Síntesi evolutiva moderna
From Wikipedia, the free encyclopedia
La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.[1] Les figures importants en el desenvolupament de la síntesi moderna són: R. A. Fisher,[1] Theodosius Dobzhansky,[1] J. B. S. Haldane,[1] Sewall Wrightm, Sewall Wright,[1] Bernhard Rensch, E. B. Ford, Sergei Chetverikov, Julian Huxley,[1] Ernst Mayr,[1] George Gaylord Simpson[1] i G. Ledyard Stebbins.
Essencialment, la síntesi moderna introduí la connexió entre dos descobriments importants: la unitat de l'evolució (els gens) amb el mecanisme de l'evolució (la selecció). També representa la unió de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en comú, especialment la genètica, la citologia, la sistemàtica, la botànica i la paleontologia.