El teorema de Norton per xarxes elèctriques enuncia que qualsevol conjunt de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una font de corrent elèctricI en paral·lel, amb una única resistència R. Per sistemes amb una única freqüència alterna, el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no només a resistències. El teorema fou publicat el 1926 per l'enginyer Edward Lawry Norton (1898-1983), dels Laboratoris Bell.
[1][2][3]
Per a calcular el circuit equivalent:
Canvieu la càrrega del circuit per un curtcircuit.
Calculeu el corrent a través d'eix de connexió, I, amb les fonts d'alimentació originals.
Ara canvieu les fonts de voltatge per curtcircuits i les fonts de corrent per circuits oberts.
Canvieu la càrrega del circuit per un òhmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, sense fonts d'alimentació.
El circuit equivalent és una font de corrent amb un corrent I en paral·lel amb una resistència R en paral·lel amb la càrrega.
En l'exemple, el corrent total Itotal ve donat per:
El corrent que travessa la càrrega és aleshores:
I, mirant de nou al circuit, la resistència equivalent és:
Per tant, el circuit equivalent és una font de corrent de 3.75 mA en paral·lel amb una resistència de 2 kΩ.