17]
- Lagocephalus (Swainson, 1839)[8]
- Lagocephalus cheesemanii (Clarke, 1897)
- Lagocephalus gloveri (Abe & Tabeta, 1983)
- Lagocephalus guentheri (Miranda-Ribeiro, 1915)
- Lagocephalus inermis (Temminck & Schlegel, 1850)
- Lagocephalus laevigatus (Linnaeus, 1766)
- Lagocephalus lagocephalus (Linnaeus, 1758)
- Lagocephalus lunaris (Bloch & Schneider, 1801)
- Lagocephalus sceleratus (Gmelin, 1789)
- Lagocephalus spadiceus (Richardson, 1845)
- Lagocephalus suezensis (Clark & Gohar, 1953)
- Lagocephalus wheeleri (Abe, Tabeta & Kitahama, 1984)
- Liosaccus (Günther, 1870)[18]
- Marilyna (Hardy, 1982)[19]
- Monotretus
- Omegophora (Whitley, 1934)[20]
- Pelagocephalus (Tyler & Paxton, 1979)[21]
- Polyspina (Hardy, 1983)[22]
- Reicheltia (Hardy, 1982)[19]
- Sphoeroides (Lacépède, 1798)[23]
- Sphoeroides andersonianus (Morrow, 1957)
- Sphoeroides angusticeps (Jenyns, 1842)
- Sphoeroides annulatus (Jenyns, 1842)
- Sphoeroides cheesemanii (Clarke, 1897)
- Sphoeroides dorsalis (Longley, 1934)
- Sphoeroides georgemilleri (Shipp, 1972)
- Sphoeroides greeleyi (Gilbert, 1900)
- Sphoeroides kendalli (Meek & Hildebrand, 1928)
- Sphoeroides lispus (Walker, 1996)
- Sphoeroides lobatus (Steindachner, 1870)
- Sphoeroides maculatus (Bloch & Schneider, 1801)
- Sphoeroides marmoratus (Lowe, 1838)
- Sphoeroides nephelus (Goode & Bean, 1882)
- Sphoeroides nitidus (Griffin, 1921)
- Sphoeroides pachygaster (Müller & Troschel, 1848)
- Sphoeroides parvus (Shipp & Yerger, 1969)
- Sphoeroides rosenblatti (Bussing, 1996)
- Sphoeroides sechurae (Hildebrand, 1946)
- Sphoeroides spengleri (Bloch, 1785)
- Sphoeroides testudineus (Linnaeus, 1758)
- Sphoeroides trichocephalus (Cope, 1870)
- Sphoeroides tyleri (Shipp, 1972)
- Sphoeroides yergeri (Shipp, 1972)
- Takifugu (Abe, 1949)[24]
- Takifugu alboplumbeus (Richardson, 1845)
- Takifugu basilevskianus (Basilewsky, 1855)
- Takifugu bimaculatus (Richardson, 1845)
- Takifugu chinensis (Abe, 1949)
- Takifugu chrysops (Hilgendorf, 1879)
- Takifugu coronoidus (Ni & Li, 1992)
- Takifugu exascurus (Jordan & Snyder, 1901)
- Takifugu flavidus (Li, Wang & Wang, 1975)
- Takifugu niphobles (Jordan & Snyder, 1901)
- Takifugu oblongus (Bloch, 1786)
- Takifugu obscurus (Abe, 1949)
- Takifugu ocellatus (Linnaeus, 1758)
- Takifugu pardalis (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu poecilonotus (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu porphyreus (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu pseudommus (Chu, 1935)
- Takifugu radiatus (Abe, 1947)
- Takifugu reticularis (Tien, Chen & Wang, 1975)
- Takifugu rubripes (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu snyderi (Abe, 1988)
- Takifugu stictonotus (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu vermicularis (Temminck & Schlegel, 1850)
- Takifugu xanthopterus (Temminck & Schlegel, 1850)
- Tetractenos (Hardy, 1983)[22]
- Tetraodon (Linnaeus, 1758)[25]
- Tetraodon abei (Roberts, 1998)
- Tetraodon baileyi (Sontirat, 1989)
- Tetraodon barbatus (Roberts, 1998)
- Tetraodon biocellatus (Tirant, 1885)
- Tetraodon cambodgiensis (Chabanaud, 1923)
- Tetraodon cochinchinensis (Steindachner, 1866)
- Tetraodon cutcutia (Hamilton, 1822)
- Tetraodon duboisi (Poll, 1959)
- Tetraodon erythrotaenia (Bleeker, 1853)
- Tetraodon fluviatilis (Hamilton, 1822)
- Tetraodon hilgendorfii (Popta, 1905)
- Tetraodon implutus (Jenyns, 1842)
- Tetraodon kretamensis (Inger, 1953)
- Tetraodon leiurus (Bleeker, 1851)
- Tetraodon lineatus (Linnaeus, 1758)
- Tetraodon mbu (Boulenger, 1899)
- Tetraodon miurus (Boulenger, 1902)
- Tetraodon nigroviridis (Marion de Procé, 1822)
- Tetraodon palembangensis (Bleeker, 1852)
- Tetraodon pustulatus (Murray, 1857)
- Tetraodon sabahensis (Dekkers, 1975)
- Tetraodon schoutedeni (Pellegrin, 1926)
- Tetraodon suvattii (Sontirat, 1989)
- Tetraodon turgidus (Kottelat, 2000)
- Tetraodon waandersii (Bleeker, 1853)
- Torquigener (Whitley, 1930)[26]
- Torquigener altipinnis (Ogilby, 1891)
- Torquigener andersonae (Hardy, 1983)
- Torquigener balteus (Hardy, 1989)
- Torquigener brevipinnis (Regan, 1903)
- Torquigener flavimaculosus (Hardy & Randall, 1983)
- Torquigener florealis (Cope, 1871)
- Torquigener gloerfelti (Hardy, 1984)
- Torquigener hicksi (Hardy, 1983)
- Torquigener hypselogeneion (Bleeker, 1852)
- Torquigener pallimaculatus (Hardy, 1983)
- Torquigener parcuspinus (Hardy, 1983)
- Torquigener paxtoni (Hardy, 1983)
- Torquigener perlevis (Ogilby, 1908)
- Torquigener pleurogramma (Regan, 1903)
- Torquigener randalli (Hardy, 1983)
- Torquigener squamicauda (Ogilby, 1910)
- Torquigener tuberculiferus (Ogilby, 1912)
- Torquigener vicinus (Whitley, 1930)
- Torquigener whitleyi (Paradice, 1927)
- Tylerius (Hardy, 1984)[27]
Berg, L.S., System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, 1958
Troschel F. H., 1856. Bericht über die Leistungen in der Ichthyologie während des Jahres 1855. Arch. Naturgeschichte v. 22 (pt 2). 67-89.
Müller J., 1841. Vergleichende Anatomie der Myxinoiden. Dritte Fortsetzung. Über das Gefässystem. Abh. Dtsch. Akad. Wiss. Berl. 1839. 175-304. Pls. 1-5.
Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448. Benl G., Carinotetraodon chlupatyi nov. gen., nov. spec., ein Kugelfisch mit Kamm und Kiel (Pisces, Fam. Tetraodontidae). Opusc. Zool. 1957, Núm. 5. 1-4.
Müller J., 1841. Vergleichende Anatomie der Myxinoiden. Dritte Fortsetzung. Über das Gefässystem. Abh. Dtsch. Akad. Wiss. Berl. 1839. 175-304.
Bleeker P., 1854. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 7. 225-260.
Gill T. N., 1884. Synopsis of the plectognath fishes. Proceedings of the United States National Museum v. 7 (núm. 448). 411-427.
Whitley G. P., 1947. New sharks and fishes from Western Australia. Part 3. Aust. Zool. v. 11 (pt 2). 129-150.
Duméril A. H. A., 1855. Note sur un travail inédit de Bibron relatif aux poissons Plectognathes Gymnodontes (Diodons et Tétrodons). Rev. Mag. Zool. (Ser. 2) v. 8. 274-282.
Su, J.-X., G. S. Hardy & J. C. Tyler. 1986. A new generic name for Anchisomus multistriatus (Richardson, 1854) (Tetraodontidae), with notes on its toxicity and pufferfish biting behavior. Rec. West. Aust. Mus. v. 13 (núm. 1): 101-120. Gilbert, C. H. & E. C. Starks, 1904. The fishes of Panama Bay. Mem. Calif. Acad. Sci. v. 4: 1-304, Pls. 1-33.
Hardy G. S., 1985. A new genus and species of pufferfish (Tetraodontidae) from Java. Bull. Mar. Sci. v. 36 (núm. 1). 145-149. Günther A., 1870. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Gymnotidae, Symbranchidae, Muraenidae, Pegasidae, and of the Lophobranchii, Plectognathi, Dipnoi, ...(thru) ... Leptocardii, in the British Museum. Cat. Fishes v. 8. i-xxv + 1-549
Hardy G. S., 1982. Two new generic names for some Australian pufferfishes (Tetraodontiformes: Tetraodontidae), with species redescriptions and osteological comparisons. Aust. Zool. v. 21 (pt 1). 1-26. Whitley G. P., 1934. Studies in ichthyology. Núm. 8. Rec. Aust. Mus. v. 19 (núm. 2). 153-163.
Tyler J. C. & Paxton J. R., 1979. New genus and species of pufferfish (Tetraodontidae) from Norfolk Island, southwest Pacific. Bull. Mar. Sci. v. 29 (núm. 2). 202-215.
Hardy G. S., 1983. Revision of Australian species of Torquigener Whitley (Tetraodontiformes: Tetraodontidae), and two new generic names for Australian puffer fishes. J. R. Soc. N. Z. v. 13 (núm. 1/2). 1-48. Lacépède B. G. E., 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2. i-lxiv + 1-632.
Abe T., Taxonomic studies on the puffers (Tetraodontidae, Teleostei) from Japan and adjacent regions -- V. Synopsis of the puffers from Japan and adjacent regions. Bull. Biogeogr. Soc. Jpn. 1949, v. 14 (núm. 13). 89-140.
Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824. Whitley G. P., Ichthyological miscellanea. Mem. Queensl. Mus. 1930. v. 10 (pt 1). 8-31.
Hardy G. S., 1984, Tylerius, a new generic name for the Indo-Pacific pufferfish, Spheroides spinosissimus (Regan, 1908) (Tetraodontiformes: Tetraodontidae) and comparisons with Amblyrhynchotes (Bibron) Duméril. Bull. Mar. Sci. v. 35 (núm. 1). 32-37.
.jpg)
.gif)
.svg){kind=icon}
