Teoria de la bala única
From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria de la bala única (igualment anomenada « teoria de la bala màgica » pels seus detractors) és un dels elements que fonamenten les conclusions de la Comissió Warren relatives a la culpabilitat d'un assassí únic en l'assassinat del president Kennedy.
La teoria va ser apuntada, per primer cop, per Arlen Specter, un col·laborador de la Comissió Warren (que després esdevingué senador dels Estats Units per Pennsilvània). Aquesta teoria postula que una bala única, identificada com « Prova de càrrec 399 de la Comissió Warren » (o CE399) va causar el conjunt de ferides no fatals patides pel president Kennedy i pel governador John Connally en el trancurs de l'assassinat del president.
la teoria és important perquè els dos homes semblaven haver estat ferits al mateix temps o en tot cas en un espai de temps insuficient perquè un tirador únic, tenint en compte el tipus d'arma (una carrabina de forrellat), pogués tirar dos cops. El House Select Committee on Assassinations (HSCA) de 1979 confirmà la plausabilitat d'aquesta teoria.