![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/PBT_chemica_struc.svg/langca-640px-PBT_chemica_struc.svg.png&w=640&q=50)
Tereftalat de polibutilè
polímer d'enginyeria termoplàstic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El tereftalat de polibutilè (PBT) és un polímer d'enginyeria termoplàstic que s'utilitza com a aïllant a les indústries elèctrica i electrònica.[1] És un polímer termoplàstic (semi-)cristal·lí i un tipus de polièster. El PBT resisteix els dissolvents, es contrau molt poc durant la formació, és mecànicament fort, és resistent a la calor fins a 150 °C (o 200 °C amb reforç de fibra de vidre) i es pot tractar amb retardants de flama per fer-lo incombustible. Va ser desenvolupat per la Gran Bretanya Imperial Chemical Industries (ICI).[2]
![]() Ampolla amb tancament de Celanex® | |
Substància química | polímer i polièster ![]() |
---|---|
Estructura química | |
![]() |
El PBT està estretament relacionat amb altres polièsters termoplàstics.[3] En comparació amb el PET (tereftalat de polietilè), el PBT té una resistència i rigidesa lleugerament inferiors, una resistència a l'impacte lleugerament millor i una temperatura de transició vítrea una mica més baixa. El PBT i el PET són sensibles a l'aigua calenta per sobre de 60 °C (140 °F). El PBT i el PET necessiten protecció UV si s'utilitzen a l'exterior, i la majoria dels graus d'aquests polièsters són inflamables, tot i que es poden utilitzar additius per millorar les propietats d'inflamabilitat i UV.
El PBT es produeix per la polimerització de l' 1,4-butandiol i l'àcid tereftàlic.[4][5]